Un Barça amb màgia també sense Messi (0-2)

BarcelonaAl menjador de casa, acompanyat dels seus dos fills grans, Lionel Messi mirava com el Barça anava fent gols a la Rosaleda. L’argentí, que hores abans havia vist com naixia el seu tercer fill, no va volar fins a terres andaluses per participar en un partit en què l’equip de Valverde va demostrar tenir pressa per ser campió. Al descans, feina feta contra un Màlaga en ple procés d’autodestrucció. I al final, mirades de complicitat entre els dos fitxatges més cars de la història del club, Dembélé i Coutinho, dos jugadors que van aprofitar les facilitats que deixava el Màlaga per reivindicar-se, marcar diferències i oferir al museu virtual del club un gol preciós: retallada del francès, assistència i toc d’esperó suau del brasiler. L’encarregat de posar-se el barret de mag de Lionel Messi el dia que l’argentí vivia una jornada ben especial amb la seva família.

Per al Barça va ser una manera de cobrar-se les factures tard, perquè l’última derrota en Lliga era precisament a la Rosaleda la temporada passada, una derrota que va deixar l’equip de Luis Enrique sense el títol. Però a Màlaga hi va tornar un Barça molt canviat, solvent i segur d’ell mateix. I amb recursos a la banqueta per sobreviure en un partit sense Iniesta ni Messi. L’escenari, de fet, era ideal per afrontar un matx sense aquests dos jugadors, perquè el Màlaga en cap moment va saber controlar la seva ansietat, les seves pors, deixant espais per on els jugadors blaugranes van fer de les seves. Valverde va optar per Dembélé per obrir el camp per la dreta i Coutinho per l’esquerra, i desfer el 4-4-2 de les últimes jornades. Era un partit per deixar-se anar, per aprofitar-se dels dubtes locals i tancar carpetes. I Dembélé va tancar la seva, sent protagonista amb regularitat, somrient, associant-se i atacant amb atreviment. A la segona part es va difumar una mica, com tot l’equip, quan el partit havia perdut competitivitat i el Màlaga es limitava a intentar evitar la golejada.

Inicialment, el conjunt local va intentar defensar en pocs metres, amb una defensa avançada agressiva, però no li va sortir bé. Jordi Alba i Coutinho van demostrar entendre’s prou bé: van convertir els espais a l’esquena del lateral local en el pati on jugava a plaer Alba, que a la primera oportunitat va fer una centrada preciosa a Luis Suárez. L’uruguaià, elevant-se per darrere dels centrals, va rematar de cap amb autoritat, i va demostrar poder controlar l’espai aeri en terres malaguenyes. El Màlaga, accelerat i tan nerviós com qui sap que està condemnat a la presó, es va revoltar amb alguns atacs caòtics del jove En-Nesyri. Foc d’encenalls, res més. Separats per gairebé 60 punts en la classificació, els dos equips semblaven provenir de mons diferents. Semblaven coincidir per casualitat al mateix espai però tenien ben poc a veure. Cada cop que Busquets, capità per un dia, aixecava el cap, el Màlaga es feia molt petit.

El Barça de mica en mica es va anar divertint. I si el primer gol va ser bastant vertical, en una jugada en què Ter Stegen va entregar ràpidament la pilota a Luis Suárez, d’àrea a àrea, amb la mateixa velocitat amb què es passen els relleus els atletes, el segon va ser futbol de toc. El Barça va anar cuinant a foc lent el partit, jugant amb el rival tal com fan alguns depredadors amb les seves víctimes abans de cruspir-se-les. La pilota va acabar a les botes de Dembélé, que es va espolsar el rival amb un cop de cintura i la seva centrada va ser rematada per un Coutinho amb cara d’entremaliat. Tanta superioritat va fer perdre els papers de Samu García, que es va disparar un tret al peu i va deixar el seu equip en inferioritat numèrica clavant els tacs a Jordi Alba amb una falta sense sentit al mig del camp. El partit deixava de ser un partit i es convertia en un tràmit.

Suárez, sancionat

Paulinho, dosificant-se, va intentar no desgastar-se gaire en un partit amb espais, que va acabar amb Rakitic, Dembélé i Busquets buscant xuts des de la frontal aprofitant que el Màlaga es tancava a la seva àrea i s’encomanava a les aturades de Roberto. I és que la segona part va ser plàcida, sense història. El Barça, inconscientment, va començar a pensar en el partit contra el Chelsea. Va començar a veure a la gespa Willian, Cesc i Hazard. I va aixecar el peu de l’accelerador. El Màlaga, en inferioritat numèrica i escridassat per l’afició, ho va agrair. Valverde va començar a fer canvis per evitar sorpreses desagradables, per protegir Sergi Roberto i Jordi Alba. I el partit va anar morint, animat només per una dura falta de Suárez, que es perdrà el pròxim partit per sanció. A l’uruguaià ja li va bé, perquè així s’assegura poder jugar contra el Sevilla.