Els micropobles que pots visitar si vols descentralitzar el turisme

Descentralitzar el turisme no vol dir necessàriament desmassificar-lo, adverteix Asunción Blanco, especialista en geografia del turisme de la UAB: “Al final, tothom vol veure la Sagrada Família”. Els últims anys també hem vist massificat el turisme rural, a pobles com Rupit i Siurana, on s'ha limitat l’aparcament i gestionat l’entrada de visitants. Si no busqueu centres urbans propers i fugiu de la massificació, una opció pot ser la del turisme rural més recòndit, el dels micropobles menys assenyalats al mapa. No tots volen turisme, però sí que n’hi ha que hi aposten i pels quals és una font de riquesa. És el cas de Penelles, a la Noguera, amb una població de més de 400 habitants, on gràcies al turisme tenen o han pogut recuperar “un caixer automàtic, dos restaurants, un cinema i dues sales d’exposicions”, explica el seu alcalde, Eloi Bergós, responsable de la sectorial de progrés social de l’Associació Micropobles.

Ell té clar que “els serveis per al turisme no deixen de ser serveis per als mateixos veïns” i que fa que “el poble sigui més ric i més viu, i que la gent vingui”. Encara que no sigui amb turisme, que es repoblaran els pobles petits, sí que pot fer “que els joves que han marxat vulguin tornar” o que “els que tenen les cases tancades les tornin a obrir”. De tradició agricultora i ramadera, el turisme és un valor afegit per a una societat pagesa sense relleu generacional on “el que portaven cinquanta famílies ara ho porten tres pagesos”. A més, la inversió en turisme ha resultat ser també una mesura d’integració per a famílies migrades, que “a través del càmping o la casa rural s’han vist acollides per les dinàmiques socials del poble”.

No és fàcil, però, fer la inversió en la infraestructura amb el pressupost d’un micropoble. “Un monestir produeix el mateix a darrere de la catedral de Barcelona que al poble més petit de Catalunya, i el pressupost no és el mateix. A vegades, hem de gestionar coses igual de grans que en una gran capital”, explica Bergós.

Què poden oferir-vos aquests indrets? “El més important és la genuïnitat del territori. Vius al 100% el que és el poble. Quan estàs en una ciutat no pots copsar el que és aquell espai. La majoria de vegades és la mateixa gent del poble la que rep el turisme”, apunta Bergós. També en subratlla la tranquil·litat del contacte amb la natura i les activitats per conèixer el territori. La mida és més abastable: “Hi ha tants serveis en un lloc gran que no aconsegueixes veure el més genuí”. Ara bé, s’avisa als intrèpids visitants que han d’anar preparats per no trobar alguns dels serveis de les grans ciutats: “A la nit potser no hi ha cap restaurant obert o potser no hi pots trobar el diari”, posa com a exemple. Considera que el turista que visita un micropoble ha d’anar disposat a impregnar-se de la natura i de la gent: “Potser no podràs trobar-hi museus, però hi trobaràs el pantà, els ametllers florits, els murals... l’encant de cada territori”.

10 micropobles amb encant i sense masses

• Penelles (La Noguera)

Centenars de murals pintats per artistes locals i internacionals decoren les parets d’aquest poble de poc més de 400 habitants. Aquesta és la proposta singular de Penelles, que s’ha convertit en referent inesperat de l’art urbà.

• Beget (Ripollès)

A recer de les muntanyes, partit pel riu i amb cases de pedra, Beget sembla tret d’un conte. Aquest nucli medieval de la vall de Camprodon d’una vintena d’habitants està a les llistes dels pobles més bonics de l’Estat.

• Josa de Cadí (Alt Urgell)

De carrers estrets i cases de pedra, forma part del municipi de Josa i Tuixén i es troba dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La seva localització, a la cara sud de la serra, el converteix en mirador natural de l’entorn, i també en una destinació per a amants del senderisme i de la natura.

• Conesa (Conca de Barberà)

Aquesta vila medieval sedueix els visitants amb les seves muralles i torres defensives. La trama urbana original, les antigues cases nobiliàries que es conserven i una església d’estil gòtic conviden a recórrer els seus carrers i a gaudir de la vida quotidiana dels seus poc més de 100 habitants.

• Pujalt (Anoia)

Tocant a Barcelona a cavall entre l’Anoia i la Segarra, als seus carrers hi trobem passos coberts amb arcs i voltes que mostren l’empremta medieval. També hi copsem la història recent del campament militar de l’Exèrcit Popular de la República. A més, l’observatori astronòmic del municipi aprofita la qualitat del seu cel fosc per connectar els visitants amb l’univers.

• Paüls (Baix Ebre)

Amb una població més nombrosa, de poc més de 500 habitants, Paüls és una de les entrades al Parc Natural dels Ports, un entorn muntanyós i abrupte ple de barrancs, fonts i paisatges espectacular. Enfilat sobre un turó, als peus d’un castell, conserva un nucli urbà de carrers empedrats i és punt de partida de senderistes.

• Guimerà (Urgell)

És un dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya. Les cases de pedra, amb detalls com finestres nobles i passadissos que connecten edificis a diferents nivells, evoquen l’esplendor d’èpoques passades.

• El Lloar (Priorat)

El paisatge vinícola i muntanyós i el casc antic amb cases de pedra conformen el seu entorn privilegiat. Les rutes que el travessen el converteixen en una bona opció per a senderistes i La Ruta del Vi del Priorat, de la qual forma part, el posa al mapa per als amants del vi.

• Montclar (Berguedà)

Amb un nucli antic que conserva cases dels segles XVII i XVIII, així com una església romànica amb dues capelles superposades, Montclar destaca per la curada restauració del seu patrimoni.

• La Pobla de Massaluca (Terra Alta)

Un paisatge decorat amb vinyes, oliveres i ametllers fa d’aquest petit poble, que és l’únic de la comarca que limita amb l’Ebre i el Matarranya, un destí tranquil per a amants de la natura.