Eleccions barça
Eleccions Barça 02/01/2021

Els quarters generals de les eleccions al Barça

Les últimes dècades les seus de les candidatures havien guanyat molt de pes, però la pandèmia ha modificat el paper d’aquests locals

5 min
Els quarters generals  De les eleccions al Barça

Barcelona“Aquestes eleccions no són com les altres. Abans les seus eren plenes de gent. Però amb la pandèmia tot és diferent”, explica un voluntari de la campanya de Xavi Vilajoana. El coronavirus ha canviat del tot la manera d’encarar les eleccions a la presidència del Barça. I, de retruc, ha modificat el paper de les seus, un dels trets identitaris del Barça. Quan arriben unes eleccions, la ciutat s’omple de locals de precandidats. “La seu segueix sent important, però amb la pandèmia ara cal tenir més punts de recollida de signatures que mai, així que s’ha prioritzat contactar amb gent pròxima per tenir el màxim de punts de recollida oberts”, diuen des de l’equip d’Emili Rousaud. Alguns candidats s’ofereixen a anar a buscar la signatura a la casa dels socis, de fet. Si a les anteriors eleccions el soci solia acostar-se al candidat, ara és el candidat qui persegueix el soci.

La seu electoral de Víctor Font.

“A les eleccions del 2015 tot tenia més vida. La gent anava entrant a la seu. Ara la gent té por als espais tancats amb gent”, es queixa Jordi Farré a la seva seu, on ofereix tastar pizzes del cuiner Fabian Martín, que va guanyar un concurs mundial de pizzes a Nova York. Una seu similar a la del 2015, pensada per atraure gent amb un futbolí i una petita porteria per xutar. És l’excepció, les altres seus s’han fet pensant en recollir signatures i fer vídeos en directe per internet, tot un símbol dels nous temps. Les seus dels precandidats es divideixen en dos grups: les situades a prop del Camp Nou, la zona amb més densitat de socis, i les del centre de la ciutat. Així, Toni Freixa és l’únic que la té fora de Barcelona per pocs metres, a Collblanc, ja dins de l’Hospitalet. “El Baix Llobregat és una zona plena de socis, que respira barcelonisme”, expliquen. Emili Rousaud, que té la seu més petita, la té just davant d’on hi havia el vell estadi de les Corts. “Per les signatures hem apostat per una carpa a l’estadi i buscar altres punts”, expliquen. De fet, a les anteriors eleccions una de les claus per recollir signatures eren les carpes a l’estadi especialment els dies de partit. Però sense espectadors, només Laporta i Rousaud ho han fet aquest any. “Cal pagar diners quan poca gent hi passa, no valia la pena”, diu l’equip de Jordi Farré, que també té la seu a les Corts, al carrer Numància. Lluís Fernández Alà no té seu, de moment.

Les altres són al centre de Barcelona. Xavi Vilajoana ha escollit la rambla de Catalunya, i ha omplert el carrer de globus per cridar l’atenció. “No només és un espai per recollir signatures, és un lloc per tenir visibilitat en un carrer cèntric”, expliquen. Víctor Font té la seu més gran, a la planta baixa d’un hotel al carrer Balmes, per on poden arribar a passar més de 100 membres del seu equip de voluntaris. A més de l’espai per recollir signatures, tenen una sala per atendre per telèfon els socis, fer vídeos en directe i reunions. “De passada es dona suport al sector hoteler”, diuen a la seva seu. Agustí Benedito té la seu a Pau Claris, tocant a la Diagonal, i Joan Laporta, a la Moritz de ronda Sant Antoni, on també organitzen xerrades. I tot, procurant complir els protocols de seguretat contra el covid-19. La seu de Laporta, de fet, té un comptador automàtic de persones a la porta. I quan se supera la xifra aconsellada a dins, els socis han d’esperar al carrer. “Per sort, s’han fet cues a fora, bon senyal”, diuen, mentre uns socis es van fent fotografies en un photocall a l’entrada.

La seu de Xavi Vilajoana.

Totes les seus visitades per l’ARA segueixen protocols de seguretat. I els seus treballadors han seguit cursets d’empreses per seguir els protocols. A l’entrada de la seu de Font, un treballador de l’hotel et pren la temperatura i t’ofereix gel per a les mans. A la seu de Vilajoana, el soci agafa un bolígraf d’un mur, per signar i endur-se’l, per evitar que diferents persones toquin el mateix material.

L’hora de reinventar-se

Malgrat tot, el ritme de persones que passen per la seu de Laporta, on no paren de sonar himnes del club, és molt alt. Víctor Font, que passa gairebé tot el dia a la seu saludant socis, també veu amb satisfacció el ritme de gent que baixa les escales. Els altres candidats saben que els tocarà picar pedra, buscant idees imaginatives per atraure la gent als punts de recollida de signatures. Les noves seus s’han convertit més en estudis de gravació per fer xerrades, vídeos en directe o atendre trucades. Una forma de donar vida a les seus, un fenomen que neix als anys 90 però que té pes per primer cop a les eleccions del 2003. Seus on els equips es reuneixen, planifiquen operacions i dormen poc. Seus de vegades amb més voluntaris que socis, perquè de voluntaris no en falten. El Barça, trist a nivell econòmic i esportiu, segueix bategant fort a nivell social.

stats