Pedri, un blaugrana de bressol que la neu va allunyar del Reial Madrid

Fa tres anys, el canari, aposta personal de Ramon Planes, va estar a prova a Valdebebas

Pedro González López, Pedri, s'ha convertit en la gran sensació de l'inici de temporada del Barça. El migcampista canari va repetir titularitat contra el Juventus a Torí després de ser la principal novetat dels blaugranes al clàssic de dissabte passat al Camp Nou. Ronald Koeman, que sempre diu que no mira el DNI a l'hora de mostrar les seves preferències, va mantenir l'aposta pel joveníssim futbolista a la Champions. Poc li va importar que contra el Madrid no aprofités l'oportunitat obert al costat dret. A Itàlia l'entrenador holandès el va posar a l'esquerra, on va teixir una prometedora societat amb Jordi Alba i va fer anar de corcoll l'internacional colombià Juan Cuadrado. Va jugar 90 minuts a un gran nivell a casa del campió de l'Scudetto, en què va participar 65 vegades en el joc dels blaugranes i va liderar les estadístiques de recuperacions i centrades a l'àrea rival.

"Quina gran nit. Increïble", va escriure a les xarxes Pedri, conscient que havia fet un pas clau en una carrera meteòrica que alimenta, en temps convulsos i pandèmics, la il·lusió dels culers. El de Tegueste consumeix etapes a una velocitat similar a la d'Ansu Fati, amb qui comparteix generació (2002) però no etapa formativa a La Masia. De fet, fa poc més d'un any, mentre l'hispanoguineà debutava amb el primer equip amb només 16, el Barça s'assegurava el fitxatge de Pedri l'últim dia del mercat estival després d'un cúmul de circumstàncies que, en certa manera, recorda la cèlebre història de Leo Messi i el tovalló. El futbol és un joc de casualitats no només al camp sinó també als despatxos, on acostumen a triomfar aquells que tenen olfacte pel talent i després tenen l'habilitat de convèncer els amos de la caixa.

El futbol, un món de contactes

La figura clau per entendre l'arribada de Pedri al Barça és Ramon Planes. L'estiu passat, quan encara actuava a l'ombra d'Éric Abidal, el secretari tècnic blaugrana va rebre la trucada d'un vell company de fatigues, Rocco Maiorino, a qui coneixia del mercat italià –havia treballat al Milan–. Maiorino, en aquell moment director esportiu del Las Palmas, li va transmetre un missatge molt habitual en el món del futbol. Més o menys, el clàssic oferiment d'un club petit que necessita vendre talent per quadrar el límit salarial abans d'afrontar un inici de curs: "Ramon, tenim un juvenil que us pot interessar abans que comenci a despuntar a Segona". Planes va reaccionar a la insistència del seu col·lega baixant a les Canàries per comprovar que, efectivament, valia la pena fer l'esforç. L'acord es va tancar per cinc milions fixos i un de variable, sempre que el futbolista es quedés cedit un any més al Las Palmas.

El club canari es va desfer de Pedri només un any després d'haver-lo captat per a les seves categories inferiors. Abans el jugador havia estat a prova, sense èxit, al Vila-real, el Deportivo de la Corunya, el Tenerife i el Reial Madrid. L'experiència al club blanc, fa tres anys, va estar marcada per un temporal de neu que va suspendre tota l'activitat del futbol formatiu a Valdebebas. En conseqüència, Pedri es va quedar sense l'oportunitat de fer carrera a La Fábrica. I encara sort, perquè si hagués acabat fitxant pel Madrid hauria traït la tradició familiar: el seu avi va fundar la Penya Barcelonista de Tegueste, un petit reducte culer que avui presideix el seu pare. Al final, tot ha acabat quadrant.