Barça
Esports 27/11/2021

El Barça de Xavi té una flor al cul (1-3)

Quan millor jugava el Vila-real, Memphis i Coutinho ressusciten per donar a l’equip el primer triomf fora de casa aquesta temporada a la Lliga (1-3)

4 min
El Barça ha guanyat al camp del Vila-real

BarcelonaPer si no ho tenia clar, Xavi ja ha entès com costarà reflotar la nau blaugrana. Caldrà patir molt i tenir una mica de sort. I al camp del Vila-real, el seu Barça va saber patir i va tenir molta sort (1-3). Fer camí quan guanyes sempre és millor que intentar avançar quan tens un munt de derrotes a la maleta, però el Barça ara mateix fa angúnia. En cada partit l’equip acaba tan cansat que no pot dir ni fava i perd algú per lesió, en aquest cas Jordi Alba. Però a l’espera de recuperar lesionats i veure si Laporta troba els diners per fitxar-li jugadors a Xavi, l’equip ha encadenat dos triomfs a la Lliga després de guanyar per primer cop fora del Camp Nou gràcies a dos herois poc esperats: Memphis i Coutinho. Li calia, al Barça. I li calia al davanter neerlandès, després d’haver perdonat tants gols cantats. La seva redempció li serveix al Barça per alçar el vol.

Després de dues primeres cites prou excitants malgrat la falta de gol, Xavi i el seu Barça entren en una nova fase. La de la rutina i els silencis incòmodes quan alguna cosa no rutlla. Tota relació necessita temps per consolidar-se. I res millor que superar problemes plegats per comprovar si arribarà a bon port. Si l’inici del partit va ser engrescador, després el Barça no va ni poder tenir la pilota tal com vol Xavi. Ni va atacar ni es va defensar amagant-la d’un Vila-real que, per sort, té encara menys punteria que els blaugranes. Ja és dir. A la Plana el millor va ser el resultat. 

Tan pendent del futur europeu estava el barcelonisme que el partit de Vila-real li arribava gairebé per sorpresa, com si fos una estació d’aquelles en què els trens ràpids no fan parada. Vila-real és una gran trampa per als futbolistes del Barça. Arribes a una vila petita envoltada de camps per carretera, però un cop surts a jugar topes amb una constel·lació de jugadors internacionals. I acabes patint. I mira que el partit hauria pogut ser un tràmit si Memphis tingués més punteria. Frenkie de Jong, que va començar vestit d’etiqueta, dominant els espais, li va oferir en safata dos gols. I en les dues ocasions Memphis va ennuegar-se. El davanter va acabar abraçat al pal, desconcertat, llest per rebre els cops de fuet de les crítiques d’una afició que es desespera de veure com el seu equip segueix amb l’aixeta tancada. Poc esperava que, per un cop, el destí li tingués guardada una sorpresa positiva al final del matx.

Abde en acció al camp del Vila-real.

Xavi havia donat la titularitat per primer cop a Abde. I el jove marroquí va ser el protagonista en uns primers minuts en què va sortir a cruspir-se el món amb el seu extrem elèctric. Després, com tot el Barça, va topar contra la realitat. Sí, encara queda molta feina per fer. El tècnic havia apostat per una defensa de quatre, amb dos centrals –Eric Garcia i Araujo– tapant els forats per la dreta. No va rutllar. El Vila-real, després de veure’s perdonat per Memphis, va endollar-se i va viure el partit amb la mateixa passió que un condemnat a mort que ha rebut un indult. Primer va fer mal per una banda, amb Yeremi Pino burxant Jordi Alba. Després va entendre que podia decidir el partit per l’altra banda, amb Pedraza i Danjuma aprofitant els espais que deixava un Eric Garcia massa perdut perseguint Moi Gómez, i massa sol sense les ajudes d’Abde. Mira que Vila-real és una població petita, però al mig del camp hi havia una autopista per on els jugadors locals es feien un fart de donar feina a Araujo, a un Ter Stegen salvador i a Gerard Piqué. El central català, per cert, va evitar un gol amb unes mans ben clares dins de l’àrea. A la sala del VAR, per sort per a Xavi, devien estar mirant Netflix. Tampoc van veure una possible vermella a Parejo per haver clavat els tacs a Sergio Busquets.

Un final esbojarrat

Si dormien, a la sala del VAR els van despertar just començar la segona part perquè tiressin la línia i comprovessin si hi havia fora de joc en el gol del Barça. Després de l’estirada d’orelles del descans, el Barça va sortir endollat, mossegant per les bandes. Abde va centrar, Alba va rematar i Memphis va topar amb Rulli. De Jong, però, era al lloc ideal per marcar ell mateix ja que el seu compatriota no ho aconsegueix. Conscient que ara un gol té tant valor com un lingot d’or, el Barça va tancar-se en defensa. Massa defensiu, va acabar en mans d’un Vila-real que va trobar l’empat d’una manera inesperada, d’aquelles que treuen de polleguera els tècnics. Quan faltaven 12 minuts, un servei de banda a favor del Barça va convertir-se en cinc segons en un gol del nigerià Samu Chukwueze, una bala que va batre en cursa un Mingueza que havia entrat per Alba, lesionat.  

Però qui va riure últim va ser el Barça. El Vila-real no només es va fer un fart de perdonar en atac, sinó que a més li van donar a Memphis la pilota que el davanter, ara sí, va transformar en un gol tan balsàmic com poc esperat. I el Barça encara va tenir temps per marcar-ne un tercer, en un penal forçat i transformat per Coutinho. Si Xavi suma a la causa el brasiler, o aconsegueix que millori tant el nivell que li arribin ofertes, definitivament semblarà que pot obrar miracles. A l’espera de jugar millor, el seu Barça té una flor al cul. Si fa uns mesos s’explica que guanyaria amb Coutinho i Memphis com a herois, hauria semblat un acudit.

stats