Per què el Barça aposta per Vitor Roque?

BarcelonaVitor Roque jugarà al Barça. De moment encara és una incògnita saber si ho farà quan comenci la temporada o ja de cara al 2024. En qualsevol cas, el club blaugrana s’ha assegurat el fitxatge del jove davanter, de només 18 anys, a canvi de 30 milions d’euros més 31 en variables, tot i que al Brasil asseguren que el preu és superior i que pot enfilar-se fins a passar els 70 milions. Sigui com sigui, Vitor Roque deixarà l'Athletico Paranaense per continuar la seva carrera a Europa a les files del Barça.

El futbolista brasiler va debutar a la Série A amb el club de Curitiba ara fa poc més d’un any, quan n’acabava de fer 17, i actualment ja és el jugador de referència del seu equip. Aquesta temporada (la lliga brasilera està en marxa) suma 7 gols en 13 partits. N’ha fet 3 més a la Libertadores (en 6 partits) i fins i tot ha tingut temps de debutar amb l’absoluta del Brasil (25 minuts en un amistós contra el Marroc). Però ¿quina mena de davanter és Vitor Roque i per què el Barça ha decidit apostar per ell?

Nascut a Timóteo, una ciutat de menys de cent mil habitants de l’estat de Minas Gerais, al sud-est del Brasil, ho fa tot amb una intensitat que espanta. Intensitat és una de les paraules que d’un temps ençà està de moda en el futbol per intentar explicar allò que no sabem explicar: "Hem perdut perquè ens ha faltat intensitat", "El rival ens ha superat en intensitat", "Aquest partit serà molt intens", etc. Però, certament, Vitor Roque impacta jugant a futbol perquè transmet una fortalesa penetrant i ho fa tot a un grau extrem. És més aviat baixet, supera per poc el metre setanta, però té un tren inferior potent i s’expressa amb valenta empenta. Vitor Roque és un jugador combatiu.

El davanter que ha fitxat el Barça no és, així d’entrada, el nou Ronaldo. Tampoc és l’avatar de Romário. Però que ara mateix no sembli un jugador de la dimensió d’aquests dos nous històrics que van vestir la samarreta del Barça no vol dir que no pugui tenir una bona contribució a l’equip. Vitor Roque, amb el seu estil de futbol, pot enriquir l’atac. De quina manera? Com a mínim, amb dues de les seves grans virtuts: la desmarcada i l’esforç en la pressió.

Vitor Roque és un jugador que fa de les desmarcades la seva principal amenaça. Poden ser llargues i potents, o curtes i explosives. En qualsevol cas, amb bon sentit del tempo per indicar el moment just de passada al company amb pilota. A més, el davanter exhibeix la facultat d’ajustar aquestes desmarcades tot canviant-ne la direcció en cas que els defenses intentin tapar el seu moviment inicial. Aquesta característica fa que també se’l pugui imaginar d’extrem. Els extrems amb bon dríbling i desequilibri són importants, i rara avis, però un jugador també pot ser de gran ajuda al seu equip sent un extrem que s’expressi a través de la desmarcada. Tot equip necessita davanters que busquin pilotes a l’espai, a l’esquena de la defensa. Això estressa l’última línia del rival i, de retruc, afavoreix la creació d’espais interiors. La idea és amenaçar amb desmarcades esmolades cap a porteria i arrossegar defenses per regalar temps i espai als migcampistes.

Un futbolista útil per a la idea de Xavi Hernández

Sobre l’esforç en la pressió, Vitor Roque sembla un davanter que pot ser valuós a l’hora d’intentar recuperar la pilota ben amunt. Aquesta és la idea de Xavi. La pressió alta té més èxit quan funciona com a maniobra col·lectiva i, en aquest sentit, Vitor Roque haurà d’adaptar-se a l’engranatge tàctic. D’entrada, però, és un jugador que no defuig l’esforç ni la repetició de l’exigència física. Esprinta per desmarcar-se però també per saltar a peus d’algun rival i mirar d’incomodar-lo. Xoca, fricciona, molesta. Vitor Roque pot arribar a ser un corcó.

El jove davanter és un futbolista agressiu, en la desmarcada i la pressió, i de contundents definicions. Apareix a l’àrea amb determinació per acabar les jugades, preferiblement amb la dreta. En l’un contra un amb el porter té el recurs de la picadeta, però diria que s’estima més acabar amb xuts potents. D’entrada no em sembla que destaqui pels seus recursos tècnics, per exemple a l’hora de controlar la pilota o de combinar amb els companys, però és cert que sovint és capaç de trobar solucions inesperades. Potser menys pulcres, però efectives. En aquest sentit, com també en l’art de fer servir el cul per guanyar espai i duels, recorda una mica Luis Suárez. L’uruguaià tenia més recursos tècnics dels que mostrava a simple cop d’ull.

D’incògnites, en aquest tipus d’operacions, sempre n’hi ha moltes: saber com respondrà a un nou nivell d’exigència o si sabrà adaptar-se a tots els canvis. En l’aspecte purament tàctic, veure quines respostes trobarà en escenaris on s’hagi d’expressar en espais reduïts. Però una cosa sembla evident: el Barça fitxa un molt bon projecte de davanter.