Barça

Les 3 claus del Reial Societat-Barça

Triomf de mínims del Barça a Anoeta (1-2), després de dues meitats molt diferenciades: una de ritme molt baix i una reacció a la represa amb més acció.

Un partit no apte per a Semedo

Potser el Barça s'esperava més transicions a Anoeta. Un partit que d'inici fos com al final, però la Reial ha tret la seva cara més Garitano i ha optat per reduir l'espai de joc a 30 o 40 metres. Els locals s'han replegat bé i han taponat les passades interiors. La gent de dins ha estat desactivada i els espais estaven fora. En concret, a la banda de Semedo.

Però al portuguès, incòmode en escenaris petits, li ha faltat confiança per pujar el carril, ja fos amb conduccions o desmarcatges, fins al punt de moure's sempre massa en paral·lel a Sergi Roberto.

Tampoc l'ha ajudat que l'atac blaugrana fos tan pla i amb tan poca profunditat. Quan avançava, ni tenia opcions per davant ni s'atrevia a fer l'acció en solitari.

Coutinho dinamitza el segon temps

La primera meitat del Barça ha sigut fluixa i, a sobre, la Reial ha trobat un gol per complicar el panorama. L'equip, que pràcticament no havia trobat desequilibri, estava obligat a apujar una marxa i a ser més profund.

Valverde ha donat entrada a Coutinho per Semedo, i ha retornat Sergi Roberto al lateral. La fórmula ha contribuït a reobrir camins a Messi i atacar amb més intenció. S'han fet desmarcatges en ruptura i s'ha guanyat presència a l'àrea.

Els detalls i els ritmes

Una de les conclusions que deixa el partit és que el Barça, com ja va passar-li a Valladolid, conviu bé amb el patiment quan els rivals ronden l'empat o quan el partit es trenca. La Reial, amb Juanmi despenjat i Oyarzábal en zones més exteriors, ha encadenat contraatacs que han exigit el millor de Ter Stegen.

El que decanta la balança, al final, acaben sent dues accions de córner que compensen la feblesa defensiva de la falta encaixada. L'arma de la pilota aturada, una arma poc utilitzada.

Etiquetes

Més continguts de