On ha anat a parar l'església que van desmuntar per fer el pantà?

La presa de la Baells –l’única del Llobregat, si exceptuem les que hi ha al riu Cardener, afluent del Llobregat– té com a finalitat regular l’aigua d’aquest riu que neix a Castellar de n’Hug i arriba amarronat al Prat de Llobregat, i emmagatzemar-la per garantir el subministrament d’aigua de boca i els usos industrials i de regadiu a l’àrea metropolitana de Barcelona. I possibilita la producció d’electricitat –la central hidroelèctrica es va construir uns anys després de la presa; s’hi va pensar des de l'origen, però el projecte es va fer més tard.

Passejo per les entranyes de la presa amb el seu responsable, Aleix Villegas, que gaudeix molt explicant la seva feina. A més, avui m’acompanya un grup de subscriptors de l’ARA –membres del Club Prèmium–, que sempre fan bones preguntes. Amb ells l’experiència és més enriquidora.

Aleix Villegas ha treballat a Llatinoamèrica en diferents projectes de creació i manteniment d’infraestructures hidràuliques, abans de fer-ho al costat d’on va néixer: Berga. "El que aquí és un problema immens, a Guatemala és el dia a dia. En alguns llocs veus gent armada. Mentre treballava, més d’un dia vaig sentir trets", recorda l’Aleix quan som dalt de la gran paret que reté l’aigua de l’embassament. Veiem una desena de caiacs damunt l’aigua que deixen esteles que es van desdibuixant. "Em fa basarda no veure què hi ha sota de l’aigua. Imagina’t que estàs nedant i topes amb un tronc o hi ha un corrent. No m’hi he banyat mai, en aquest embassament. De fet, en cap. No m’agrada banyar-me en llocs on no toco a terra", confessa.

"Vaig veure pujar l’aigua d’aquest pantà un metre cada hora, durant el temporal Gloria”, explica. Parla de manera molt didàctica però de tant en tant esquitxa les seves explicacions amb algun mot que no tinc sentit, com ara piezòmetre. "És un aparell que mesura la pressió que fa l’aigua cap amunt, al passar entre el terreny i el cos [el formigó de la base de la paret]", precisa.

Quan li pregunto a què dedica les hores, em respon que una de les tasques que li pren més temps és auscultar el moviment de la presa. "Ha de tenir moviment, aquesta paret. Una estructura que no es pot bellugar és probable que se’n vagi a terra. Els ponts de les carreteres i de les autopistes, per exemple, tenen juntes de dilatació perquè no facin moviments fora del normal. Tenim instal·lats pèndols per saber si la presa o el terreny es mouen massa". L’Aleix també s’encarrega de quantificar les filtracions que hi ha. "L’aigua troba escletxes per passar; del que es tracta és que no augmentin en llocs on no pertoca".

En una de les galeries de la presa hi ha força panells amb imatges i informació escrita. S’hi parla, per exemple, de les desgràcies: els morts que han provocat les grans inundacions a Catalunya (600 morts en una gran inundació l’any 1874, 815 morts a les inundacions del 1962... hem anat millorant). També s’hi informa de les preses més grans del planeta, com la de les Tres Gorges (Xina), que va provocar el desplaçament d'1,3 milions de persones; la d’Itaipú (Paraguai i Brasil), que va provocar la desaparició de les impressionants cascades de Guairá, a més del desplaçament de molts indis guaranís, i la d’Assuan (Egipte) al riu Nil, que va posar fi a les inundacions periòdiques...

Pel que fa a les imatges, n’hi ha en blanc i negre de l’estació de la Baells –sí, hi havia un tren que anava Berguedà amunt– i de l’església de Santa Maria de la Baells, romànica. Tant l’estació com l’església, i tot el poble de Sant Salvador de la Vedella, van quedar negats "pel progrés". La façana de l’església es va desmuntar per poder-la tornar a construir en un futur en una nova ubicació. "Es va desconstruir pedra a pedra, i cada pedra es va marcar amb un número, i en un plànol es va dibuixar l’església amb la ubicació de cada pedra numerada", m’explica l’Aleix. "Es podria recuperar", dic. "Sí. Potser falta alguna peça, com passa als puzles". "On és ara, aquesta església?", pregunto a l’Aleix. "En un magatzem de Sant Jordi, un poble nou de trinca, creat per voluntat i reivindicació de la gent de Sant Salvador de la Vedella". "Per què no la tornen a muntar, l'església?", em pregunto.

Sí que s’ha conservat in situ el monestir benedictí de Sant Salvador de la Vedella, aïllat en un rocam entre les aigües, a prop de la cua del pantà. En temps de sequera s’hi pot arribar caminant.