Turisme sènior, una aposta a l’alça

Un envelliment actiu i saludable també passa per disposar d’una oferta turística inclusiva i que consideri el viatger sènior com a segment potencial

Ni es limiten a veure la televisió tot el dia o a examinar les obres que hi ha en marxa vora casa seva ni es conformen a ser només cuidadors de nets i netes o a fer la partideta de petanca al matí i la de dòmino al casal a la tarda. Les persones grans són cada cop més inquietes i volen continuar gaudint d’un estil de vida com el d’anys enrere, en què sortides, reunions amb amics, excursions i viatges siguin (o tornin a ser, tan bon punt ho permeti el covid-19) una cosa habitual. El seu tarannà els empeny a buscar plans prop i lluny de casa, a voler seguir descobrint món i a fer-ho, a més, amb propostes inclusives i de qualitat que vetllin per l’excel·lència de cadascun dels serveis que les integrin, ja siguin allotjaments, hostaleria, béns culturals, termalisme, sistemes de transport, rutes...

Desempallegar-se de prejudicis

Quan li pregunten per què cal que l’oferta turística d’una localitat o país inclogui una perspectiva generacional, Luis Barriga, director general de l’Imserso, esmenta dos motius: “El primer és la necessitat que tota activitat turística sigui sempre inclusiva, és a dir, que sempre faci possible que qualsevol persona, independentment de circumstàncies o edat, pugui gaudir sense limitacions dels components de l’oferta (oci, cultura, salut, interacció amb la gent, descobriment)”. L’altre és que, des del punt de vista de la indústria, “obviar un client tan rellevant com la gent gran generaria un alt cost d’oportunitat que no crec que es pugui permetre”, continua.

Barriga assenyala que encara cal combatre molts prejudicis. “De vegades -afirma- hi ha una visió errònia del turisme sènior, com si es tractés d’un turisme low cost, de batalla i de baixa exigència. Però, a mesura que més persones s’acosten a l’edat de jubilació, es percep més l’orientació del client cap a la qualitat i la varietat, alhora que s’exigeixen qüestions com la seguretat i l’accessibilitat”. Uns requisits que demanen tant els viatgers que aposten pel turisme estatal i es beneficien dels programes de l’Imserso com els que, a través de les ofertes que les comunitats autònomes, s’interessen pels viatges a l’estranger, i que, assenyala Barriga, “cada cop són més”. “Tendim a pensar en la gent gran com a usuaris temorosos o conservadors i no és així”, insisteix el director general de l’Imserso.

Beneficis i propostes diversos

El fet de mantenir-se actius i poder accedir a propostes de turisme i oci de primer nivell aporta molts beneficis al col·lectiu. Per a Barriga són aspectes fonamentals. “Mantenir una vida activa, fer noves relacions interpersonals, aprendre, tenir projectes... és altament beneficiós per a ells i elles”, i és que, conclou, “la rutina és molt necessària, però també ho és trencar-la de tant en tant per mantenir el cervell obert a nous estímuls”.

En aquest sentit, l’accessibilitat ha de ser un valor clarament present en l’oferta turística, com passa amb Catalunya, que des del 2007 ha passat d’11 destinacions accessibles a 25, a les quals cal sumar-hi la ruta del Camí de Sant Jaume per a Tothom. Al nostre país, el turista sènior trobarà atractius relacionats amb salut i benestar, cultura, gastronomia, esport o naturalesa; un paisatge divers i un clima suau al llarg de tot l’any; destinacions urbanes o rurals, amb un patrimoni arquitectònic reconegut per la Unesco i fórmules diverses d’allotjament (hotels, càmpings, apartaments, turisme rural...) Una oferta de qualitat a punt per ser descoberta o redescoberta durant una renovada tercera edat, més activa, inquieta, empoderada i lliure.

El futur

Segons Luis Barriga, director general de l’Imserso

“Estic segur que, quan aconseguim recuperar certa normalitat, el turisme sènior tornarà a tenir la confiança de la gent gran. És cert que ara hem de fixar-nos en la seguretat i actuar amb prudència, però si hi ha un actor social i econòmic que esdevindrà fonamental per a la recuperació de l’activitat turística, és el de les persones grans. Això sí: l’oferta probablement caldrà que s’ampliï i s’enriqueixi perquè totes les persones puguem satisfer les nostres demandes. Esdevindrem un públic cada cop més variat i més rellevant”.

Més competència digital i autonomia

L’octubre del 2018 el portal de reserves entre particulars Airbnb revelava que en només un any el nombre d’hostes de més de 60 anys havia augmentat un 66%. Durant els 12 mesos anteriors a la publicació de les dades, més d’un milió i mig d’europeus de més de 60 anys -entre ells, 80.000 espanyols- havien contractat allotjament a través d’ Airbnb, sobretot en destins com París, Londres, Roma, Lisboa, Los Angeles, Madrid i Barcelona. La plataforma posava de manifest també que en aquell moment tenia més de 400.000 amfitrions de la tercera edat arreu del món.

El + vist

El + comentat