Lamine regala al Barça el seu primer gran dia al Camp Nou

BarcelonaQuin club, el Barça. 126 anys de glòria i de debats. Més d’un segle de lluita, de caure enamorat als peus de jugadors com Lamine Yamal i de tirar-se els plats pel cap. Per celebrar l’aniversari del club, hi ha hagut joia a la gespa gràcies a les genialitats del jugador de Rocafonda i una mica de caos a la graderia. Lamine Yamal s'ha aliat amb un Raphinha colossal per aixecar un partit en el qual l’Alabès ha mossegat primer. Mentrestant, a la graderia es cantava contra la directiva després de veure com havia fallat el sistema digital de les entrades, motiu pel qual molts socis han acabat seient a les escales perquè no se'ls ha assignat cap lloc. Bellesa i caos. Futbol i debats. El Barça és així.

S’havia enyorat el millor Lamine Yamal, capaç d’inventar-se jugades messianistes i s’havia enyorat Raphinha, un jugador especial que emociona. El brasiler ha picat pedra per sortir dels camps de fang fins a arribar als grans escenaris. Un líder per la seva forma de lluitar i jugar. I s’havia enyorat jugar a un estadi, el Camp Nou, amb ànima pròpia, que respira i s’enfada, mentre alguns aficionats estiren les orelles del president, altres callen i uns altres encara recorden Messi. Què en seria del Barça, sense aquests debats i aquesta pluralitat? Ara s'ovaciona Pedri, que ha jugat la darrera mitja hora de joc a un nivell prou alt, ara es reclama la graderia d'animació.

Per fer bufar 126 espelmes, Hansi Flick ha fet jugar de sortida nou jugadors catalans. Nou, poca broma. Ho ha fet en part perquè hi creu. Però també per les baixes de jugadors com De Jong, ja que el neerlandès ha sigut baixa d'última hora per motius personals. Era el moment de creure en Marc Bernal i Marc Casadó, de confiar en Gerard Martín com a defensa i intentar recuperar la millor versió de Dani Olmo. Algunes coses han sortit bé i d’altres, no tant. Ha estat un Barça ferit pels tres cops rebuts a Londres, un equip que necessitava sumar els tres punts amb un munt de jugadors que no es troben en el seu millor moment. Marc Casadó s’hi deixa l’ànima, però necessita confiança. I Dani Olmo, autor de dos gols, sembla que pot trobar aquell estil de joc que el converteix en un dels millors futbolistes del planeta quan es tracta d’esmunyir-se dins de l’àrea rival. Mai ha deixat d'intentar-ho, el jugador de Terrassa.

Flick necessita recuperar jugadors com ell. Aquest equip encara no ha consolidat les seves bases, entre lesions i dubtes. El Barça havia sortit despullat de Stamford Bridge i per tapar-se de nou s'ha protegit amb cor i empenta, amb la rauxa de Raphinha i les aturades d’un Joan Garcia que ha tingut prou feina i que ha acabat fent dues aturades increïbles. De fet, l’Alabès ha marcat en el primer minut de joc en un córner molt mal defensat en què els bascos han fet el que han volgut. Flick no és d’aquells que canvien d’opinió; és d’aquells que prefereixen enfonsar-se amb les seves idees i ha fet jugar una línia defensiva altíssima, de la qual els jugadors visitants s'han burlat. Eric Garcia, tot cor, ha jugat a la banda, preparat per deixar-se la pell on fos, ja que els centrals eren Cubarsí i un Gerard Martín que ha deixat detalls molt interessants, especialment quan s'ha fet seva la pilota i ha trobat línies de passada cap endavant que han permès superar les línies de pressió rivals.

Casadó i Bernal ho han fet prou bé, sense desafinar, però tampoc sense ser decisius en un partit en què inicialment la pilota anava amunt i avall, a diferència d'una segona part de clar control blaugrana. El Barça ha intentat que la pilota arribés a les botes de Raphinha i a un Lamine Yamal, que després de perdre el seu duel amb Cucurella, tenia ganes de gresca. El maresmenc ha fet aixecar els aficionats que seien on podien amb el seu primer gol a l'estadi i ha desplegat tot el seu arsenal de trucs amb jugades en què burlava els rivals i rebia algunes faltes. Buscant passar-ho bé i alegrar la gent, quan s'ha quedat sol davant Sivera ha intentat enganyar el porter rival trepitjant la pilota. És un jugador entremaliat que no ha deixat de fer-ne de les seves en un partit en què Olmo ha fet el 2-1 abans de la mitja hora de joc. Sense ser un gran partit, el Barça ha sabut competir i després del descans, l'Alabès ja no ha molestat.

Al descans, Flick ha fet entrar Kounde per un Eric que havia rebut un cop a la cara. Ho deixa tot per l'escut, el de Martorell. També ha entrat Rashford per Bernal, un canvi que ha funcionat per donar més control en un matx que s'ha acabat de decidir quan Pedri ha tornat al terreny de joc per assegurar la possessió d'un equip que ha vist com Joan Garcia evitava la trencadissa a l'aturar l'únic xut visitant, en una acció molt clara de Guridi. Tot això ha passat just abans que per fi arribés el tercer gol, en què Olmo ha rebut un nou regal de Lamine Yamal, que ha sigut generós. Calia girar full després dels fets de Londres, calia tenir la festa en pau per celebrar els 126 anys. I així ha sigut, tot i que més d'un s'ha perdut el primer gol de Lamine Yamal a l'estadi perquè era fora fent cua per culpa d'una errada imperdonable amb les entrades. Sempre hi ha un front obert, al Barça.