El Barça i l'Espanyol guardaran un minut de silenci per Nil Marín

BarcelonaEl porter del Girona B mort dissabte al matí en un accident de trànsit quan anava a entrenar-se, Nil Marín, tindrà el seu petit homenatge durant la pròxima jornada de Lliga. Després que el Llagostera volgués fer-lo diumenge passat al camp de l'Olímpic de Xàtiva i que el president del club, Alfonso Rus -que a més és alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València-, s'hi negués, els clubs catalans guardaran aquest cap de setmana un minut de silenci. El president de l'Espanyol, Joan Collet, i el vicepresident del Barça Carles Vilarrubí van anunciar al programa El món a RAC1 que el farien al derbi de demà. "Seria el millor homenatge que li podem fer al nostre fill", assegurava el pare del jugador, Víctor Marín, al mateix programa. Més tard, la Federació Catalana de Futbol enviava un comunicat a tots els clubs catalans en què els demanava que aquest cap de setmana, abans dels seus partits, guardin un minut de silenci en memòria del porter del filial gironí.

Emotiva carta del pare del porter

Pel pare de Nil Marín, la negativa del president de l'Olímpic respon al procés sobiranista iniciat a Catalunya. "Sembla que des d'algun lloc no volen que siguem així, catalans, treballadors i emprenedors, i aprofiten qualsevol espurna per poder fer foc. Què vulguem ser o no vulguem ser no hi té res a veure. Som persones com ells", va dir Víctor Marín ahir a l'emissora catalana. De fet, Marín ha escrit una carta a Alfonso Rus per explicar-li els seus sentiments. Es dóna la casualitat que l'any passat es van conèixer per motius de feina.

Carta al Sr. Alfonso Rus

El meu nom és Víctor Marín Casanovas. Sóc d'aquells homes que quan seuen als despatxos de la gent important abaixen la mirada i s'amaguen les mans per la vergonya que fa ensenyar-les, plenes de nafres i esgarrinxades de treballar. Jo vaig seure a la seva taula. El despreniment d'un mur a la carretera d'accés al castell de Xàtiva em va fer anar-hi corrents. Calia fer una actuació d'urgència [...] i vàrem poder enllestir ràpidament un petit pressupost per posar mans a l'obra i fer una actuació d'urgència. [...] Vostè hi va donar el vistiplau i el va signar amb la condició que la actuació fos immediata. Així va ser.

Potser amb les dades que li he donat pot recordar-me.

Aquest dissabte he viscut el pitjor episodi de la meva vida, se m'ha matat un fill a la carretera. Un jove de vint anys, esportista, bona persona, amic de tothom: de catalans, de valencians, de madrilenys i de tots els països i de tots els colors.

El meu fill es deia Nil Marín López-Pastor, nascut a Mataró, català d'arrel, besnét d'aragonès i nét d'andalusos per part de mare. [...] Com a pare, jo no sé si vostè ho és, imagini's el dolor que tinc dintre meu; mentre escric aquesta carta m'haig d'eixugar les llàgrimes que em banyen les ulleres.

El meu fill era el porter del filial del Girona, era aquell noi de vint anys mort quan anava a entrenar-se, al qual els jugadors del Llagostera volien retre un homenatge amb un minut de silenci abans de començar el partit contra el seu equip, però vostè s'hi va negar dient que si tan important era fer un petit homenatge, que el fessin el dia que juguessin a casa.

Doncs sí, allà li farem el petit homenatge, però no abaixaré la mirada ni amagaré les mans, orgulloses de treballar per qui sigui: catalans, valencians, madrilenys, d'un color o d'un altre.

En Nil era català, com jo, i ho era el dia que vaig seure a la seva taula per ajudar-lo a resoldre un problema. Perquè nosaltres, els catalans, tant si som o no independentistes, som gent d'ànima, carn i os, com vostès, vostès que diumenge ens varen discriminar. De ben segur que aquell 19 de novembre del 2012 a vostè li hauria importat ben poc saber si jo era o no era nacionalista. Doncs avui continuo amb el telèfon a les mans per si algú de Xàtiva, de Madrid o de Sevilla em necessita. Aquesta és la gran diferència entre vostè i jo.