Les lligues també es guanyen patint

El Barça s’enfilarà al liderat si guanya dijous després d’una jornada rodona on aprofita la derrota de l’Atlètic gràcies a dos gols de Griezmann (1-2)

4 min
Griezmann i Messi, celebrant un gol del Barça a Vila-real

BarcelonaAllà on no arriben les cames hi arriba el cor. Atrapat dins d’un calendari exigent sense pausa, el Barça va serrar les dents per endur-se un triomf d’or de Vila-real gràcies a la picaresca de Griezmann (1-2). Després de beure de la Copa del Rei, el Barça té més fam que mai i dijous ja podria ser líder si derrota el Granada, ja que en una jornada rodona, l’Atlètic de Madrid va seguir deixant-se part del crèdit que li queda a Bilbao (2-1). L’equip de Koeman en vol més, sense pensar que falta un davanter centre, que alguns jugadors noten el cansament per les poques rotacions del tècnic i que les cames de Messi estan plenes de blaus de les trompades que rep. Tant li fa, el Barça ja ha atrapat de nou el Madrid, tot i tenir un partit menys. I l’Atlètic de Madrid nota al clatell l’alè de l’equip blaugrana, deixant-se punts. Ara, per seguir guanyant, caldrà sumar nous efectius a la causa.

Haver de viatjar fins a Vila-real per endur-se un triomf clau per aspirar a guanyar la Lliga ja s’ha convertit en una tradició de cada primavera. L’estadi de la Ceràmica ha vist uns quants gols importants del Barça quan persegueix guanyar un títol, els darrers anys. Els gols que altres temporades marcaven Messi, Bojan o Suárez ara porten la signatura de Griezmann. El francès, l’home que va arribar amb preu d’estrella per acabar interpretant un paper secundari, finalment sembla estar a punt per ocupar el centre de l’escenari sense fer nosa a Messi. A la Copa ja havia anat ensenyant la poteta, amb gols clau. I quan el bon partit coral del Barça s'ha complicat amb el gol de Chukwueze, ha estat ell qui l'ha capgirat com si fos bufar i fer ampolles. Primer, amb una assistència deliciosa de Mingueza que ha transformat en una vaselina per sobre d’Asenjo. El segon, aprofitant un regal de Foyth, que volia enviar la pilota al porter sense imaginar que tenia el francès amagat darrera seu, silenciós, murri, a punt per pispar-li la pilota. Griezmann és d’aquells jugadors que semblen espantar-se una mica quan hi ha mala mar, quan al vestidor les cares són llargues i cal coratge, però dels que donen la millor versió quan l’ambient és positiu, quan tot són bromes entre els companys d’equip, quan jugar a futbol és com jugar amb un videojoc: buscant prémer una tecla per inventar-se una vaselina preciosa. 

De Jong, omnipresent

Conscient de l’ensopegada del Madrid, el Barça visitava un Vila-real ben diferent del conjunt que va deambular com una ànima en pena pel Camp Nou fa uns mesos. Emery ha anat posant els fonaments d’un equip amb bon gust, ambiciós. Un equip atrapat entre dues aigües, perquè és a un pas d’arribar per primer cop a una final internacional a l’Europa League. L’equip groguet es va veure inicialment superat pel ritme d’un Barça on el col·lectiu ha amagat que Messi, per un cop, no era el millor. I és que Koeman, ara que l’ha descobert, no vol tocar gaire la recepta de l’èxit tot i carregar de minuts les cames d’alguns futbolistes, que semblen cansats, com Pedri o l’argentí. En canvi, De Jong deu tenir un tercer pulmó, incombustible com a inquilí del carril central. A l’holandès li agrada jugar al mig, anar amunt i avall acompanyant la pilota d’una àrea a l’altra. Busquets, en canvi, prefereix moure’s poc. I quan el Barça s’ordena al voltant de la pilota pot fer-ho, jugant com els àngels, com va passar a la primera part.

Messi al camp del Vila-real

Però malgrat una posada en escena engrescadora, va ser el Vila-real qui va mossegar primer, quan una gran passada a l’espai de Pau Torres va aprofitar Samu Chukwueze per fer rodolar per terra Jordi Alba i Ter Stegen. Tant atacar i el Barça havia acabat sorprès en defensa per un Vila-real a qui l’alegria li va durar 30 segons. L’equip de Koeman però, va acceptar el repte dels locals millorant el seu gol. La passada de Mingueza va ser tan bona com la de Pau Torres, a l’esquena dels centrals locals, i Griezmann hi ha posar poesia convertint Asenjo en una estàtua. La pilota va passar per sobre del cap del porter local, que uns minuts abans havia evitat el 0-1 a l’aturar sobre la mateixa línia de gol un xut de De Jong. Quan Foyth, abans del descans, sense voler va regalar la pilota a Griezmann, el Barça ja era on volia ser: per davant al marcador i més viu que mai a la Lliga.

Però a la segona part va tocar picar pedra. Malgrat fer entrar al descans Sergi Roberto per Dest, Koeman va trigar massa a fer més canvis per apuntalar defensivament un equip cada cop més cansat a causa d’aquest calendari exigent. I el Vila-real va anar fent-se fort, acostant-se a la porteria de Ter Stegen. Ara, quan un equip està en dinàmica guanyadora, tot sembla anar-li a favor. Fins i tot quan li plouen garrotades. Messi, ensumant que calia amagar la pilota, va fer un pas endavant i va acabar rebent una entrada criminal de Manu Trigueros que va deixar el Vila-real amb deu homes. Cansat i amb tot de blaus a les cames, Messi va demostrar saber entendre el futbol millor que els altres. El que calia era tenir la pilota lluny. I això és el que va fer amb el suport d’Ilaix Moriba, el jovenet que s’ha anat convertint en un dels fidels escuders del capità blaugrana.

Però ni jugant contra deu el Barça va poder recuperar el control. De Jong va perdonar el tercer, i Dembélé, un dels jugadors que Koeman ha apartat de l’equip, no aprofitava els minuts que tenia. Ni els espais. Al final, va tocat patir per seguir creixent. Per guanyar títols, de fet, també cal saber patir, tant quan et toca jugar com quan veus per televisió com l'Atlètic cau en el darrer moment a Bilbao. El vent sembla bufar a favor del Barça.

stats