“Tots els països estan promovent campanyes per retenir el turisme nacional”

José Antonio Donaire, professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, explica a l’ARA quin escenari turístic ens trobarem aquest estiu a casa nostra. La “fase de represa” estarà marcada pels viatges de proximitat i per un increment notable del turisme en espais naturals i rurals.

Quin escenari turístic tindrem aquest estiu? Com es comportaran els catalans? ¿Tendirem a un turisme de proximitat, més sostenible, menys popular, en què la salut sigui la prioritat?

Serà un estiu atípic, absolutament excepcional. El més probable és que es redueixin de manera dràstica els moviments internacionals i això afectarà sensiblement el turisme català, que té un volum de turisme internacional molt rellevant. Afectarà també els viatges dels catalans, que és probable que limitin la seva activitat als espais més pròxims. Per tant, a escala internacional esperem un fort increment del turisme interior (dins les mateixes fronteres) i un decreixement del turisme internacional. Hi ha dues variables que condicionaran aquest pronòstic. D’una banda, els efectes de la crisi econòmica. Si l’impacte és elevat i, a més, si la percepció col·lectiva és que els seus efectes es notaran en els anys vinents, hi haurà una disminució de les sortides, fins i tot en el turisme interior. De l’altra, també serà molt important l’evolució de la pandèmia durant l’estiu. En un context encara de prevenció, un rebrot aïllat o un increment generalitzat de les infeccions tindran un impacte devastador en els fluxos turístics.

L’any passat el sector turístic va aportar el 12% del PIB català. Les dades per a aquest 2020 ja es preveuen devastadores. En un escenari amb fronteres obertes, ¿creu que el turisme internacional triarà Catalunya com a destinació o aquest any la por serà més forta que la il·lusió per viatjar?

L’Organització Mundial del Turisme ha estimat, en el millor dels seus escenaris, que la reducció del turisme internacional a escala global serà del 80% al mes de juliol i del 70% al mes d’agost. Efectivament, estem en un escenari clàssic push & pull : hi ha factors que animen al desplaçament (el contrapès al confinament) i factors que el desincentiven (la incertesa de la pandèmia). Tot sembla indicar que aquesta tensió es resoldrà amb una disminució de les distàncies i, per tant, amb una reducció a escala global del turisme internacional. A més, tots els països estan promovent campanyes per retenir el turisme nacional.

Si pot venir el turista internacional, d’on creu que vindrà principalment?

El turisme que caurà més serà el que prové d’orígens més allunyats. Era el grup de més creixement en els últims anys i, especialment, el que mostrava una despesa per càpita més elevada. Notarem molt la caiguda del turisme d’origen americà (nord i sud), d’origen asiàtic i de l’est d’Europa. Segurament sí que podrem acollir una part del turisme internacional de curta distància, i això farà que els mercats tradicionals (França per sobre de tot, però també el Benelux, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit) tinguin molta més importància que en anys anteriors. Alguns d’aquests països (Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica, França) han tingut un impacte del covid similar o superior al nostre i, per tant, poden valorar que el risc de viatjar és similar al risc de no viatjar. És cert, però, que algunes de les destinacions competidores mostren uns nivells de contagi molt inferiors i esdevenen a priori opcions més ben posicionades. És el cas del nord d’Àfrica, de la costa dàlmata (a Croàcia) o molt específicament de Grècia. No només notarem una disminució del nombre de turistes internacionals, sinó també una caiguda significativa de la despesa mitjana. I aquest era un factor que s’havia anat incrementant de manera sensible en els últims anys.

¿Fins a quin punt el turisme nacional o l’estatal poden cobrir l’oferta turística que tenim disponible? I aquesta oferta, ¿creu que serà més cara? ¿S’incrementaran els preus dels allotjaments, les activitats i els transports?

El turisme nacional no pot compensar l’efecte de la pèrdua de turisme internacional. Catalunya es plantejava l’horitzó de 21 milions de viatges el 2022, és a dir, pràcticament tres viatges internacionals per cada català. Per tant, és lògic que no es pugui compensar quantitativament aquest volum. Però també tindrà un efecte qualitatiu. El model de comportament dels turistes nacionals no és el mateix que el dels turistes internacionals i això afectarà la despesa mitjana i també la predisposició de compra, especialment baixa pels efectes de la crisi econòmica. Crec que la guerra de preus seria una mala praxi i que s’haurien d’intentar mantenir els preus o fins i tot apujar-los amb un increment del valor afegit. Els turistes catalans habituats als desplaçaments de llarga distància (fins i tot a altres continents) que optin ara per circuits nacionals tenen una predisposició de despesa elevada, però també un alt nivell d’exigència. Hem d’oferir un catàleg de productes dens i de qualitat, perquè una part d’aquests visitants que excepcionalment opten pel turisme nacional podrien descobrir les possibilitats de la nostra oferta turística. El sector no ha de treballar amb la lògica de salvar la temporada, sinó amb la de situar-se en una posició d’avantatge en els anys vinents. En alguns territoris molt puntuals, on la demanda es pot concentrar, sí que hi pot haver una afectació dels preus a l’alça.

Quins sectors turístics creu que podran sobreviure a la crisi del coronavirus?

El nostre model turístic és molt divers, en tots els sentits. És evident que les crisis tenen un efecte de selecció, perquè algunes empreses no poden fer front a la situació excepcional que viurem aquesta temporada i la vinent. Crec que hi sortiran perdent les empreses amb menys valor afegit, les que ja estaven en una situació d’obsolescència abans del covid, i també les que no disposin de capital suficient per resistir la caiguda dels ingressos. Aquest segon punt és especialment preocupant, perquè algunes empreses de qualitat poden desaparèixer per problemes financers i no tant pel seu sistema productiu. Un escenari gens desitjable del turisme postcovid seria una desaparició d’empreses petites i mitjanes en favor de grans empreses i concentracions de capital. Les administracions han de fer un esforç per ajudar aquestes empreses petites i mitjanes d’alt valor afegit. I crec que els consumidors també podem ajudar-les seleccionant-les en les nostres decisions de viatge. És veritat que hi haurà un increment molt notable del turisme en espais naturals i rurals, i això és una bona notícia pel que té de distribució i reequilibri del model turístic. Però hem de ser conscients que el volum turístic fonamental del país es genera en dos grans espais, que són la façana litoral i la ciutat de Barcelona. Tots dos es veuran afectats pel covid i, per tant, el turisme català se’n ressentirà.

Què passarà amb el turisme de platja? ¿Serà un any perdut per a aquest subsector?

La superfície de platges del país és molt superior a la demanda potencial. En termes generals, el país té una oferta de platja suficient per acollir els visitants nacionals potencials i una part dels internacionals. Puntualment, algunes platges es poden veure afectades. És bona notícia que integrem l’aforament de les platges en la gestió turística. Això es produirà puntualment i no crec afecti en excés la dinàmica del turisme litoral. La platja ja no és el centre de gravetat de l’activitat del turisme en espais litorals, sinó una peça més d’una oferta molt densa. La platja és un recurs més del catàleg de productes del litoral. Crec que hem d’insistir molt en la idea que les platges són espais naturals. Si hi ha més demanda d’espais oberts i naturals per l’efecte del covid, les platges haurien de formar part d’aquesta oferta.

Com creu que viatjarem aquest estiu? ¿S’incrementaran les rutes que assegurin el no contagi? En cotxe, en autocaravana, en veler... ¿L’intercanvi de cases també serà una opció a tenir en compte?

Caldrà veure-ho. Crec que hi haurà dos grans models de viatge. O bé optarem per un hub & ride, és a dir, un espai central de vacances amb excursions radials, o bé optarem per itineraris amb diversos punts d’allotjament. En els dos casos el protagonista serà el vehicle privat, i crec que això generarà problemes de congestió puntuals o d’aparcament. És un bon moment per repensar el model de mobilitat del turisme i per integrar sistemes de transport públic o models de park & ride, basats en aparcaments dissuasius. No podem omplir de cotxes les destinacions d’interior ara que hem obert el debat sobre la recuperació de les ciutats per a vianants o bicicletes.