FC BARCELONA
Esports 27/05/2019

“En altres finals mai m’havia passat res igual”

Sílvia Guerrero, sòcia del Barça, relata com li van prohibir l’accés al Villamarín per la samarreta que duia

Albert Nadal
3 min
Sílvia Guerrero, a Sevilla, el dissabte de la final de Copa

BarcelonaLa Sílvia Guerrero, de Terrassa, és doctora en bioquímica i biologia molecular per la Universitat Autònoma de Barcelona i una gran aficionada al Barça: fa 18 anys que n’és sòcia. Ha anat a diverses finals a animar el seu equip, però fins dissabte passat, a Sevilla, mai havia hagut de patir un episodi “tan humiliant” com el que va viure abans d’entrar a l’estadi Benito Villamarín, on el Barça va jugar la final de Copa.

“L’any passat també vaig ser a la final de Copa que el Barça va jugar a Madrid [al Wanda Metropolitano]. Aquell dia hi vaig anar amb una samarreta de color groc i l’ambient, a causa del context polític i de repressió, estava més caldejat, però vaig poder accedir a l’estadi amb la samarreta que duia i sense cap incident”, recorda la Sílvia. Enguany, a Sevilla, aquesta sòcia i aficionada del Barça es va plantar a les portes del Benito Villamarín amb una samarreta de color negre, però amb un consigna clara estampada al centre: “Llibertat presos polítics ”.

D’aquesta manera, la Sílvia volia posar el seu granet de sorra per denunciar una causa que considera “injusta i intolerable”. El que no es podia esperar és l’episodi que va haver de viure a Sevilla. “Abans de viatjar, vaig consultar al grup de Facebook Sol·licituds d’Entrades per als Desplaçaments del Barça [un grup gestionat per socis i aficionats blaugranes] amb quines coses no es podria accedir a l’estadi. Vaig veure que la «propaganda política» estava prohibida, però no considerava que a la meva samarreta hi hagués propaganda política, sinó una frase per denunciar una situació de repressió”.

La sòcia blaugrana recorda que durant el dia, a Sevilla, no va viure cap incident pel fet de dur la samarreta, i que tot l’enrenou va començar quan va haver de passar el primer control de seguretat, en un perímetre establert per la Policia Nacional de manera específica per a la final de Copa. “Allà va ser quan un dels agents, sense donar-me cap argument legal, em va dir que amb la samarreta que duia no entraria”, relata la Sílvia, que en aquell moment anava acompanyada només d’un amic del seu germà.

“Vaig demanar a l’agent que m’expliqués quina llei o quines normes eren les que no em permetien entrar amb la samarreta que duia, però no vaig rebre cap resposta, només la instrucció que amb aquella samarreta no entraria”. Davant aquesta situació, la Sílvia, indignada, va decidir treure’s la samarreta i la va haver de llençar per poder superar el perímetre de seguretat. Aquest moment el van captar les càmeres de TV3,i la seva imatge, en sostenidors a pocs metres de les portes d’accés a les grades del Benito Villamarín, va córrer com la pólvora a les xarxes socials. Als micròfons de TV3 la Sílvia va explicar l’episodi que li havia tocat viure, perquè, tal com afirma convençuda, es nega a “abaixar el cap”. “Això és el que alguns voldrien, que no alcem la veu”, denuncia.

L’episodi no s’acabaria aquí, perquè abans d’entrar a l’estadi va haver de superar un nou control, aquest per accedir a les grades. Segons relata la Sílvia, dos agents de la Policia Nacional li van dir que no podria entrar sense samarreta. Els va explicar a ells i al seu superior el motiu pel qual anava en sostenidors, va tornar a exigir explicacions i denuncia que l’única resposta que va rebre és que es regien “per la llei de l’esport”. La Sílvia també narra que la van amenaçar amb ser “expulsada i multada amb 400 euros” si no obeïa, i que li van demanar les dades per identificar-la.

Finalment, l’amic del seu germà que l’acompanyava duia una samarreta de més del Barça, que és la que es va posar la Sílvia per poder accedir a les grades. Estava disposada a no entrar-hi, però el seu acompanyant assistia a la seva primera final i això, juntament amb la insistència d’una noia dels serveis de seguretat privada de l’estadi que es va dirigir a ells en català, la va convèncer. “Quan vaig entrar vaig començar a plorar per la tensió viscuda”, relata la Sílvia, que lamentava que el Barça no s’hagi posat en contacte amb ella “malgrat ser sòcia i haver donat la cara” per explicar l’episodi que va viure. Finalment, Pere Jansà, responsable de l'Àrea Social del Barça, l'ha contactat aquest dimarts al migdia.

stats