Màsters habilitants, un pas imprescindible
Hi ha sectors en què s’ha de cursar un màster per tenir accés a l’exercici de la professió
BarcelonaEn determinats àmbits professionals no és possible exercir la professió tot i estar graduat, cal cursar un màster universitari habilitant. És el cas d'activitats professionals regulades com les d’advocacia i procura, la de psicòleg clínic i de la salut, la d'arquitecte, les de professor d’educació secundària obligatòria, batxillerat i escoles d’idiomes o les d'enginyers, entre d’altres. Aquests màsters professionalitzadors són els que solen tenir més bona acollida i cobreixen ràpidament el nombre de places que oferten.
Un nou màster
Aquest curs hi ha un nou màster en Advocacia i Procura que s’ajusta a la nova llei que obliga a donar un accés unitari en advocacia i procura als estudiants que han acabat el grau en Dret. Fins ara l’accés a la procura tenia un règim especial i no s’ajustava els requisits establerts a la Unió Europea, d’aquí la necessitat de canviar-ho. Al màster es profunditza en el contingut jurídic que s’ha fet durant la carrera des d’una perspectiva molt pràctica de l’exercici i per primera vegada inclou continguts de la professió de procura, així com 30 crèdits de pràctiques en despatxos d’advocats i/o procuradors. A partir d’ara, els titulats en dret que vulguin exercir com a advocats o procuradors hauran de superar els 90 crèdits del màster i un examen, que és únic per a tot l’estat espanyol. Llavors ja estan habilitats per a l’exercici. Quan es col·legiïn hauran de triar si volen ser advocats o procuradors, no poden tenir els dos perfils simultàniament, tot i que poden canviar-ho més endavant. L’Elena Boet, coordinadora del màster en Advocacia i Procura de la UdG destaca que és un màster molt pràctic amb una formació completa per als dos exercicis, en què el 50% del professorat són advocats i procuradors: “A més, se’ls dona una formació complementària als continguts obligatoris com oratòria o la possibilitat de fer pràctiques, a banda de les obligatòries, i conèixer l’entorn professional jurídic i judicial de Girona, familiaritzant-se amb el que serà el seu àmbit de treball”. També apunta que el 90% de la docència és en català.
Més demanda que oferta
El màster universitari en Formació de Professorat, d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Secundària i Ensenyament d’Idiomes és el pas imprescindible per als graduats que volen dedicar-se a la docència a secundària. Sempre cobreixen les places ofertades, sobretot amb les especialitats més demandades: matemàtiques, català, castellà, anglès i ciències. “L’alumnat ja té els coneixements de l’especialitat. Són químics, biòlegs, matemàtics, filòlegs… però necessiten entendre com s’ensenya i s’aprèn, adquirir coneixements de didàctica, pedagogia i psicologia”, explica l’Ana Maria Margallo, coordinadora general de les especialitats del màster de la UAB. Considera que la durada d’un any que té és insuficient però tot i així al màster intenten que els futurs professors s’adonin de la responsabilitat i la complexitat de la seva futura feina, i que adquireixin compromís cap a la docència. “Els alumnes del màster sovint tenen interioritzada la idea d’un ensenyament molt tradicional i transmissiu. Com a especialistes en les disciplines que han estudiat al grau (química, llengua, ciències socials…) confien en la seva capacitat per transmetre aquests continguts però sense conèixer els factors que determinen l’aprenentatge i sense ser conscients de les especificitats de l’alumnat de secundària”, comenta Margallo.
Altres màsters professionalitzadors
El grau d'arquitectura són 5 anys. Quan s'acaba s’és graduat en arquitectura però qui vulgui col·legiar-se, obrir un despatx propi o signar projectes ha de fer el màster habilitant, que té un any de durada. La Sílvia Musquera, coordinadora del màster en Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, explica que el màster té dues parts ben diferenciades, una primera on s’aprofundeix en continguts que s’han tractat al llarg de la carrera perquè tinguin el màxim de coneixements sobre un seguit de signatures –projectes, composició, urbanisme, construcció, estructures i instal·lacions–, i un cicle de conferències per conèixer l’obra de professionals. La segona part és el desenvolupament del projecte final, que fan de forma més autònoma acompanyats d’un tutor o tutora i que defensen davant un tribunal. És un treball final de màster que pot tenir un enfocament arquitectònic, paisatgístic o urbanístic, en funció dels seus interessos. “Estem contents que cada any cobrim les places i s'hi matriculen graduats d’altres universitats”, comenta la coordinadora. Creu que el que fa especialment atractiu el màster és que la temàtica del treball final de màster és sobre la ciutat de Girona i permet aprofundir en el coneixement d’un entorn de gran valor patrimonial.
Tothom que s’hagi graduat en Psicologia té l’opció d’especialitzar-se en psicologia general sanitària, i per això necessita cursar un màster habilitant, el màster en Psicologia General Sanitària (MPGS), que proporciona, per una banda, una formació bàsica en psicologia de la salut i, per l’altra, les credencials necessàries per exercir en l'àmbit sanitari. Els psicòlegs generals sanitaris estan preparats per avaluar, diagnosticar i tractar problemes de salut. Poden exercir la seva professió en l’àmbit de la salut pública, els trobem en els Centres d’Assistència Primària, o privada, a despatxos professionals. Pel Dr. Jordi Miró el que és especialment rellevant del màster universitari en Psicologia General Sanitària de la URV, que ell coordina, és que es fonamenta en el model del científic practicant: “Un bon professional ha de tenir els coneixements i habilitats necessaris per exercir la seva professió amb excel·lència, basant-se en les evidències disponibles”. El coordinador del màster a la UdL, Àngel Blanch, explica que disposen de professorat associat amb el doctorat, que els dona una visió molt pràctica de la intervenció psicològica en la malaltia i les disfuncions mentals. També destaca que el professorat a temps complet compta amb un molt bon nivell de recerca pel que fa a projectes i publicacions en revistes científiques reconegudes.
A Catalunya, més del 80% de les persones que estudien enginyeria ho fan a la UPC, on són experts en enginyeria i tenen una àmplia experiència subministrant talent format al sector professional. A l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, imparteixen dos màsters habilitants, els únics que donen accés a exercir la professió d’enginyer aeronàutic i enginyer industrial. El màster d’Enginyeria Industrial per a qui hagi cursat graus en l’àmbit industrial, i el d’Enginyeria Aeronàutica si estan graduats en l’àmbit aeronàutic. Els seus continguts estan prefixats pel Ministeri, que determina les competències professionals que els màsters han d’incloure en les seves assignatures. “Així, independentment de la universitat on s'estudiïn acaben tenint els mateixos coneixements necessaris que habiliten per a exercir la professió”, explica en Xavier Roca, director de l’ESEIAAT. Ressalta que són uns màsters molt transversals, que capaciten l’alumnat per poder coordinar i dirigir equips d’experts quan aterren al mercat laboral.
