Microsites 10/09/2021

Martí Casadesús: “Els màsters cada cop s’adeqüen més a les necessitats de l’entorn laboral”

5 min
Martí Casadesús, director de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya)

Després de la cursa de fons que va suposar la posada en marxa d’una docència universitària híbrida de cara al curs 2020-21, sembla que, en conjunt, les universitats catalanes han superat el repte amb escreix. Les matriculacions de màster a casa nostra, de fet, han crescut un 1,4% tot i la pandèmia. Parlem amb el director de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), Martí Casadesús, sobre els elements que així ho han afavorit.

Quines opina que han estat les fortaleses que han fet possible tant l'èxit de la docència hibrida com l'augment de les matriculacions?

— Estem avaluant les mesures que van prendre les universitats per organitzar aquesta docència híbrida i els resultats són satisfactoris. El que és prioritari és l’orientació a l’alumne: com se l’informa i com s’assegura que els resultats d’aprenentatges siguin equivalents als previstos inicialment. Més enllà del fet que res no hauria estat possible sense un entorn tecnològic adequat i robust, la fortalesa principal se centra en els canvis que ha calgut fer en els diferents models pedagògics. I això només s’ha pogut aconseguir gràcies a una extraordinària dedicació dels responsables dels estudis, del professorat implicat i de l’estudiantat.

Tot i la incertesa, ¿com han garantit l’equitat, una de les premisses que citava el setembre del 2020 com a clau? Creu que la rebaixa del 40% en el preu dels màsters, equiparant-lo al dels graus, aprovada pel govern de la Generalitat aquest mes de juny també pot contribuir a garantir aquest accés en igualtat de condicions?

— Un estudi que vam fer a AQU Catalunya fa pocs anys mostrava que la universitat és molt equitativa i meritocràtica per als estudiants que han aconseguit entrar-hi. L’èxit i la inserció laboral dels graduats i graduades a la universitat no depèn, en general, de la capacitat econòmica dels estudiants i familiars. Així doncs, el sistema de beques segons trams de renda i les rebaixes en els preus, com la que comenteu, consoliden aquesta realitat. Ara bé, una realitat és la que afecta els que estan estudiant a la universitat i una altra és la dels que hi volen accedir. Malauradament, i malgrat tots els esforços, no tothom té les mateixes possibilitats d’entrar-hi. L’accés a la universitat no és encara suficientment equitatiu, ni en graus ni en màsters. Per tant, aquestes rebaixes de preu van en la bona direcció per reduir aquest problema i de ben segur que contribueixen a millorar l’equitat en l’accés a la universitat, un repte encara molt rellevant al sistema.

El darrer Estudi d’inserció laboral de l'AQU mostra un 71% de satisfacció dels estudiants de màster i postgrau un cop titulats. ¿Diria que és el tipus de formació que millor prepara l’alumnat per a la pràctica professional?

— A Catalunya, com a la resta del món, tenim llocs de treball prou generalistes com perquè sigui suficient tenir un grau per a l’accés ben qualificat al mercat, i d’altres de més específics on és altament recomanable haver cursat un màster. En tot cas, la bona notícia és que la satisfacció dels estudiants que ja treballen amb els màsters ha crescut molt en els darrers tres anys. Prop d’un 10% més de satisfacció. Això ens indica que els màsters cada cop s’adeqüen més a les necessitats de l’entorn laboral i, per tant, conjuntament amb una ocupació de més del 95%, proveeixen sens dubte una molt bona formació per entrar al mercat laboral.

Martí Casadesús

Entre els trets que identifiquen el sistema universitari trobem la seva flexibilitat. El setembre passat ens deia que prop del 40% dels màsters han estat reformats en els darrers quatre anys. També la seva diversitat i grau d’internacionalització. ¿En quins altres elements se sustenta la qualitat d’aquest sistema universitari?

— Cadascun dels màsters universitaris oferts a Catalunya segueix un procés d’avaluació que, bàsicament, se centra en una visita al centre d’un comitè d’experts externs de cada àmbit de coneixement. Els resultats es publiquen al web d’Estudis Universitaris de Catalunya i destaquem aquells màsters que considerem excel·lents respecte a la resta. Aquestes avaluacions es fonamenten en diferents estàndards, però els rellevants són bàsicament dos: la qualitat del professorat i l’aprenentatge dels estudiants. Com ja es veu, dos aspectes molt vinculats en els quals fonamentem la qualitat d’aquests títols.

¿Preveuen que es pugui anar reprenent la mobilitat en el curt termini, si el context i les dades pandèmiques ho permeten?

— Òbviament no en tenim dades, malgrat que tot fa pensar que serà així. Però no només els estudiants començaran a sortir més, sinó que tots ho farem en el nostre àmbit d’actuació tant professional com personal. En l’àmbit universitari és imaginable que a poc a poc tornarem a recuperar el nombre d’intercanvis d’estudiants d’abans de la pandèmia. També pel que fa a estudiants catalans que fan un màster a l’estranger. I els estrangers que venen aquí haurien de tornar als nivells prepandèmics. Si més no, és el que hauríem d’esperar, tenint present que l’entorn amb què es trobaran serà molt similar, com a mínim a tot Europa.

Recentment, des de l’Agència van apuntar que la inserció laboral dels titulats en màster –la qual fins ara mostrava una tendència ascendent– podria caure entre 5 i 10 punts arran de la pandèmia. ¿S’han confirmat les sospites?

— No tenim noves dades pel que fa a aquesta qüestió i, òbviament, preveure què passarà en aquest marc pandèmic és molt arriscat, tot i que, per la previsió que vam fer, 10 punts seria malauradament força probable. Ara bé, el que sí que ens han demostrat crisis com la del 2009 és que la seva afectació és clarament i inversament proporcional al nivell formatiu. Aquells anys la inserció laboral dels joves amb un màster va baixar prop del 3%, mentre que entre els que únicament tenien estudis primaris ho va fer al voltant del 40%. De ben segur que ara ens passarà alguna cosa semblant i la crisi afectarà els que tinguin menys formació. Sens dubte, seguir formant-se té ara més sentit que mai.

A l'optimisme que reflecteixen aquestes dades s'hi afegeix que la de màster és una de les formacions més ben valorades també pels ocupadors. Què en destaquen?

— Segons els resultats de la nostra enquesta al col·lectiu ocupador, on demanem a empreses catalanes la seva opinió sobre l’adequació dels ensenyaments universitaris a les seves necessitats, la satisfacció dels ocupadors amb la formació de les persones que contracten és més alta si aquestes persones tenen un màster universitari. Així doncs, les persones que decideixen cursar-ne un tenen més probabilitats de ser més ben valorades als seus llocs de treball un cop entrin al mercat laboral. D’altra banda, el col·lectiu ocupador ens destaca a cada edició que necessita candidats amb més formació especialitzada. Els màsters són idonis per adquirir aquest tipus de formació. També cal dir que algunes professions, com ara el professorat de secundària o l’advocacia, requereixen un màster per al seu exercici. Per tant, qualsevol persona que es plantegi estudiar un màster no hauria de desanimar-se. Ben al contrari, els beneficis de cursar-ne un són evidents.

Quins reptes presenta aquest nou curs per a universitats i docents, d’una banda, i alumnat, de l’altra, pel que fa a formació de màsters i postgraus?

— Esperant que a poc a poc es vagi normalitzant la situació, crec que el repte per a universitats, docents i alumnat és el mateix que tenim tots plegats en la nostra vida personal: aprofitar els reptes que hem hagut d’afrontar per preparar-nos per a les noves oportunitats que vagin sortint. Aprofitar tot el que hem après per millorar l’aprenentatge dels estudiants, amb docència presencial quan sigui el més adequat i virtual quan sigui possible.

stats