FUTBOL FEMENÍ

Ruth García: “Em fa molta ràbia que les noves generacions es queixin per tot”

Entrevista amb la jugadora del Barça

Fa cinc temporades va canviar el Llevant pel Barça. Ruth García (Camporrobles, 1987) ha viscut l’última part del cicle guanyador de Xavi Llorens i, ara, en el punt més madur de la seva carrera i en un Barça galàctic, valora el salt de qualitat i de futur del futbol femení. Ahir la Generalitat Valenciana la premiava amb la Medalla al Mèrit Esportiu.

Al camp, si algú no ho veu clar, la passa a la Ruth i problema resolt.

[Riu.] Vols dir? Potser serà per la veterania i perquè volem començar el joc des del darrere. No sé. Tinc la confiança de les companyes i és cert que, amb aquest equip, és molt fàcil jugar, perquè gairebé sempre tens la pilota. Potser l’experiència m’ajuda a interpretar el joc d’una manera diferent, però no tinc aquesta sensació...

La teva virtut és la regularitat?

Ho és exigir-se el màxim cada dia, cada partit, aprendre dels errors i intentar millorar sempre. Em prenc cada partit com si fos l’últim. És cert que és una pressió, però em fa estar més concentrada, estar més alerta, i cometre menys errades, encara que sempre n’hi ha i sempre hi ha coses a millorar. La disciplina és clau i em considero una jugadora tàcticament responsable, que em posiciono bé. Això és gràcies a tota la gent amb qui he treballat i que m’ha ajudat a ser millor. 

¿T’agrada defensar o la teva carrera t’ha portat fins aquí?

Jo era mitjapunta i a la selecció valenciana vaig començar a jugar al mig del camp i de central, i després a l’espanyola. Al Llevant ho anava alternant, també. Sempre m’ha agradat ajudar l’equip.

Però al Barça defensar és més agraït.

És diferent. T’ataquen amb menys freqüència, però justament per això la concentració i l’eficàcia han de ser màximes, perquè si t’ataquen quatre cops has d’estar bé totes quatre ocasions. No pots badar.

Ajudar l’equip també és fer pantalles a Torrejón perquè marqui en els córners. Te’n deixarà rematar algun, a tu?

Si funciona, que s’atipi de marcar gols ella! S’està treballant molt bé l’estratègia i ens està sortint. Són accions de pocs segons i són gols importants.

S’ha destapat el tap de l’any passat?

L’any passat vam aprofitar molt poques accions a pilota aturada. Aquest any estem tenint efectivitat i, mira, estan entrant. Són gols importants.

"Ara és una etapa diferent, amb nou cos tècnic. I el Fran ve amb moltes ganes i ambició, amb voluntat d’aprendre i aportar"

No és l’únic gran canvi d’aquest any. Com va la nova etapa amb Fran Sánchez?

És una etapa diferent, amb jugadores internacionals de nivell, un nou cos tècnic, amb nous conceptes. Sabem la feina que va fer el Xavi, els seus èxits van ser importants per al futbol femení i per al club. Ara el Fran ve amb moltes ganes i ambició, amb voluntat d’aprendre i aportar. I, sobretot, amb ganes d’exigir, i en aquest club s’exigeixen títols. Ell ho sap i ho sabem nosaltres.

Tocava sacsejar alguna cosa, vaja.

El Xavi portava molts anys i amb moltes jugadores que portaven des del principi amb ell. Al final, el missatge deixa de transmetre. Jo li estic agraïda, va ser ell qui em va portar aquí, i m’ha permès guanyar molts títols. Ara s’ha acabat la seva etapa, com s’acabarà la meva. El que és important és marxar amb el cap alt.

Es parla de fer l’últim pas, ara, de mirar a Europa. Calien tants fitxatges?

Per competir a Champions, sempre ens hem quedat amb la sensació que ens ha faltat una miqueta. Que incorporis a moltes jugadores de molt de nivell, no et garanteix que hagis de guanyar ara la Champions o la Lliga. Tenim moltes jugadores de molta qualitat, ara, a veure com s’adapten al nostre futbol, a la nostra competició. L’equip de l’any passat em semblava un equip d’altíssim nivell, també. Hem de veure com va ara, amb els nous fitxatges.

"El marge d’error s’ha reduït, l’exigència del club és màxima, ara"

Hi ha més pressió, segur.

Sí, som conscients d’aquesta responsabilitat que tenim. El marge d’error s’ha reduït, l’exigència del club és màxima, ara. Però és futbol, ningú et garanteix que guanyis. El que sí que toca és exigir-se al mil per mil, perquè aquest club demana títols.

Entrar en l’onze està sent complicat.

Hi ha molta competència i cada entrenament té una intensitat altíssima, perquè en qualsevol moment i posició tens tres o quatre opcions de nivell.

Potser hi ha massa equip per a la Lliga? Alguns dies està semblant tan fàcil…

La Lliga no serà senzilla. Els equips s’han reforçat bé, hi ha molts rivals que et poden plantejar problemes, camps complicats, i motiva guanyar el Barça. Mira el que va passar a Badajoz l’any passat. Hem de mantenir els peus a terra.

Hauràs de repetir molts cops aquest discurs perquè l’equip l’integri de debò. Sobretot, si els resultats van sent golejades…

Aquest aspecte psicològic serà determinant. Per a moltes jugadores, això és nou, i tampoc saben com és la Lliga. Les que ja coneixem com va la cosa, sabem que qualsevol dia, les coses no et surten i deixes escapar tres punts que després et costen una Lliga.

Hi ha ferides dels últims anys? Badajoz. Huelva.

És que són punts que et fan perdre la continuïtat, et deixen sense marge d’error i t’allunyen de la Lliga. Ens va afectar.

Moltes jugadores del filial han marxat per buscar minuts a Primera. Com veus la situació de les joves al Barça?

Moltes han fet la pretemporada amb l’A i estan entrant en entrenaments. Ara és complicat que juguin. Entenc que vulguin minuts i que se’n vagin, però han d’apreciar la formació que reben aquí. De temps de marxar-ne ja en tindran sempre, perquè tenen molt de nivell. Jo els dic que tinguin tranquil·litat, que no corrin, però la informació de fora els perjudica, les fa pujar al núvol i elles han d’entrenar-se, jugar, estar-se a casa amb els pares. Quantes noies pagarien per entrenar-se aquí i jugar al Barça! ¿Val la pena que et donin 100 euros més i marxar de casa? Cadascú ho ha de valorar, i això ja depèn de com se les aconselli.

"És important que les nenes cuidin la imatge, tinguin el cap a lloc i no es pensin que amb 16 anys ja han de jugar a Primera"

I ara ja parlem de representants i de diners i d’exposició mediàtica...

Era impensable fa deu anys que es fessin partits per televisió, que s’obrissin grans estadis… Se’m posa la pell de gallina, sé com ha costat arribar fins aquí! Era lògic que acabessin entrant representants i, afortunadament, ara n’hi ha de bons, però he vist molts casos en què s’han perdut jugadores amb molta projecció. Les categories inferiors de la selecció espanyola són un gran aparador, ho han de valorar, però em fa molta ràbia que les noves generacions es queixin per tot. No s’han entrenat en camps de terra i es queixen perquè la gespa està seca! Entenc que vulguin exigir-se més, però hem de ser conscients d’on venim, i que ens està costant molt tenir el que tenim. És important que les nenes cuidin la imatge, tinguin el cap a lloc i no es pensin que amb 16 anys ja han de jugar a Primera i que si no juguen…

Però si em retuitegen que soc molt bona i tinc milers de likes a Instagram…

Ui, la mala gestió de les xarxes socials…

No tenen marge per a una adolescència silenciosa.

Correcte. Ara res és silenciós. Tot és públic. Si veig res que no m’acaba d’agradar, m’acosto a parlar-ne perquè ens ha costat molt arribar fins aquí i s’ha de cuidar la imatge. És fonamental.

Com se li ensenya a la jugadora que neix en la realitat d’ara del futbol femení, que abans no era així? I parlo de competir, de patir, també.

La gent valora les coses quan marxes. Si sempre has estat a un club gran, on ho tens tot, però marxes a un club més petit, i t’adones de les dificultats, mires enrere i valores tot el que tenies. Però si llavors és tard…

Potser una cessió ajudaria, en alguns casos...

Sí, amb el temps es farà cada cop més. És fonamental que les noies vulguin jugar i s’exigeixin, i que no es conformin amb quedar-se al filial i busquin provar-se a Primera. I que aprofitin l’oportunitat quan pugin al primer equip.

Potser per quan facis el salt a la banqueta, s’haurà trobat l’equilibri.

Ui, però encara queda! Jo ara em trobo bé, m’estic formant i vull seguir vinculada al món del futbol, però deixa’m que jugui una mica més! Entrenar ha de ser difícil. Motivar un grup, dirigir les jugadores, gestionar un vestidor, els egos…

La convocatòria de Vilda amb l’espanyola per a l’Europeu, sense Boquete ni Sonia Bermúdez, apuntava una mica això, no?

Són jugadores competitives 100%, esclar, i totes volen jugar. Tampoc crec que hagués hagut cap problema al grup, perquè hi havia bona sintonia entre totes. Però el seleccionador va apostar per més joventut, per jugadores més de futur, per construir un equip més a la seva mida.

La gestió del grup serà el repte més difícil per al Fran? Sou moltes i molt bones. Minuts per a totes…

Serà complicat tenir-los. Hi haurà molta competitivitat. Ell haurà de gestionar els minuts i gestionar a les jugadores, a nosaltres només ens queda entrenar bé i posar-li difícil… Però amb l’equip que hi ha…

S’aprenen idiomes, com a mínim.

[riu]. Això segur, que anem tot el dia parlant en anglès. I, si no, tenim a la Lieke [Martens], que és una màquina i parla cinc idiomes.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT