BarcelonaAnna Comet (Girona, 1983) vol descansar una mica aquesta primavera, després d’esdevenir la segona catalana a guanyar la prestigiosa Marató des Sables al desert del Sàhara. Comet acaba de publicar el llibre Córrer per amor (Grup 62), on reivindica poder compaginar la maternitat amb l’esport d’alt nivell.
Què significa guanyar una cursa com la Marató des Sables, guanyant totes les etapes en categoria femenina? I lluitant per acabar entre els 10 primers, tant en homes com en dones...
— És increïble. Parlem d’una de les curses de més renom del món. Esportivament, és una de les fites més importants de la meva carrera. Feia molt de temps que ho tenia al cap. Durant l’embaràs ja hi pensava. Emotivament és molt potent. Sabia que hi arribava molt forta, ja que havia treballat molt fort, però no m’esperava acabar dotzena a la general després de guanyar totes les etapes femenines. I pensa que el penúltim dia era al top ten, en la desena posició, però la darrera jornada no vaig tenir el dia i no es va poder mantenir. Cada any el nivell és més professional, entrar al top ten hauria estat la cirereta.
Com explicaries aquesta cursa a qui no la coneix?
— És una cursa on encara hi ha un fort component d’aventura. 250 km dividits en sis etapes pel desert, on no pots rebre ajuda. T’ho has de gestionar tot tu sola. L’alimentació, la roba, on dorms, si t’has de curar els peus... No és la prova més dura per les etapes en si, però la gestió de la resta ho complica. A mi el que m’ha costat més és la manca d’higiene, no em sentia còmoda. Tampoc he pogut descansar com hauria volgut.
Vas començar com a esquiadora i sols ser al Pirineu. Com has portat ser al desert?
— No és el meu lloc. No me n'he enamorat, però hi ha moments de gran bellesa, com les estrelles que veus de nit. Per sort ens han dit que aquest any hem tingut sort amb les temperatures, tot i que jo m’adapto prou bé a la calor. Ara bé, prefereixo altres llocs. Pensa que el diumenge abans de competir estava fent esquí de muntanya sota la neu a Masella. És el que tinc a prop; potser no era el millor per adaptar-me, cert [somriu].
Amb el teu llibre expliques com una atleta d’alt nivell ha sigut mare, superant dubtes, descobrint sensacions. Com ha sigut la rebuda?
— Estic contenta. Volia provocar cert impacte social, esclar, però també volia que el llibre agradés. Tant homes com dones hem estat una mica aïllats del fenomen de la maternitat en alguns aspectes. Moltes dones em diuen que els hauria ajudat tenir aquest llibre fa 10 o 15 anys.
En quin sentit? ¿Que només hi havia una concepció de què significa ser mare i no s’ha investigat prou com pot competir una dona un cop ha sigut mare?
— Més que poc investigat, que no ho està gaire, diria que n'hem parlat poc. Està poc normalitzat. Com que no tenim tants casos de dones que han seguit competint després del part, no tenim tants estudis, però cada cop es normalitza més. Encara sorprèn que una mare guanyi una cursa. I quan passa tothom ho destaca. Per una part et fa sentir bé, però també n'hi ha una altra que et punxa. En guanyar la Marató des Sables ho van dir al podi. I jo per dins pensava que potser no era el més destacable, en aquell moment.
Un cas de masclisme, perquè el tòpic era que la mare es quedava a casa?
— Potser sí que hi ha una part masclista, en el fet de relacionar que la dona cuida els nens, però altres queden sorpresos perquè la idea generalitzada era que després del part una dona ja no tindria un cos jove per seguir competint, quan en realitat les dones que hem estat mares ens podem tornar més bones esportistes després de l’adaptació del cos a l’embaràs. Hi ha molt desconeixement general sobre el tema. Cada cop tinc més companyes que han estat mares i es troben en el millor moment de la seva carrera. Encara s’hauria d’investigar més, però, perquè abans una dona esportista plegava, un cop era mare.
Com afronta la resta de la temporada?
— A la primavera no vull competir gaire per recuperar-me de cara a l’estiu, quan tinc tres proves fortes a Itàlia, la Vall d’Aran i la clàssica del Montblanc, i després pensar en el Mundial del novembre a Tailàndia.
