Muguruza, fusta d’especialista i campiona

BarcelonaAvui lluitarà per accedir a quarts de final contra la danesa Wozniacki. Un mèrit més (arribar a la segona setmana de Wimbledon) en la curta carrera de Garbiñe Muguruza, que a setzens va demostrar unes enormes capacitats per a l’herba. “Ho té tot per jugar molt bé en aquesta superfície”, reconeix Alejo Mancisidor, el seu tècnic, que forma part del grup, juntament amb Carla Suárez i Xavi Budó, que fa temps que entrena a Barcelona.

56 pujades a la xarxa i un total de 57 cops guanyadors, amb 7 serveis directes, és el resum numèric del duel contra l’alemanya Kerber, que va tenir 9 pilotes de set en un primer parcial que Garbi es va endur per fe i sobretot per joc (14-12 en el desempat). “Ha estat sens dubte el meu millor partit sobre herba; m’hi estic acostumant”, amenaça la tenista d’origen veneçolà i criada a la capital catalana. “Em costa acotar-me perquè tinc les cames molt llargues [fa 1,83 m], però estic satisfeta de com ho he gestionat”, resumia després d’enfrontar-se a una especialista amb un cop ideat per a aquesta superfície, una bola curta i baixa que obliga la rival a dirimir un dilema: ser o no ser agressiva. Muguruza va decidir ser-ho, i amb valentia és com va remuntar el primer set i com va sentenciar en el tercer.

Precisament l’agressivitat i la potència defineixen el tenis de Garbiñe, criada en la terra que ha donat tants campions aquí però educada sobre unes condicions innates que ha de sustentar a partir de l’atreviment. Des de l’any passat, aquest deixar-se anar li ha reportat un enorme salt en confiança i prestacions que l’han consolidat en el top 30 del món i en disposició de derrotar qualsevol. A Wozniacki, rival en el segon torn de la pista dos, ja l’ha vençut dos cops, i la número u, Serena, que avui s’enfronta a la seva germana Venus, ja ha caigut derrotada a mans d’una jugadora que el 2013 va entrenar asseguda i colpejant sense contemplacions per deslliurar-se de la ràbia per la inoportuna lesió al turmell dret que, sense haver fet vint anys, va comprometre la seva evolució.

“És el tenis del futur i estic en el camí”, segella Muguruza, de 21 anys, que està demostrant que el risc guarda premi. El seu joc és portar la iniciativa i buscar el cop guanyador, però té una clara conseqüència: cometre errors. I una missió més cristal·lina: aconseguir que el percentatge entre els errors i els encerts li sigui favorable. “M’hi vaig haver d’acostumar, perquè aquí la mentalitat és més de lluitar i passar moltes pilotes -relata una jugadora que ja fa temps que hi veu el costat positiu-. Abans m’enfadava molt quan fallava, però he après a assimilar-ho. Puc fallar, però sé que puc guanyar molts més punts per jugar així”. Ser valenta i dominadora, dur les regnes del joc, no dependre de l’altra. Un tenis desafiant amb una mentalitat guanyadora. La combinació que defineix les grans campiones.