Esport

El dopatge tecnològic, al límit entre l'ajuda i el frau

El motor a la bicicleta és l'últim cas d'altres mètodes de frau a l'esport, com el banyador LZR Racer o les samarretes ionitzades

El cas de frau de Femke Van den Driessche a ciclocròs, acusada de competir al Mundial Sub-23 amb l'ajuda d'un motor amagat a la bicicleta, ha recuperat un vell debat que esquitxa l'esport des de fa anys. Potser dècades. Fa temps que la lluita antidopatge ha ampliat la seva guerra a altres tipus de dopatge més enllà del tradicional, i apunta als nous perills de l'actual era: el dopatge genètic i el tecnològic.

Davant d'esportistes que feien trampes, la gran preocupació dels organismes internacionals fins ara ha apuntat sempre al dopatge que implicava el consum de substàncies prohibides per augmentar el rendiment de l'esportista. L'ús d'eritropoietina (EPO) o d'hormona de creixement han sigut els mètodes estrella durant molts anys, a més del consum d' esteroides per guanyar massa muscular i força, d' estimulants per evitar la sensació de fatiga, d' analgèsics per suavitzar el dolor, de diürètics o laxants en esports en què el pes determina una categoria de competició, o de betobloquejants per eliminar tremolors en activitats de precisió.

La cosa s'ha sofisticat més ara, i l'èxit es busca amb trampes que afecten el material amb què es competeix. El motor de la bicicleta és un d'entre altres casos de dopatge tecnològic.

El banyador LZR Racer

Speedo va ser protagonista d'infinits rècords del món a Pequín

El banyador dels rècords és, segurament, l'aportació tecnològica més discutida de l'esport. El LZR Racer era un banyador de cos complet fabricat per la marca Speedo (amb la col·laboració de la NASA), amb poliuretà i niló elàstic, que donava als nedadors més oxigen als músculs i els ajudava a trobar un grau superior de flotabilitat. Va ser utilitzat durant els Jocs Olímpics de Pequín 2008, acceptat per la Federació Internacional de Natació (FINA), tot i que els tècnics ja denunciaven mesos abans que suposava una ajuda extra sospitosa. Pràcticament tots els rècords mundials es van superar en aquells Jocs, fet que va acabar provocant que la FINA, un any després, decidís prohibir-lo. Es va actualitzar la normativa per permetre només banyadors fets amb material tèxtil i que cobreixin, màxim, fins als genolls.

Samarretes ionitzades

A través del material es redueix la fatiga dels jugadors de rugbi

En paral·lel a la polèmica pels banyadors, va ser el torn de portar al límit la roba esportiva (altre cop, amb tecnologia feta servir en experiments amb astronautes), amb les samarretes carregades de ions negatius, que augmentaven el flux sanguini i, per tant, ajornaven l'aparició de l' àcid làctic que produeix fatiga en els esportistes. Alguns estudis xifraven en un 2,7% la millora de l'esportista, tot i que, de moment, l'Agència Mundial Antidopatge no les ha prohibides. El rugbi és qui més se n'ha aprofitat.

El vestit Mach 39 dels patinadors de velocitat

Tecnologia punta per minimitzar impactes

La polèmica del LZR va repuntar en els Jocs Olímpics d' Hivern de Sotxi 2014, quan es va publicitar un nou vestit per als patinadors de velocitat: el Mach 39, fet per la marca Under Armour. Com aleshores va passar amb Speedo, utilitzava materials que donaven una clara ajuda a l'esportista, en amortiguar les vibracions de l'atleta per minimitzar l'efecte de l'impacte en cursa.

Pròtesi de Pistorius

Nascut sense peronés, s'ajuda d'unes pròtesis de fibra

Tot i que inicialment la Federació Internacional d'Atletisme li havia prohibit participar més enllà de les proves paralímpiques, Óscar Pistorius, que va néixer sense peronés i va patir l'amputació de les dues cames amb només onze mesos, va aconseguir el suport del Tribunal d'Arbitratge Esportiu per competir en els Jocs Olímpics. No va aconseguir mínima per a Pequín, però sí per a Londres 2012. Es va classificar per a les semifinals dels 400 metres, ajudat d'unes pròtesis construïdes amb fibra de carboni, un fet que va obrir un debat entre els atletes.

Nous materials

L'equipament esportiu ha evolucionat

La línia que separa la simple millora en l'equipament del suposat dopatge tecnològic és molt fina. No ho és en el cas del motor integrat en una bicicleta (és obvi), però sí que ho és en l'ús de materials més lleugers (per moltes disciplines de l'atletisme) o més aerodinàmics (complements dels ciclistes, per exemple).

Més continguts de