Deulofeu recupera el somriure

BarcelonaFa uns mesos Gerard Deulofeu era desterrat per Unai Emery i poc després per Luis Enrique. El primer no li va donar gaire protagonisme al Sevilla, on va participar en 28 partits però només en va completar cinc. El segon va optar perquè el de Riudarenes marxés cedit, ja que, almenys l’estiu del 2014, no comptava amb ell. Al juny va donar el vistiplau per traspassar-lo amb opció de recompra a l’Everton.

A Goodison Park s’ha retrobat amb Robert Martínez, que aquest curs l’ha anat fent entrar progressivament a l’equip fins al punt d’aconseguir que esdevingui decisiu: en els últims quatre partits disputats amb els toffees ja ha donat cinc assistències i ha anotat un gol, de falta directa en el triomf en la Copa de la Lliga contra el Reading. Aquell partit va suposar un punt d’inflexió per a Deulofeu, que fins llavors només havia participat en quatre partits sortint des de la banqueta. Arran de la seva primera titularitat, ha passat a ser un fix per a Martínez, que l’ha mantingut a l’onze inicial des d’aleshores.

Dues assistències en el triomf contra el West Bromwich, dues més contra el Barnsley (sortint al camp en el descans) i la centrada que va originar l’empat de Lukaku davant el Liverpool han servit al de Riudarenes per recuperar la confiança perduda. “A Goodison Park se li té un gran afecte per l’increïble talent que atresora. És un jugador que, quan li arriba la pilota al peu, fa aixecar els aficionats dels seients”, l’elogiava fa poc Martínez, el seu principal valedor a l’Everton.

El tècnic de Balaguer, però, no ha sigut l’únic capaç de treure el millor rendiment de Deulofeu en aquest inici de curs. Un altre català, el seleccionador espanyol sub-21 Albert Celades, també ho ha aconseguit en l’última setmana, en donar a l’extrem minuts i galons contra Geòrgia. En el segon partit de la fase de classificació per a l’Eurocopa sub-21 del 2017, Deulofeu, exercint de líder de l’equip, va tornar a ser decisiu desencallant el partit amb internades en velocitat, i especialment regalant dues assistències, primer a Munir, i després a Asensio. L’únic que se li va resistir és el gol, una faceta que sembla haver aparcat.

Al Barça B va anotar 27 gols en 68 partits, una xifra que demostra l’evident vocació ofensiva d’un home de banda amb tendència a trepitjar l’àrea, però que s’ha reciclat en els últims dos anys. Entre els dos cursos disputats a la Premier només suma tres dianes en 31 aparicions, però en canvi ha repartit sis assistències (quatre a Lukaku, el seu principal soci en atac als toffees ), fet que denota un canvi en el seu estil de joc. La dada es referma si es compara amb els registres que va firmar al Sevilla: també tres gols per 10 passades de gol en 28 partits.

Es tracta d’una notable evolució futbolística cap a un rol de jugador més passador, i que ha trobat en els espais i les transicions d’Anglaterra l’escenari ideal per créixer. Un talent que s’està polint i que, cal recordar, només té 21 anys.