Les acadèmies, un negoci més enllà de la formació

BarcelonaOnze acadèmies en set països de quatre continents diferents. L’expansió de l’Espanyol a través dels centres de formació internacionals no s’atura. Els dos últims anuncis, a les províncies xineses de Hunan i Yunnan -on viuen uns 112 milions de persones-, són segurament els dos més desitjats per Chen Yansheng, que des que va arribar a l’Espanyol anhela apropar el club al seu país d’origen.

Amb aquestes dues acadèmies a la Xina, que segons expliquen des del club seran “les joies de la corona”, l’entitat espanyolista podrà controlar de més a prop talents xinesos que, en un futur, podrien acabar vestint la samarreta blanc-i-blava. Els primers dos centres, els d’Ajman i Alger, són els més consolidats, i acumulen més de 300 jugadors d’entre 4 i 18 anys cadascun. La posada en escena en els més nous també ha estat força bona: al març, 783 joves es van presentar a les proves de selecció de l’acadèmia de New Jersey. El club promociona aquests centres amb l’objectiu de “formar i descobrir talents”, aprofitant el reconegut i contrastat nivell del know how del futbol base periquito com a garantia.

L’objectiu final, però, és captar talent? Com que es tracta de menors d’edat extracomunitaris, aquesta és una idea que cal puntualitzar força, ja que de les onze acadèmies internacionals de què ja disposa, l’Espanyol només podria incorporar al seu futbol base jugadors menors d’edat d’un d’aquests centres: l’Acadèmia HLK, el primer club de futbol a Catalunya registrat per una empresa xinesa i que està destinat a estudiants internacionals, bàsicament procedents del país asiàtic. Pel que fa a la resta de menors de la resta d’acadèmies, en ser extracomunitaris, han d’esperar als 18 anys perquè l’Espanyol pugui fitxar-los amb el vistiplau de la FIFA i les seves puntualitzacions.

Nínxols de mercat

“El fet d’expandir-se amb escoles, que ningú es pensi que es fa perquè faci il·lusió o per notorietat, sinó perquè entrin ingressos”, reconeix una veu autoritzada des dels despatxos nobles de l’RCDE Stadium. Certament, el club no s’amaga que, al final, les acadèmies serveixen per internacionalitzar la marca de l’Espanyol a través del futbol base. L’impacte econòmic encara és reduït -si bé la major part de nens i nenes paguen per apuntar-s’hi-, però la mirada del club està posada a mig i llarg termini. Amb el pas del temps, però, aquestes inversions es poden convertir en ingressos més rellevants.

Algèria, l’Iraq (on són pioners amb una acadèmia estrangera), els Emirats Àrabs, els Estats Units o la Xina són nínxols d’un mercat saturat que encara accepta nouvinguts. “Intentem establir-nos en llocs on no hi siguin els grans equips”, va reconèixer el responsable de les acadèmies, Eloy Pérez, a l’ARA el 2017.

Convertint-se en un referent del futbol base també en aquests territoris, l’Espanyol pretén aconseguir una penetració de la seva marca que li permeti, de retruc, teixir acords comercials en territoris estratègics -on el futbol està creixent i on la Lliga està invertint- a nivell del posicionament de l’entitat.