OPINIÓ

Coutinho, un golàs i una estupidesa

La millor definició que s’ha fet de Coutinho és la que es refereix a ell com un jugador guadianesc: que apareix i desapareix

La millor definició que s’ha fet de Coutinho és la que es refereix a ell com un jugador guadianesc. Que apareix i desapareix. Després d’estar uns quants dies sense que se’n tinguessin notícies, amb partits discrets, tímids i intranscendents, el brasiler va decidir activar-se en una gran nit de Champions al Camp Nou. El golàs per l’escaire que significava el 3 a 0 va ser la cirereta d’un partit en majúscules en què va estar actiu i associatiu. Una diana que només està a l’abast de pocs. Coutinho és un d’ells.

Ara bé, tot el que havia aconseguit en els 62 primers minuts de partit se’n va anar en orris en la celebració del gol. Després d’abraçar-se als companys, va girar-se cap a la graderia, va tancar els ulls i va posar-se els dits a les orelles. Tota una provocació per queixar-se dels xiulets i de les crítiques que havia rebut en els últims partits. Un gest estúpid que requereix una bona estirada d’orelles. El Camp Nou el va ovacionar com poques vegades, quan va ser substituït. Possiblement perquè amb l’eufòria del tercer gol no van adonar-se del gest. Ja ho veuran a la repetició.

Coutinho és un jugador que té bona premsa al vestidor, que s’ha fet tips de defensar-lo. També Valverde confia en ell i, malgrat algunes actuacions dubtoses, ha insistit en donar-li protagonisme i minuts. El jugador no sempre ha correspost, i quan això ha passat, ha sigut criticat. Per l’afició i per la premsa.

A Coutinho ningú li ha demanat encert, li ha demanat actitud. Li ha demanat entendre millor el joc, ser més atrevit i carregar-se l’equip a l’esquena. És el mínim que se li pot exigir al fitxatge més car de la història del Barça, no? Si després la pilota entra o no, això ja són figues d’un altre paner.

El cas és que Coutinho segueix sent un dels jugadors amb qui la directiva pensa que pot fer calaix. Després veurem si se n’acaba anant o no. Dependrà dels diners que se’n puguin treure. I del recanvi que trobi el club. Mentrestant, en una nit d’alegries per al barcelonisme, és bo recordar que l’actuació d’ahir el va revaloritzar.

Més continguts de