Barça

Caixa o faixa per a Laporta en l'assemblea més important de la història recent del Barça

La junta necessita la complicitat dels compromissaris per tirar endavant el seu projecte

4 min
Moment d’una votació durant una assemblea del Barça.

BarcelonaPalau Blaugrana, 17 d'octubre del 2021. 4.457 socis estan convocats per la junta de Joan Laporta per decidir assumptes de vital importància per al futur immediat del Barça. La sessió ordinària, constada de nou punts incloent-hi l'informe inicial del president i les propostes, precs i preguntes dels compromissaris, ha de resoldre dos aspectes fins i tot més imprescindibles que l'operació de crèdit amb Goldman Sachs que es va aprovar a l'assemblea del 20 de juny passat, la primera amb la nova cúpula dirigent. D'una banda, la nova proposta de finançament per a l'Espai Barça amb un sostre de 1.500 milions d'euros, 900 més dels que es van votar en referèndum el 2014. I, de l'altra, la suspensió sine die de l'article 67 dels estatuts, aprovat pel govern de Sandro Rosell el 2013 i que obliga la junta a restituir les pèrdues en dos exercicis. La norma actual, tenint en compte la crisi, amenaça el mandat de Laporta, que en el seu primer tancament ha presentat unes pèrdues de 481 milions. Tot plegat amb l'ombra de la societat anònima planant sobre el Camp Nou cada cop més sovint.

L'herència de Bartomeu

Un exercici partit per la meitat

La primera parada controvertida de l'assemblea serà al segon punt de l'ordre del dia, en què la junta demanarà l'aprovació d'uns comptes de color vermell. El CEO Ferran Reverter i el vicepresident Eduard Romeu han deixat clar aquests dies que el forat de gairebé 500 milions del curs 20/21 respon més a l'herència rebuda que no pas als efectes del covid. Han dividit l'exercici en dos (abans i després de la presa de possessió), cosa que no té recorregut vinculant, i han minimitzat l'impacte de la pandèmia fins als 91 milions. En canvi, tant l'antiga cúpula com la Lliga l'eleven fins als 261 milions només la temporada 20/21, en què el Camp Nou no va poder obrir les portes ni un sol dia. A més, la patronal del futbol espanyol qüestiona que el club vulgui carregar a pèrdues la depreciació de jugadors com Griezmann, Coutinho o Pjanic (160 milions) i litigis oberts per valor de 90 milions. La mesura, que Laporta ja va posar en pràctica el 2003, busca beneficis a curt termini que repercutirien positivament en l'aval dels seus dirigents, que s'ha de recalcular sobre un pressupost de despesa de 765 milions. Jaume Roures, que va avalar 30 milions per evitar noves eleccions, deixarà de fer-ho el 30 de novembre. La junta, per tant, haurà de buscar nous suports.

L'Espai Barça, una urgència

Laporta redimensiona el projecte

Després del tancament i del pressupost, el quart punt de l'ordre del dia serà per a l'Espai Barça. "És fonamental per a la viabilitat del club, i per al present i el futur del Barça, tenir un estadi, un espai, un campus Barça. Generarà molts ingressos", explicava Joan Laporta en una entrevista recent. El president demanarà permís a l'assemblea per buscar finançament per un valor màxim de 1.500 milions, quan la xifra inicial prevista era de 600. Malgrat la crisi inèdita que viu la institució, a la llotja es confia que els socis hi donaran llum verda. I, un cop obtingut el permís, el següent pas serà formalitzar un acord que ja s'ha començat a treballar amb Goldman Sachs, fons nord-americà que posa d'acord Bartomeu i l'actual govern blaugrana. "El projecte tenia moltes mancances. Només a nivell de tecnologia, el diferencial era de 100 milions. I altres coses, com la sostenibilitat. La qüestió fonamental és que els costos no eren reals", va dir a l'ARA la vicepresidenta Elena Fort, que veu irremeiable que la factura es dispari després que aquests dies hagi transcendit la deixadesa de l'estadi amb conseqüències per a la seguretat dels seus usuaris.

Suavitzar normes de control econòmic

Votació per separat de canvis als estatuts

De tots els canvis estatutaris que Laporta traslladarà als compromissaris n'hi ha un que sobresurt per la seva importància en el govern de l'entitat a curt termini. Té a veure amb l'article 67, que obliga l'eventual junta a compensar les pèrdues en dos exercicis. Una condició que, si no es respecta, commina el govern legítim a acabar el mandat abans d'hora i deixar el Barça en mans d'una comissió gestora. És a dir, a convocar eleccions abans del que s'espera (2026). El vicepresident Romeu ha repetit aquests dies que la norma vigent suposa un impediment per a la recuperació del club, mentre que diversos grups d'opinió han demanat el vot en contra per tractar la redefinició de l'article en qüestió, en comptes de la seva suspensió sine die. A diferència d'altres ocasions, la votació dels canvis als estatuts es farà per blocs i no de cop. La junta també demanarà vot favorable a revisar la relació del Barça amb la Confederació Nacional de Penyes, a obrir els tràmits d'alta de nous socis per via telemàtica o a escurçar els mandats de sis a cinc anys.

Barça Studios, Messi i Koeman

Explicacions als socis abans que la pilota rodi

A l'assemblea d'aquest diumenge (punt cinc) la junta de Laporta també demanarà suport per vendre una part de Barça Studios a un inversor extern. És una de les potes de l'anomenat Barça Corporate, que també abraça l'explotació de la imatge del club a través de BLM (Barça Lisense & Marketing) i el Barça Innovation Hub. Per ara, el president i els seus directius només preveuen l'externalització minoritària a curt termini de la productora audiovisual, una mesura que els compromissaris, en teoria, aprovaran sense problemes. Més guerra s'espera que donin els socis en relació amb el projecte esportiu, que de ben segur sortirà al torn obert de paraula del final de l'assemblea. El president serà interpel·lat per la sortida de Messi, cosa que a l'assemblea del mes de juny ningú s'imaginava, i per la dubtosa gestió de la banqueta, amb Ronald Koeman ratificat malgrat el mal joc i els pobres resultats i la recerca retransmesa d'un substitut després de les desfetes europees contra el Bayern i el Benfica.

stats