D'agricultor ecològic a director d'una escola petita: els estudis per impulsar el món rural

Les escoles rurals són diferents de les que es poden trobar en entorns urbans. Són centres públics situats en pobles molt petits i tenen pocs alumnes. Tan pocs que, sovint, no separen els nens per cursos: encara que tinguin edats diferents, estudien junts. A Catalunya hi ha una seixantena d'escoles rurals –la majoria a les comarques gironines i a la Catalunya Central– i prop d'un centenar de zones escolars rurals, institucions formades per escoles rurals d’un entorn proper que es consideren com un centre únic. Treballar-hi és una experiència diferent.

"Hi ha pocs plans de formació inicial que tractin aquesta temàtica de forma teoricopràctica i encara menys les investigacions competitives que en permetin construir coneixement", reconeix la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els dos centres impulsen el Màster en Educació en Territoris Rurals, un dels pocs que forma professionals que coneguin l'educació rural i que ajudin a dignificar la vida en aquests contextos.

De mica en mica, dins l'oferta de màsters i postgraus de les universitats catalanes hi van arrelant propostes formatives enfocades específicament a generar talent per a zones rurals. És aquest cas, però també el del Màster d'Agroecologia i Agricultura ecològica, que ofereix la UB. "El programa va ser pioner mundial en impartir aquesta temàtica", expliquen des d'aquests estudis. Ara ja han obert la preinscripció per al curs vinent. "Els tècnics que es formen en agricultura ecològica tenen bones perspectives laborals: és un dels pocs sectors agraris en constant creixement i desenvolupament", apunten.

A aquesta oferta de màsters per al món rural, cal sumar-hi altres propostes com la del Màster en Patrimoni Natural: valorització i gestió, de la Universitat de Girona; la del Màster en Ecologia terrestre i gestió de la biodiversitat, de la Universitat Autònoma de Barcelona, o el d'Ecologia, gestió i restauració del Medi Natural, de la UB.

Programes i ajuts

A banda d'aquests màsters per treballar al món rural, les institucions i les universitats catalanes han posat en marxa durant els darrers cursos mecanismes per acostar l'alumnat a aquestes zones més despoblades. Un dels projectes més transversals és el Pràcticum Odisseu. Són uns ajuts que pretenen incentivar l’estada de joves universitaris en pràctiques remunerades a les empreses situades en municipis rurals, per tal de promoure la competitivitat empresarial, així com el retorn i l’establiment d’aquests joves a les zones rurals. Estan impulsats pel departament de Drets Socials i Inclusió i l’Agència Catalana de Joventut, la Direcció General d’Universitats del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i l’AGAUR, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i les 12 universitats del sistema universitari català.

Per altre cantó, les mateixes universitats també han impulsat iniciatives per fomentar-ho. Una de les que hi ha dedicat més esforços ha estat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquest darrer curs, ha activat 200 beques destinades a persones residents en zones rurals de menys de 2.000 habitants. "La universitat en línia és fonamental per construir comunitats rurals més capacitades, emprenedores, cohesionades i cooperatives", recorda Àngels Fitó, rectora de la UOC.

Prop d'un 17% de l'alumnat d'aquesta universitat viu en zones rurals, segons el centre. També organitza els Premis UOC Rural per reconèixer els millors treballs finals de grau i de màster que posen en valor el món rural. Per últim, compta amb UOC Rural Digital, una oferta de 8 cursos gratuïts adreçats a persones que resideixen en poblacions de fins a 5.000 habitants i que volen millorar l'ús de les tecnologies digitals per treure'n el màxim profit de manera segura.

A nivell espanyol, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic impulsa el Programa Campus Rural, al qual estan adherides universitats com la UAB. Permet que l’alumnat faci pràctiques externes en municipis de zones rurals amb problemes de despoblació de qualsevol comunitat autònoma. Les estades són d'un mínim de dos mesos i d'un màxim de tres, entre juliol i setembre.