El mètode d’aprenentatge basat en problemes: PBL
Els darrers anys la UVic-UCC està reformulant el mètode d’aprenentatge per acostar la formació universitària a la realitat i la pràctica laboral. El primer pas ja s’implementa a la Facultat de Ciències i Tecnologia (U Science Tech), on s’imparteixen els nous graus. Allà es treballa a través del mètode PBL (Problem Based Learning) o ABP (Aprenentatge Basat en Problemes).
El concepte ABP és originari del Canadà i implica allunyar-se de les classes magistrals, sortir de les assignatures i construir un aprenentatge basat en el cas, el projecte o el problema. El mètode consisteix a agafar un equip d’entre 2 i 12 estudiants i proposar-los un problema concret. Normalment el problema es planteja com una història, un relat, un diàleg, etc. Això fa que apareguin qüestions de manera natural a partir de la curiositat dels estudiants pel fet que es planteja. A partir d’aquesta posada en escena inicial, els alumnes proposen qüestions i planifiquen com les abordaran, amb un pla de treball ben definit i un nombre limitat de sessions.
Formació transversal
Típicament, el tutor interacciona amb els estudiants en una de cada dues sessions, aproximadament, deixant espai perquè ells desenvolupin el projecte i donant-los pautes perquè no es desviïn dels objectius marcats inicialment. L’equip es reparteix les tasques i cada cop que es troba posa en comú els resultats intermedis i es planteja nous reptes i noves preguntes. La gràcia dels ABP o PBL (ja siguin problemes, projectes o casos clínics) és que es desenvolupen alhora les soft skills (competències transversals) i els continguts, aquests darrers a partir de l’autoaprenentatge i les sessions de grup.
