MOBILE WORLD CONGRESS

El gran negoci de la privacitat

50.000 milions de dispositius connectats generaran una quantitat ingent de dades sobre nosaltres

Fins ara mòbil era el nom del telèfon sense fils que servia per rebre i fer trucades (i les seves derivades, com les videotrucades) i amb el qual es podia enviar i llegir missatges de text. Ara tot és o pot ser mòbil. Com diu el lema del Mobile World Congress, Mobile is everything. Mòbil pot ser un cotxe, unes ulleres, un rellotge o una polsera. És a dir, mòbil és qualsevol dispositiu connectat a internet. És el que s’anomena internet de les coses (o internet of things, IoT, en les seves sigles en anglès), i es refereix a un conjunt d’objectes de la vida quotidiana que estan interconnectats.

L’empresa Cisco Systems calcula que l’any 2020 hi haurà 50.000 milions de dispositius connectats a internet. Si tenim en compte que hi haurà 7.600 milions d’habitants, això fa una mitjana de més de sis aparells connectats a la xarxa per persona. Aquests dispositius poden ser rellotges que ens mesuren les calories que cremem cada dia, quina és la nostra freqüència cardíaca, com dormim a la nit i quina és la nostra posició (geolocalització) en tot moment. Però també són neveres connectades a internet que fan fotografies del seu interior cada vegada que obrim i tanquem la porta i les envien al telèfon mòbil, perquè des del supermercat puguem saber si encara ens queda llet o si cal que comprem més tomàquets.

“Anem deixant tot un rastre d’informació sobre nosaltres mateixos sense ser-ne conscients i serà utilitzada per a usos secundaris que ni tan sols podem imaginar”, explica l’Agència Catalana de Protecció de Dades

L’internauta ha viscut una evolució des de l’any 1995 fins ara. Ha passat de ser un usuari estàtic que es connectava a la xarxa des d’un ordinador de taula a un usuari mòbil que es pot connectar des d’un telèfon, una tauleta, un rellotge o una televisió. El futur, a partir d’ara, serà l’internauta hiperconnectat, és a dir, el que es connectarà a la xarxa des de qualsevol dispositiu, que a la vegada estarà connectat amb altres dispositius.

Aquests aparells connectats a la xarxa generen una gran quantitat de dades sobre nosaltres i sobre els nostres hàbits de consum, preferències o comportaments que són explotats per les marques.

“Anem deixant tot un rastre d’informació sobre nosaltres mateixos sense ser-ne conscients i aquesta informació serà utilitzada per les empreses per a usos secundaris que ni tan sols podem imaginar”, explica Maria Àngels Barbarà, directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). Empreses com Telefónica i el BBVA han desenvolupat models de negoci complementaris a partir de l’anàlisi massiva de les dades generades pels seus clients (el que es coneix com a big data ). Aquestes empreses ofereixen i comercialitzen a tercers l’anàlisi que fan de les dades agregades i anonimitzades dels seus clients.

‘Big data’ i turisme

Telefónica, per exemple, va creuar dades d’utilització de les targetes de crèdit dels turistes que arribaven a Barcelona i Madrid amb les dades del roaming i va poder identificar els seus patrons de comportament i oferir recomanacions de negoci a la indústria hotelera. Van identificar, per exemple, que de tots els turistes que arriben a Barcelona en un creuer, més del 30% ni tan sols baixen del vaixell (vegeu el gràfic). “En el moment en què el creuer entra a Barcelona i els turistes connecten el mòbil, les nostres antenes els detecten i sabem quina és la procedència per l’operadora de telefonia d’origen. Vam detectar que molts mòbils es connecten a les antenes del port i no es mouen d’allà”, explica Oriol Lloret, director de l’àrea discovery de Telefónica I+D a Barcelona.

Smart Steps (passos intel·ligents) és un servei que l’operadora de telefonia ofereix a grans centres comercials o empreses de transport per saber per on van els fluxos de gent als carrers. Tots anem a la feina o a comprar, unes accions que repetim diàriament, amb el mòbil a la butxaca. El dispositiu es va connectant a les diferents antenes per tenir cobertura de telefonia. Això proporciona informació a les operadores sobre els carrers més transitats. Una informació molt valuosa per a les empreses per saber on han de posar botigues. També es pot saber quin és el perfil d’aquestes persones (edat, gènere, preferències...), per tant, es pot intuir quin tipus de producte estan disposades a comprar les persones que passen per aquest carrer. “Tenim el 30% del mercat a Espanya, per tant, podem fer extrapolacions molt fiables de com es comporta la gent”, explica Lloret.

El  Big Data “no suposa un risc per a la privacitat perquè es fa amb dades agregades i anonimitzades”, assegura un expert de Telefónica

Aquesta anàlisi massiva de dades “no suposa un risc per a la privacitat perquè es fa amb dades agregades i anonimitzades”, assegura l’expert de Telefónica. En canvi, Maria Àngels Barbarà discrepa i alerta els usuaris “que han de ser proactius i conscients per disminuir el risc de la privacitat”.

L’APDCAT assegura que totes les aplicacions que ens descarreguem “tenen com a finalitat obtenir informació sobre l’usuari” i, per tant, demana poder classificar-les segons el respecte a la privacitat com es fa amb els electrodomèstics i l’eficiència energètica. Per la seva banda, Gersón Beltrán, expert en geolocalització en línia, diu: “Si un producte és gratuït, és perquè aleshores el producte ets tu. Facebook, Google, WhatsApp o Pinterest són gratuïts perquè el negoci són les dades que els facilites sobre tu”.

"Si un producte és gratuït, és perquè aleshores el producte ets tu”, explica Gersón Beltrán

Predicció de malalties

Des de Telefónica també estan desenvolupant el que anomenen small data i que consisteix a retornar el valor de l’anàlisi massiva de dades a l’usuari, en lloc de vendre-ho a un tercer. Així, en connivència amb metges i clients que han sigut diagnosticats d’una malaltia mental, són capaços de predir un possible brot psicòtic. “Treballem amb el metge i monitoritzem el pacient. Analitzem centenars de dades, com ara la durada de les trucades, l’hora en què es fan, el to de veu i així fins a 300 variables que ens permeten definir un patró de comportament. Si detectem que hi ha una variació en l’estàndard podem alertar d’un possible brot”, explica Lloret.

Més continguts de

El + vist

El + comentat