Educació i seny per desintoxicar l’esport
El politòleg Xavier Pastor treballa amb 12 entitats en un projecte que busca donar resposta als conflictes
L’esport fa temps que és molt més que una pilota. Que Luka Doncic hagi utilitzat quatre models de vambes diferents en un mateix partit no és un caprici. La marca que el vesteix, la del tic amb angle, considera l’ex del Reial Madrid un fenomen d’un dels mercats globals més mediàtics. És l’equació de la popularitat, l’impacte i els beneficis. Les competicions d’elit són un espectacle hipertrofiat amb acords comercials, decisions populistes des dels despatxos i uns agents cada vegada més independents del sistema. Tot per generar una passió que sigui capaç de justificar-ho tot. Des d’una celebració de gol desmesurada fins a increpar un àrbitre formen part de la litúrgia d’assistir a un estadi.
Xavier Pastor etiqueta aquestes escenes com “situacions que es poden resoldre amb la mediació i l’aplicació d’un seguit de fórmules de comunicació”. És un punt de vista estudiat, segurament optimista, que desmitifica la síntesi més negativa de l’esport, d’elit o no, cada vegada més radicalitzat. El politòleg treballa amb 12 entitats en un projecte que busca donar resposta als conflictes vinculats a l’esport base, dins i fora de la parcel·la de la pista, sota el paraigua de la Universitat Oberta de Catalunya. La idea és fer una piràmide invertida, assentant les bases en la pràctica més embrionària perquè hi hagi una posterior repercussió en les altes esferes. “L’esport ha d’intentar tenir un vessant formatiu humà. Intentem posar el nostre granet de sorra perquè els joves arribin el més lluny possible. M’agradaria que tots fossin el nou Messi, però malauradament és impossible. Hem de mirar que, en l’intent, les coses es facin bé. Si una part del procés no funciona cal buscar les causes del problema i resoldre’l”, explica. Ser capaç de detectar la irregularitat -i assumir-la- és el primer pas. Frenar les queixes d’un pare pot reconduir un aficionat violent en potència i projectar un bon exemple per al nen, que interioritza el que sent. “Família, formació i club són els punts que marquen el comportament. Practicar l’esport no és només tècnica i tàctica. Quan analitzem bé la competició, ens adonem que aquests actius són importants per explicar els perquès. Per entendre l’actitud d’un jugador és important conèixer qui hi ha darrere. S’entrena dues hores cada dia, però la resta del temps el passa a l’escola i amb el seu entorn”, assegura el politòleg, que ha verbalitzat el seu mètode en el llibre La resolución de conflictos y la mediación en el deporte.
Amb el futbol generant models de comportament, les altres disciplines també se’n fan ressò. El Club Natació Sant Andreu és un dels clubs que han entrat en el projecte de Pastor per allunyar-se de les postures tòxiques. “Poc després d’arribar-hi, hi va haver una escena que em va preocupar en particular -explica el tècnic i medallista olímpic Dani Ballart-. Després d’un partit de categoria infantil, una mare va perseguir l’àrbitre fins al metro per insultar-lo. Va entrar al seu vagó i va estar una estona cridant-li. Això és greu. L’entitat mai s’havia plantejat establir unes pautes d’educació, però va entendre que calia fer-ho”.
Una necessitat
El canvi és progressiu, perquè les deficiències educatives són part de la cultura de consum de l’esport. Cal treballar i assumir responsabilitats per frenar una violència alarmantment normalitzada. “Els valors no es canvien de la nit al dia. Ningú decideix que és respectuós en un sol moment. Es necessita temps per canviar aquesta òptica. Els clubs encara no s’han fet responsables de la violència. Es defensa el discurs que si un aficionat paga una entrada i té un mal comportament, és cosa seva. S’ha d’assumir la culpa i aprendre a mediar, a posar en pràctica eines comunicatives eficaces”, assegura Pastor.
