Objectiu: salvar el molí fariner del Renaixement

«Quan era petit, des de Xerta, anàvem riu amunt, fins aquí. Era una caminada de les més habituals. Per Pasqua menjàvem la mona, i per Dijous Jarder (Dijous Gras), la fogasseta (entrepà fet amb pa rodó, farcit de truita, salsitxa, carxofa i alls tendres)». Som davant de l’assut de Xerta, i en Roger Aviñó, alcalde de la vila, recorda alguns dels bons moments que hi passava amb la família i els amics.

Aleshores es podia anar fins al molí, que està enganxat a l’assut. Però van fer una central hidroelèctrica, que va provocar un fort impacte visual en tot l’entorn de l’assut, i l’accés al molí va quedar tallat per als ciutadans. «Ho vam plorar molt», diu en Roger.

Excepcionalment, per fer aquest reportatge hi puc entrar. Al costat de la porta de l’entrada principal (ara inaccessible) hi llegeixo la data de construcció del molí: 1575. Em sorprèn que l’edifici d’aquest antic molí, tot de pedra, s’hagi mantingut sencer tants segles. Ha aguantat grans riuades (sobretot les d’abans de la construcció dels pantans que han amansit l’Ebre). Per dins, però, cau a trossos. Ho comprovem arriscant-nos a baixar, des d’una obertura lateral, per les diferents plantes que té. Descendim per graons desdibuixats fins al seu cor.

«Aquest molí és un dels pocs edificis d’arquitectura industrial del Renaixement que es conserven a Catalunya. Era un molí fariner, no pas petit. Era una petita factoria», comenta en Roger.

El molí va ser construït per la ciutat de Tortosa (aleshores Xerta depenia de Tortosa). Funcionava amb una tècnica «revolucionària» a l’època, la del regolf, molt eficient amb un bon cabal d’aigua.

Des d’aquest 2025, després d’anys de paperassa, és de l’Ajuntament de Xerta, i ben aviat dedicarà esforços al que se’n diu «consolidar» l’estructura, és a dir, que les parets i el sostre es mantinguin dretes.

L’assut està situat en l’últim lloc del riu en què les muntanyes de banda i banda es troben. Ebre avall veiem la plana, i Ebre amunt el terreny és força sinuós. Veiem una cimentera ja tancada. El riu era una excel·lent via per endur-se el ciment.

«El molí es va reformar moltes vegades. A finals del segle XIX l’edifici va acollir una central elèctrica per donar electricitat a alguns pobles de la zona», diu l’alcalde xertolí.

Més que el molí, però, el més conegut d’aquest indret és l’assut. Una de les seves singularitats és que està construït en diagonal. De banda a banda del riu fa uns 300 metres (si s'hagués construït perpendicularment al riu faria una mica menys, esclar). «Assut» és una paraula àrab, però aquesta construcció no va fer-se durant la dominació àrab, sinó més tard. Això no vol dir que hi hagués una mena de presa en l’època àrab.

L’assut és una obra hidràulica de gran envergadura que es va fer per regular el cabal del riu. Actualment desvia una part de l’aigua cap a dos canals, un a la dreta i l’altre a l’esquerra. «Els canals són posteriors a l’assut. I no es van fer els dos al mateix temps», em diu en Roger. «I quin va ser primer?», li pregunto. «El de la dreta es va construir el 1858. A més, inicialment, no havia de ser per al rec sinó per a la navegació. Per això és força ampli. Però no va funcionar, i llavors el van convertir en canal de rec».

«I el de l’esquerra quan es va fer?», pregunto a en Roger. «Molt més endavant, ja al segle XX, concretament el 1912», em respon. Tots dos canals són avui imprescindibles per al reg de les hortes de les dues bandes de l’Ebre i l’arròs del Delta.

Aquest ha estat tradicionalment un lloc molt cobejat pels pescadors, ja que els peixos queden atrapats a sota l’assut. Antigament s’hi pescaven, entre moltes altres espècies, esturions. Força estrangers venien a pescar-ne, fins que «se’ls van acabar». Ara hi ha una rampa per a peixos, que alguns qualifiquen de joguina, ja que dubten que gaires peixos la remuntin.