L’editor de còmics que va conquerir el rugbi francès

BarcelonaEl 18 de maig del 2013 el Sean, un taxista irlandès, s’estava esperant a prop de l’Aviva Stadium de Dublín. Aquell dia el temple del rugbi irlandès era la seu de la final de la Champions d’aquest esport, la Heineken Cup, entre dos clubs francesos, el Clermont i el Toló. El Sean tenia clar que hi hauria feina, al final del matx, però quan el partit encara s’estava jugant va arribar un paio corrent com un boig i va entrar al taxi. Amb accent francès, el client li va demanar que anés fent voltes pel barri sense destí. “Tu condueix; ja et diré quan tornem al camp”. Al cap d’uns 25 minuts, el client li va ordenar tornar i va sortir corrent una altra vegada cap a l’estadi, on es disposava a aixecar la Copa.

El client d’aquell taxi era Mourad Boudjellal, el president del Toló. Incapaç de controlar els nervis durant la final, que el seu equip anava perdent, Boudjellal va fugir de la llotja i va pujar al taxi, i només va tornar quan li van dir que havien guanyat per un sol punt, gràcies a una actuació espectacular de l’anglès Jonny Wilkinson, un dels fitxatges mediàtics que Boudjellal havia fet. “Abans d’arribar al Toló tenia tres lligues, separades en el temps, i poca cosa més. No era una potència. Però ell ho va revolucionar tot amb un estil que no va agradar als directius de tota la vida del rugbi. Boudjellal va començar a fitxar jugadors mediàtics a cop de talonari amb un estil polèmic i es va convertir en l’home que tothom odiava, en part perquè era capaç de guanyar”, explica el periodista Arnaud Ramsay, que va publicar la biografia de l’empresari, sota el títol Ma mauvaise réputation [La meva mala reputació], jugant amb el nom d’una cançó de George Brassens.

Boudjellal va néixer al barri xinès de Toló, en una família humil. El pare era un camioner nascut a Algèria que tenia una àvia armènia que havia fugit del genocidi dels turcs durant la Primera Guerra Mundial. Criat en un barri pobre i patint el racisme quan sortia cap als barris més elegants, Boudjellal va trobar un refugi en el món dels còmics, i amb 22 anys va utilitzar els diners que havia guanyat fent diferents feines, com ara de cambrer, per obrir el 1982 una petita llibreria, la Bédulle, especialitzada en el món del còmic, que va acabar sent la llavor de la seva editorial. La primera aposta guanyadora va ser comprar els drets d’un còmic anomenat Rahan. Després va comprar els drets per a França de Tarzan o Mandrake, i va apostar de mica en mica per dibuixants joves i locals que van fer créixer l’editorial Soleil fins que es va convertir en la més potent de França. “Boudjellal va descobrir que podia trencar els tòpics. Poca gent hauria apostat per un jove fill d’immigrants llavors. I poca gent hauria apostat pel còmic, però ell va aixecar un petit imperi que va arribar a donar feina a centenars de persones. El 2011, però, va decidir vendre l’editorial per centrar-se totalment en la seva nova passió: el rugbi. L’havien convençut per patrocinar l’equip local, però s’hi va aficionar tant que va acabar per comprar el club, i ara ja han guanyat tres Copes d’Europa i una lliga”, diu Ramsay. Curiosament el Toló ha guanyat sota la seva gestió més títols europeus que lligues. I l’any passat van tornar a ser subcampions.

L’estil de Boudjellal, però, no agrada a molt gent, especialment quan va afirmar, després d’un partit de màxima rivalitat contra el Clermont, que havia patit “el segon cas d’abús anal” de la seva vida, amb referència als àrbitres. Enemic declarat del Front Nacional i dels Le Pen, Boudjellal ha anat aprenent a moure’s als despatxos. Ara dona suport a Macron i ha aconseguit que els altres presidents el votin com a delegat dels 14 clubs de rugbi francesos professionals. “En el fons, tothom admira el seu atreviment”, sentencia Ramsay.