El Madrid aixeca la Supercopa a l’últim sospir

BarcelonaSi una cosa caracteritza el Madrid és que l’equip no es rendeix mai. És una qüestió de raça, independentment dels jugadors a la gespa i de l’entrenador a la banqueta. Contra el Sevilla, a la final de la Supercopa d’Europa, els blancs van forçar la pròrroga i van acabar aixecant el trofeu amb el gol definitiu en temps de descompte (3-2).

Era una Supercopa imprevisible entre dos equips a mig construir, ja sigui per les baixes o pels canvis a la banqueta. El Madrid es presentava amb l’etiqueta de teòric favorit pel fet d’haver guanyat la Champions, però sense homes importants com Cristiano o Bale, referències atacants. Sí que hi va ser Benzema, a la segona meitat, però el francès -que tot just disputava el primer partit de l’estiu- va acusar la falta de ritme i va passar bastant inadvertit.

Les absències, al davant i a la zona de construcció, van condicionar el joc del Madrid, afectat també per la mancança de ritme físic; mentre que el nou Sevilla de Jorge Sampaoli va fer evident que encara necessitava rodatge per desplegar les propostes de l’argentí: pressionar la sortida de la pilota, tenir el màxim de possessió i jugar molt lluny de l’àrea pròpia. Idees de futur per a un equip que encara està verd i que va cometre pecats de joventut en els primers minuts, com el que va permetre el gol d’Asensio. Els andalusos van errar en la sortida de la pilota i el madridista va caçar l’esfèrica a la frontal per clavar-la a l’escaire de Sergio Rico.

El Sevilla era estèril amb la pilota, sense profunditat i amb pocs recursos contra un Madrid que se sentia còmode aculat en defensa, gairebé sense pressionar, i esperant alguna recuperació per poder córrer al contraatac. Un embús que es va desfer en dues accions aïllades. Primer, un refús que va caçar Franco Vázquez per creuar la pilota a l’esquerra de Kiko Casilla poc abans del descans. I finalment, amb un penal rigorós de Sergio Ramos a Vitolo, quan faltaven vint minuts, que no va desaprofitar Konoplyanka.

El Reial Madrid va abusar del contraatac i no va tenir el control ni quan Zidane va reforçar l’equip amb homes com James o Modric. Fins al final, fins que semblava que la Supercopa se li escolava dels dits i va aparèixer novament Sergio Ramos, l’àngel de les finals europees, que es va situar de nou i va rematar una centrada mil·limètrica de Lucas Vázquez per empatar al minut 93 i dur el partit a la pròrroga. Un temps extra que van jugar amb superioritat per l’expulsió clara de Kolo per doble groga, i en què l’àrbitre va anul·lar un gol de Ramos per una falta prèvia. El Sevilla va aguantar amb més cor que futbol fins que Carvajal va trobar l’espai per escapar-se i marcar el gol de la victòria.