Constituir una cooperativa: la fórmula alternativa (i amb valors) per a qui vol emprendre

La Clara Barrio, el Miguel Moreno i el Jordi Roig es van creuar per primer cop el 2007 en una aula de la facultat: s'acabaven de matricular a la carrera de comunicació audiovisual, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant quatre anys van compartir classe, però quan es van graduar i va arribar el moment de fer el salt al món laboral, cadascú va provar sort pel seu cantó. Malgrat triar camins diferents, tots tres van topar amb la mateixa realitat. "El mercat tan sols ens oferia feines precàries", recorden avui en declaracions a l'ARA. Per solucionar-ho, van autoocupar-se: el 2014 van fundar junts la productora audiovisual cooperativa Looky Produccions, a Barcelona. "Ho vam fer amb una convicció clara: proporcionar-nos llocs de treball de qualitat, sense jerarquies, amb condicions dignes i prioritzant-nos per davant dels beneficis", continuen. Avui, ja sumen onze anys de vida, han ampliat l'equip amb dos socis més –el Maiol Díez i el Carlos Collazos– i s'han convertit en una de les productores destacades de l'àmbit cooperatiu català. 

En paral·lel, a Igualada, la Blanca Biosca, l'Iria Vives i l'Ariadna Prat també van triar el model cooperatiu per donar forma al seu projecte. "Havíem coincidit al cau i en altres moviments socials i sabíem que les tres teníem una mirada alineada del món", expliquen en aquest diari. El 2018 i arran del treball de final de grau d'una d'elles, van constituir Quatre Cantonades, una associació encarada a aportar més consciència, cura i sostenibilitat a les dinàmiques relacionals, la convivència dels grups i la relació també individualment. Ho van compaginar amb altres feines fins que el projecte va anar creixent. El 2022 es van convertir en cooperativa. "Era un model que el 2018 no coneixíem en profunditat, però que amb el temps vam veure que estava molt alineat en la nostra forma d’entendre el món i amb l'essència del projecte que impulsàvem", reflexionen. 

Aquestes són tan sols dues de les 1.582 cooperatives que han nascut a Catalunya els últims deu anys. De fet, actualment suposen el 33,1% de totes les cooperatives que hi ha constituïdes al país, segons les dades més recents de CoopCat, l'organització empresarial sense ànim de lucre que integra les federacions de cooperatives catalanes. "Aquest creixement no només ha estat quantitatiu, sinó també qualitatiu: moltes d’aquestes cooperatives han augmentat la seva dimensió i han passat de ser petites empreses, a mitjanes i grans empreses, malgrat els contextos adversos de crisi econòmica i de pandèmia", analitzen CoopCat. Però, per què cada cop més persones emprenedores estan triant el model cooperatiu per fer realitat el seu projecte?

Més promoció del model

Un dels principals motius que apunten els experts a l'hora d'explicar el fenomen és la proliferació de serveis d'assessorament i acompanyament en l'àmbit del cooperativisme. "Hem impulsat projectes com el TechBloc4, el primer espai que ajunta innovació, tecnologia i impacte social", exemplifica CoopCat. "També s'han activat els serveis d’acompanyament a la creació de cooperatives per part de les cinc Federacions de Cooperatives de Catalunya", continua. Sumat a la feina que fan sobre el territori els ateneus cooperatius, Catalunya s'ha omplert d'eines que afavoreixen l’emprenedoria en clau cooperativa. 

"S'han activat moltes polítiques públiques per promoure el cooperativisme", recorda també Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus-UPF. Alhora, l'auge coincideix amb l'increment de l'oferta formativa en el camp de l'economia social i solidària. Actualment, hi ha cursos universitaris vinculats amb el cooperativisme a centres com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra. "De mica en mica el model cooperatiu va entrant als estudis d'economia, en els quals tradicionalment sempre s'ha explicat el model d'empresa més estès: el que busca obtenir beneficis econòmics", continua l'expert.

Els avantatges de ser cooperativa

Una de les diferències més evidents del model cooperatiu respecte a altres formes jurídiques és la seva organització interna: la presa de decisions és col·lectiva i cada soci té el mateix vot, independentment de la seva aportació de capital. "Com que volíem crear llocs de treball de qualitat, ens semblava que aquest era el model que millor encaixava amb la manera com volíem treballar: horitzontal i participativa", expliquen des de Looky Produccions. Segons ells, el fet de posar les persones per davant dels beneficis ha estat clau per sostenir-se en el temps. “Gestionar una empresa implica gestionar les emocions de qui en forma part: això pot ser un repte difícil, però també és un punt fort que pot enriquir el projecte”, afegeixen.

Des de Quatre Cantonades, destaquen com a avantatge de ser cooperativa el suport que reben els projectes que opten per aquesta fórmula. "Un dels avantatges més grans és la xarxa que es fa dins del cooperativisme", afirmen. De fet, remarquen el paper d'espais com els ateneus cooperatius, on poden compartir recursos, coneixement i estratègies. En el seu cas, aquest acompanyament va ser clau per fer el pas de ser una associació a constituir-se com a cooperativa. A banda del suport tècnic, destaquen també que el model els ha permès ajustar millor el projecte a les seves necessitats laborals i personals. "La democràcia interna i l’autogestió ens fan fer millor la nostra feina perquè ens creiem el que fem", resumeixen.

Des de CoopCat destaquen que l’interès pel model cooperatiu ha crescut, sobretot, per la combinació entre arrelament local i la capacitat d’autogestió. "Cada cop hi ha més persones preocupades per l’impacte de la seva feina en l’entorn, i el cooperativisme hi dona resposta a través d’un funcionament col·lectiu que tendeix a revertir els beneficis en el territori", expliquen. També posen l’accent en els avantatges a escala de política d’empresa: governança compartida, capacitat de decidir col·lectivament i flexibilitat per adaptar-se a contextos canviants. Amb tot, reconeixen que el model no està exempt de reptes: requereix una cultura organitzativa sòlida, temps per a la presa de decisions i, sovint, un esforç extra per a la sostenibilitat econòmica inicial.