Quines són les competències i perfils més demandats actualment?

El context actual poc o res té a veure amb el de fa 10 anys. Ara, en plena cursa cap a la digitalització i l’automatització de funcions gràcies a tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data, el blockchain, l’iOT i un llarg etcètera, alguns professionals poden sentir-se amenaçats, però res més lluny de la realitat, perquè en el moment actual, les persones hem de posar més en valor que mai allò que precisament ens diferencia de les màquines i les noves tecnologies. I no només parlem de les famoses soft skills, sinó d’un nou concepte que va més enllà d’aquestes habilitats socials: les power skills o superhabilitats. El 2022 Workplace Learning Trends Report, d’Udemy Business, cita com a crítiques en l’execució dels professionals presents i futurs les que estan relacionades amb el lideratge, el treball en equip, la comunicació, la productivitat i el benestar.

Els canvis tan profunds que han deixat ja no només la progressiva digitalització de la indústria i els entorns laborals, sinó també una pandèmia d’abast mundial com la del covid-19, han posat de manifest la necessitat, igualment, d’adaptar-se a treballar en remot o en entorns híbrids i construir empreses més diverses, equitatives i inclusives, així com de trobar noves fórmules de fer créixer la productivitat dels negocis. Una necessitat que ha fet evident, d’altra banda, les carències i àrees de millora dels treballadors, d’aquí que l’informe Beyond hiring: How companies are reskilling to address talent gaps, de la consultora McKinsey, desvelés fa sols 15 mesos com gairebé el 90% d’executius reconeixen bretxes pel que fa a habilitats en el si de la seva organització. El mateix percentatge confiava que el seu capital humà pogués incorporar les habilitats clau en el context actual en un termini màxim de cinc anys.

El valor humà, irrenunciable

L’estudi Jobs lost, jobs gained: workforce transitions in a time of automation, també de McKinsey, posa sobre la taula que entre el 3% i el 14% de la força laboral mundial haurà de canviar de categoria ocupacional d’aquí al 2030, mentre que l’informe The future of jobs Report 2020, del Fòrum Econòmic Mundial, indica que el grup d’habilitats bàsiques que canviaran els propers cinc anys és del 40%. Tal com apunta Sebastian Trivière, CEO de la consultora de formació Trivière Partners, en aquest marc, “els més pessimistes parlaran de destrucció de llocs de treball, mentre que els més optimistes es referiran a un canvi d’enfocament”. I afegeix: “Les màquines s’encarregaran de tasques sense valor afegit, alhora que es donarà més importància al valor humà de les persones”.

Trivière assenyala com, en aquest mitjà termini, les habilitats més ben valorades seran “les inherents a l’ésser humà, és a dir, l’empatia, les emocions i la visió global tant de l’entorn com del management”. D’altra banda, apunta com “la resiliència, la capacitat d’adaptar-se al canvi i als entorns reptadors “seran claus els pròxims anys” i com, “al marge de les habilitats de les persones, també caldria parlar de les de les empreses que contracten aquestes persones”. I és que, subratlla Trivière, “moltes no han pres prou consciència d’aquests canvis que ja són una realitat i, si volen no només atraure, sinó també fidelitzar el talent, hauran de provocar un canvi profund i ràpidament”.

Connexió empresa-món acadèmic

En el seu recent informe #2030: Personas, talento & business en la empresa del futuro, un dels reptes de futur en els quals Trivière Partners posa èmfasi és la connexió empresa-món acadèmic. A parer del CEO de la consultora, “la majoria del món acadèmic està constituït per grans persones, amb formacions d’alt nivell i una capacitat de recerca molt potent”. Tot i això, lamenta, "el cert és que la majoria té una consciència teòrica dels canvis que cal dur a terme, però no els aplica ni a la pràctica ni en els seus ensenyaments”.

Preguntat per si la formació de màster i postgrau podria escurçar aquesta distància, Trivière apunta que “no es tracta d’una qüestió de temps, sinó d’enfocament i continguts”. I és que, reconeix, “encara veiem estudiants de màrqueting que estudien teories obsoletes des de fa temps”. El CEO reconeix com ell, personalment, reivindica des de fa més de 20 anys assignatures d’emprenedoria a les universitats, “sigui quina sigui la matèria”.