El Barça dóna voltes al debat de la possessió

BarcelonaFa mesos que a Can Barça la pilota no és del tot rodona. Té punxes. Algunes les va afilar el Rayo a la jornada 5, quan va superar l’equip blaugrana en el simbòlic premi de la possessió que no perdia des del 2008. Aquell 54%-46% va obrir un debat d’estil que encara dura i que l’actual Barça, més versàtil, no aconsegueix tancar del tot.

Cinc mesos després, l’exercici de revisar el joc de l’equip ajuda a agafar més perspectiva que al setembre, quan Vallecas va semblar que destapava el pragmatisme d’una nova etapa, però també sembla perillós. Sobretot perquè aquest Barça, com lamenten des del cos tècnic, no és capaç de donar continuïtat a un nivell de joc durant 90 minuts. Proposa una estona, s’adapta una altra. “Aquest Barça està molt poc clar. Cada cop que hi ha hagut una ensopegada o una gran baixa, ho ha reiniciat tot. No té una estructura sòlida”, comenta Abel Rojas, analista al portal Ecos del Balón. Hi coincideix Rafa León, el seu homòleg al blog de Martí Perarnau. “Sembla que sempre està a mig camí de tot i això genera dubtes. Ja no imposa un únic discurs”. Cada cop és menys el Barça i més un equip de futbol, que proposa o sobreviu en funció del partit. “L’origen de tot passa per no tenir ja prou autoritat per dir quan i com. L’equip és poc consistent en la idea i sovint va a remolc”, aporta Ricard Torquemada, analista a Catalunya Ràdio. I Jordi Costa, des de RAC1, apunta que, tot i que “semblava que s’havia moderat la verticalització i que l’equip havia trobat un punt d’equilibri, passats els últims partits, torna a quedar clar que té moltes dificultats per governar amb possessions llargues”.

Fer una ullada a les estadístiques aporta alguns arguments al debat. En Lliga, el Barça segueix dominant àmpliament la classificació de possessió, amb un 66,9%, seguit, justament, del Rayo (60,5%). Però ha perdut poder respecte a anys anteriors, quan s’estava al voltant del 70%. A més, en duels contra rivals de toc, l’equip ha acceptat una igualtat de rols protagonistes que l’ha portat a l’equilibri. A l’intercanvi de cops que tant ha espantat sempre. Contra l’Athletic i el Celta va fer un 56% i al Camp Nou contra el Madrid, que amb Ancelotti cuida més la construcció del joc, només va poder fer un 55%. Al segon temps, de fet, va quedar per sota dels blancs amb un 49%. A Europa, l’Ajax també el va desafiar.

Necessitar la pilota

La batalla per la possessió no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó, més enllà del valor identitari que té al Barça, una mesura de protecció. El Barça necessita la pilota per preparar la seva defensa, perquè “si pressiona partint de zero, és molt vulnerable”, assegura Rojas. “El Barça pot guanyar un partit sense possessió, però no guanyarà un torneig perquè perd autoestima”, afegeix. Aquest Barça és, dels últims quatre anys, el que més remats del rival encaixa (3,3).

Han passat cinc mesos des de Vallecas i les sensacions d’intestabilitat persisteixen, tot i que sense el dramatisme d’abans. L’equip ha crescut. “S’ha estabilitzat -creu Torquemada-. L’exuberància alternativa de l’inici s’ha rebaixat i ara s’agafen els nous estímuls en petites dosis. L’equip torna a ser reconeixible amb pilota, però no brilla”. La raó, segons León, és que “s’ha perdut la voluntat de passar-se la pilota per agrupar-se i ficar el rival al camp contrari”. “Es prefereix atacar amb espais i, especialment fora de casa, falten recursos per generar ocasions contra rivals tancats”. Costa afegeix que el Barça “s’expressa diferent en funció de qui jugui al mig del camp (no és el mateix Iniesta que Cesc)” i que “viu massa de la inspiració individual”. Amb menys passades (619 per partit), ha aconseguit generar una mica més de perill (7,4 remats) que en temporades anteriors (687 passades i 7,1 xuts). El Barça és l’equip més efectiu al contraatac, amb vuit gols. Més que el Madrid. “És més un recurs que un pla”, matisa Torquemada, que ho veu com “una solució de supervivència al problema” d’encallar-se contra adversaris replegats.

Rojas diagnostica que “Xavi està perdent protagonisme” en la construcció del joc des dels centrals, en favor d’una sortida que ara canalitza Busquets. Aquest factor ve donat pel rendiment a la baixa del de Terrassa i perquè “Martino l’ha cuidat poc des del pla tàctic”, generant una inèrcia que li “està rebaixant el pes”. Menys Xavi és menys possessió. O una possessió diferent. Una possessió a la qual s’ha de seguir donant més voltes.