L’educació de qualitat com a propòsit
Primer amb el confinament i la digitalització de la docència, i després amb el retorn i les restriccions, els docents també han revaluat el seu rol, la qual cosa ha afavorit que el sector educatiu s’hagi consolidat com un altre dels més seductors
L’educatiu és un dels sectors que més bé s’ha adaptat als protocols i les mesures anticovid, però també a la digitalització total de les seves metodologies, sobretot durant els primers mesos de la pandèmia. Han acompanyat alumnes i famílies per tal de mantenir al màxim la normalitat dels infants, fet que ha posat més en valor que mai el seu paper, a vegades una mica qüestionat o infravalorat. En paraules de la vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social de la URV, Cori Camps, les capacitats que es demanen als mestres són moltes, “i la majoria estan directament relacionades amb les funcions a l’aula, però cada cop ho estan més amb habilitats personals de resiliència, com planificar i organitzar el propi treball, comunicar, treballar en equip, establir relacions interpersonals satisfactòries amb l’alumnat i les famílies, resoldre conflictes a l’aula, mantenir l'equilibri emocional, tenir un autoconcepte positiu i ajustat, autoavaluar-se en les accions, potenciar el desenvolupament integral de l’infant i facilitar un entorn inclusiu”.
Capacitat d’empatia i escolta
Per a Camps, en l’actual context “és fonamental la capacitat d’empatia i d’escolta vers l’infant i les famílies per tal de poder fer una contenció emocional”. En aquest sentit, apunta, al Màster Internacional en Educació i Teràpia Psicomotriu que imparteix la URV es realitza una formació específica en tècniques d’intervenció i rehabilitació. També és clau la utilització de les TIC, demanda a la qual el Diploma de Postgrau en Tecnologies de l'Aprenentatge i del Coneixement de la mateixa universitat “dona resposta de forma totalment aplicada”.
Amb la pandèmia, el professorat “ha hagut de desenvolupar noves competències per tal d’aconseguir que les escoles siguin un entorn segur i contrarestar aspectes de desigualtat posats de manifest per l’escletxa digital i cognitiva entre alumnes i famílies multiplicant les activitats d’atenció a les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat”, apunta Camps.
'Coaching' i atenció personalitzada
Hi ha màsters que s’emmarquen en l’àmbit educatiu i que incorporen de ple la psicologia, un mix que després permet que els docents siguin psicopedagogs, orientadors i altres figures que fan possible una atenció personalitzada dels perfils tan diversos que conviuen a l’escola i una mediació adequada en casos de conflicte, bullying, fracàs escolar, problemes sociofamiliars, etc. És també quelcom que busca, en part, el nou màster de la URV en Coaching del Desenvolupament Personal i Vulnerabilitat Psicosocial. Per a Camps, el coaching “és una tècnica d’intervenció que fins ara no s’ha aplicat a persones vulnerables i reprendre la rutina després de superar una greu malaltia, la reinserció després de sortir d’una presó, ser víctima de violència, patir bullying, fracàs escolar o problemes sociofamiliars, requereix que els equips transversals de professionals que intervenen des de les administracions disposin de tècniques vàlides i eficients per oferir una assistència directa compromesa amb la millora integral de l’individu”.
En aquest sentit, el màster adapta les tècniques emprades a les empreses per qualificar com a líders els seus directius, per aplicar-les i ajudar les persones més desfavorides. Un perfil que en la situació actual, marcada pel covid-19, Camps opina que també serà “clau en el si de les escoles a l’hora de treballar aspectes com la resiliència o la gestió de les emocions”. “També caldrà que persones amb aquest tipus de formació puguin intervenir en relació a situacions de vulnerabilitat, de fragilitat i de dol sobrevingudes arran de la pandèmia”, afegeix la vicerectora.
Vocacions STEAM
El curs vinent, la URV també inaugura el postgrau en STEAM per a Docents d’Educació Infantil i Primària, que fa èmfasi en el valor social de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques a l’hora de fer créixer l’interès dels infants per aquests tipus d’estudis i professions. Una formació que, segons Camps, permetrà als docents “redefinir el seu enfocament metodològic, aplicant models educatius d’èxit basats en la neurociència dirigits a despertar la vocació científica i amb perspectiva de gènere, aportant metodologies, recursos i experiències fàcils de posar en pràctica a l’aula”.
El postgrau els capacitarà per acostar el coneixement científic i les competències matemàtiques des de les primeres edats (0-6 anys) i a l’educació primària (9-12 anys), promovent, com apunta Camps, “l’interès per la ciència, l’aplicació de les matemàtiques, la resolució de reptes, la presa de decisions o la vivència d’experiències positives d’aprenentatge científic”. El postgrau també fa servir la robòtica, a través de la qual els alumnes passaran de ser usuaris a creadors. “Els docents també podran desenvolupar projectes educatius que integrin les arts i la creativitat en l’educació científica, amb senzills experiments a l’aula”. Una titulació en la qual participa professorat d’universitats catalanes com la URV, UVic-UCC, UdG, UAB i UOC; estatals com la UAM, Deusto i Unizar, i centres estrangers com la Lawrence Hall of Science de la University of California at Berkeley, la Western Norway University of Applied Sciences i l’European Schoolnet.
![El màster habilitant de la UIC incorpora el 'coaching' com a contingut curricular](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5360 3574"%3E%3C/svg%3E)
Un dels màsters que ha tornat a agafar novament embranzida arran de la pandèmia és el de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes. Per a la directora general d’Universitats, Victòria Girona, l'alta demanda respon, en part, a dos factors: “D’una banda, al fet que aquests estudis s’identifiquen amb una professió específica i s’adrecen a tot l’espectre de graduats de Catalunya i de l’estat espanyol, i de l’altra, a l’efecte reclam que implica una realitat social com és l’envelliment de la plantilla del professorat i a la necessitat de cobrir les places que poden quedar vacants per jubilacions, la qual cosa es manifesta en les diverses convocatòries de concurs públic per formar part de la borsa de personal que Educació publica periòdicament amb la fi de garantir una correcta prestació del servei públic educatiu, atesa la situació extraordinària de manca de personal interí disponible en determinades especialitats docents dels ensenyaments secundaris”.
Es tracta igualment d’una de les titulacions que UIC Barcelona incorpora el curs vinent. Les directores i coordinadores, Asun Verdera i Maria Cerrato, afirmen que el repunt podria deure’s, també, “al fet d’haver conegut la tasca que han realitzat tants mestres i professors durant la pandèmia”. “El món de l’escola no havia estat tan present en els mitjans de comunicació ni tan a prop de professionals d’altres àmbits com l’últim any”, matisen. D’altra banda, prossegueixen, “la creixent necessitat de professors a les escoles fa que molts professionals prioritzin l’oportunitat d’entrar en el món laboral educatiu”. En el cas de UIC Barcelona, el màster inclou el coaching com a contingut curricular, un element que “davant la incertesa del moment actual, esdevé rellevant per al desenvolupament professional i personal del docent, així com per a la gestió de les dificultats que es pugui trobar a l’aula”, conclouen Verdera i Cerrato.
Una altra de les universitats que incorpora aquest màster el curs vinent és l’Abat Oliba, que inclou les especialitzades d'ensenyament de Matemàtiques, Llengua i Literatura i Economia.
