El Barça i Can Rigalt: Laporta contraataca amb un conflicte que ve de lluny

BarcelonaCan Rigalt, uns terrenys al barri de Pubilla Casas de l’Hospitalet de Llobregat, ja fa temps que s’ha convertit en un trencaclosques immobiliari per al Barça. L’última novetat és que la junta de Joan Laporta ha revalorat les més de cinc hectàrees que el club té allà fins als 33,3 milions d’euros, segons apareix als comptes del tancament 2021-2022. La taxació és molt superior a la que es va fer el 2017 durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, que va rebaixar la xifra fins als 8,44 milions. L’explicació que donen fonts del club a l’ARA respecte a aquesta forta revalorització és que “es va demanar una actualització de la taxació de l'immoble i aquesta va reflectir un valor de mercat superior al que hi havia als llibres de comptabilitat”. I afegeixen: “Com que l'immoble s'havia depreciat, ara només es recupera la quantitat. A més, l’actualització es fa cada any, no és un procediment especial”.

La junta de Josep Maria Bartomeu va devaluar el 2017 el valor de Can Rigalt un 75%, fins als 8,44 milions, una rebaixa que va arribar després que el Barça hagués de retornar els 35,4 milions que va cobrar de la immobiliària La Llave de Oro pels terrenys el 2005 en una operació firmada per Laporta durant el seu primer mandat com a president i, a més, pagar 11,6 milions d’interessos legals. Qui ho va dictaminar va ser el Tribunal Arbitral de Barcelona, que va interpretar que no s’havia complert el que es va pactar amb La Llave de Oro, que havia adquirit un 30% dels terrenys que té l'entitat a Can Rigalt des que Núñez els va comprar el 1997.

En la dècada que va passar entre un fet i un altre, el Barça (entre el primer mandat de Laporta i el de Sandro Rosell), segons el Tribunal, no va aconseguir que l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la resta de propietaris fessin la tramitació urbanística necessària perquè La Llave de Oro hi pogués edificar habitatges. En el moment del retorn dels diners per part de la cúpula de Bartomeu, Laporta va assegurar en un comunicat que “durant el seu mandat” no va tenir coneixement “d’aquest arbitratge” i es va preguntar “per què” s’havia amagat “durant tant de temps aquest conflicte”. Aleshores, el portaveu blaugrana de llavors, Josep Vives, va dir: "Gràcies a aquesta operació la directiva de Laporta va tancar el primer mandat amb beneficis i, per tant, no va haver d’avalar".

Arribats al 2022, la situació pot tornar a fer un gir. I, aquesta vegada, podria afavorir el club blaugrana. La Generalitat de Catalunya s’ha compromès en construir el nou Hospital General de l’Hospitalet de Llobregat, un vell reclam dels seus habitants i polítics, als terrenys de Can Rigalt, un fet que podria permetre una venda interessant per al Barça en cas que s’acomplís. De fet, aquesta obra és una intenció que ja va exposar públicament el 2019 l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Però fonts de la Generalitat han explicat a aquest diari que “des de la Gerència d’Inversions i Patrimoni del Servei Català de la Salut no es disposa de previsió de data, perquè la construcció està pendent de la cessió formal dels terrenys”. Per la seva banda, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín, té l’ambició de convertir en una realitat el nou Hospital General, inclòs en el Pla General Metropolità. 

El Barça hauria de pagar les obres

El primer pas són les obres de la subestació elèctrica de Red Eléctrica que hi ha a Can Rigalt. “La planificació inclou el trasllat de l’estació, però depèn del promotor de les obres, que és qui n'ha d’assumir el cost. Teòricament les obres s’haurien de fer abans del 2026, però depèn del promotor que executi el projecte. Qui paga és el qui urbanitza”, deixen clar a l’ARA fonts de l’empresa espanyola. En aquest punt apareix l’entitat blaugrana. “El Barça és un dels tres propietaris majoritaris que, segons un conveni subscrit fa un temps (el 2004 amb Laporta com a president), s’ha de fer càrrec del trasllat de la subestació. El cost que haurà d’aportar serà expressat pel coeficient de propietat dels terrenys”, diuen fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. 

A més, el consistori municipal explica que “el projecte de trasllat de la subestació elèctrica de la carretera de Collblanc segueix el seu curs” i que “el trasllat de l’actual subestació i la construcció d’una de nova dins de l’àmbit de Can Rigalt figura a la planificació estatal de Red Eléctrica Española per al període 2021-2026”. D’altra banda, diu que “la Junta de Compensació dels terrenys (formada per la totalitat de propietaris) està a punt de contractar una empresa especialitzada perquè elabori un avantprojecte del trasllat i els costos que representaria”. 

L’inici de l’enrenou 

El 2004, durant el seu primer mandat, Laporta va firmar amb l’aleshores alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, el socialista Celestino Corbacho, un acord que va consistir en una gran revalorització de la propietat blaugrana a Can Rigalt a causa de la requalificació dels terrenys com a sòl edificable a canvi d’una sèrie d’obligacions, com la d’haver de finançar una part important d’unes futures obres de la subestació elèctrica. I, abans que es tanqués l’exercici 2004-2005, Laporta va aprofitar les negociacions per vendre el 30% del pastís a La Llave de Oro. Tot plegat va suposar una plusvàlua de més de 28 milions que, anys després, un tribunal va obligar a retornar amb interessos. Ara el president blaugrana pretén encaixar el trencaclosques perquè el club en surti beneficiat. Però sol no ho podrà fer: necessita l'impuls de les institucions.