L’orientació, a l’epicentre

El Saló de l’Ensenyament habilita una àrea d’assessorament individual amb 14 professionals de la psicologia, la pedagogia i la psicopedagogia

5 min
Els serveis d'orientació són essencials em aquesta etapa dels estudiants

L’estudi Com la joventut explora, experimenta i pensa sobre el futur: una nova mirada sobre l’orientació, elaborat per l'OCDE a l’octubre, posava de manifest que, quan l’alumnat explora i experimenta el món laboral i reflexiona sobre el seu futur acadèmic i professional mitjançant l’orientació, es redueixen les taxes de joves que ni estudien ni treballen, s’assoleixen sous més alts i s’obté una major satisfacció laboral i personal. No es tracta de cap novetat, i és per això que les últimes cites del Saló de l’Ensenyament han centrat el focus en aquesta tasca. De fet, en l’última edició presencial (2019) els serveis d’orientació van atendre més de 14.000 persones, mil més que el 2018.

Entre els serveis que s’oferiran en el marc de la present edició, destaquen els tallers EP, sessions que aborden temes com l’autoconeixement, quin itinerari seguir, vies d’accés a la universitat o la mobilitat internacional. Un altre amb força èxit són Les professions en joc, taules rodones on professionals de referència exposen la seva trajectòria acadèmica i de treball, servint de primer tast del món laboral. Els docents, al seu torn, també tindran al seu abast un número de telèfon i el kitbox El teu saló per tal d’ajudar-los a preparar la visita, així com les càpsules Update, o seminaris que busquen aprofundir en temes com l’acompanyament del procés orientador, recursos i eines per a l’orientació i la mobilitat internacional.

Les previsions del Saló

Durant els cinc dies que durarà el saló...

  • Es preveuen més de 800 atencions personalitzades
  • Que en total sumaran més de 420 hores
  • Es realitzaran 84 tallers per a joves i famílies
  • També itineraris personalitzats cada mitja hora, en grups de 30 persones


Projecte de vida i professional propi

La cofundadora de D’EP Institut i Educaweb, Montserrat Oliveras, subratlla la necessitat d’ajustar els eixos de l’orientació al punt de partida de la persona. Tot i així, sosté, “poden resumir-se en cinc punts: l’autoconeixement, el coneixement dels estudis i els itineraris formatius, l’exploració del món del treball per conèixer les professions i el funcionament del mercat de treball”. “La finalitat de tot procés orientador –defineix Oliveras, també psicòloga orientadora professional– és que la persona adquireixi les competències per gestionar el seu projecte professional, que és una part indissoluble de la seva vida”.

Això, a parer seu, significa “fer les coses ben fetes”, cosa que passa per “iniciar el treball de l’orientació acadèmica i professional ja des de primària”. Així, competències com les relacions interpersonals, l’eficàcia personal o la comprensió del món “s’assoleixen de manera natural i s’empren al llarg de la vida, en les decisions sobre formació, feina, activitats de lleure, etc.” D’aquesta manera, destaca Oliveras, “quan arribi la primera transició o canvi, la persona serà més autònoma per afrontar-la serenament i disposarà de les eines i els recursos necessaris”.

En l'itinerari postobligatori la tria de la universitat és clau.

Preguntada sobre quins professionals caldria que fessin aquesta tasca, Oliveras respon que l’orientació “hauria de ser sempre un treball en xarxa de tots els agents”. I aclareix: “Des de l’escola i a les etapes obligatòries i postobligatòries, amb un projecte orientador de centre; les famílies com a agents clau i en l’acompanyament dels fills; els ajuntaments desplegant la seva proximitat a la ciutadania a través del personal tècnic de joventut, d’educació i promoció econòmica, i el col·lectiu d’orientadors, que són professionals especialitzats i formats per realitzar aquesta tasca en tota la seva dimensió i responsabilitat”.

Campanya ‘In-forma’t’

Al gener, el departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves i els Punts infoJOVE i JIP, va presentar la 14a edició de la campanya In-forma’t. L’edició d’enguany, que es perllongarà fins al 24 de març, s’articula al voltant d'una cinquantena d’activitats gratuïtes que mostren als nois les opcions formatives existents per acostar-los als seus objectius acadèmics. Més enllà de l’autoconeixement i la cerca d’informació relativa als estudis i les sortides professionals, a l’hora d’enfocar el seu futur des del departament suggereixen als joves que parlin amb estudiants que cursen allò que es plantegen triar, visites a empreses i entitats per resoldre dubtes, fer voluntariat en els seus àmbits d’interès o anar a les universitats d’estiu que organitzen universitats com la UAB, la UB, la UPF o la UPC.

Amb la transformació substancial dels models de trànsit del món educatiu al laboral de les últimes dècades, maximitzades arran de la pandèmia, des del departament són conscients que cal fer alguna cosa per aplanar la transició. Per a Mary Hoyos, coordinadora del servei d’assessories especialitzades del departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, “ens trobem en un context en què les opcions a triar són difícils, i el marge d’error més aviat alt, la qual cosa provoca neguit i desconcert entre la població jove”. Això, prossegueix, “ens obliga a disposar de recursos als territoris que, a més d’informar i orientar, impulsin accions d’acompanyament en els processos de transició des d’una perspectiva de cicle vital”.

L'assessorament serà més eficaç com més individualitzat sigui.

La temuda por del fracàs i altres mites

Hoyos insisteix en la necessitat d’actuar “com a agents facilitadors del procés de presa de decisions, cosa que demana un treball emocional i mental al voltant de factors com el desconeixement, tant de nosaltres mateixos com del nostre entorn. En la seva opinió, també és clau analitzar “els estereotips i prejudicis vinculats als estudis, com la feminització de certs sectors, el desprestigi dels cicles formatius i els mites de certes professions, o les expectatives que projectem en els joves en el marc dels centres educatius, als espais familiars i fins i tot en la socialització entre iguals”.

Per a Montse Oliveras, les famílies tenen un paper clau a l’hora d’afavorir que els fills es desempalleguin d’aquests mites, estereotips, tendències, modes, etc. De fet, un estudi recent de D’EP Institut i Adolescents.cat indica que el 63% dels joves confien en els pares per resoldre dubtes sobre els seus estudis o el seu futur. La família, opina, “pot ser un punt de trobada per compartir i contrastar, un espai de respecte per la tria del fill, en el qual les preguntes i el diàleg l’ajudin a fonamentar millor les seves eleccions”. El paper de les famílies també ha de ser “el de facilitar la informació necessària i l’accés a fonts fiables que li permetin trencar amb els estereotips i les modes que tanta força exerceixen sobre ells”. 

Com prosseguir el teu itinerari formatiu

Vuit consells per trobar el camí que més s’adapta a tu:

  1. Fes-te preguntes i coneix-te. Com soc? Què m’agrada? Quin és el meu fort? Què és important per a mi?
  2. Sigues conscient d'allò que et condiciona: modes, estereotips, diners, el que et diu el teu entorn...
  3. Fes fora els prejudicis i les etiquetes preconcebudes sobre estudis o feines
  4. Coneix l’oferta formativa
  5. Explora el món laboral. Quines oportunitats laborals hi ha? Com són les feines que t’agraden?
  6. Treballa les teves competències
  7. No tinguis por d'equivocar-te. Comences un camí i cap decisió d’avui et tanca portes per al teu futur
  8. Crea el teu pla d’acció tenint en compte què t’agrada i quines opcions tens

Font: Guia d’estudis postobligatoris 2021-2022, del Consorci d’Educació de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya

Recursos a l’abast dels joves

Educaweb:

Departament de Joventut de Barcelona:

stats