Com convertir l'esquelet del Camp Nou en una tauleta de nit

Santa Fe del PenedèsEn un descampat de Santa Fe del Penedès, entre vinyes solitàries i l'autovia C-15, alguns trossos del nou Camp Nou esperen pacients per iniciar una segona vida. De ser part d'una de les obres més importants que s'estan realitzant actualment al sud d'Europa a un futur incert que tant els pot portar a convertir-se en una porta senyorial d'un bloc de pisos de l'Eixample com en la tauleta de nit que et compraràs la setmana vinent a l'Ikea.

El terra està lleugerament enfangat perquè aquesta setmana la pluja s'ha convertit en un acompanyant més al Penedès, que es troba en temps de verema, però a la mirada li crida més l'atenció el que hi ha a les altures que l'estat del sòl. Tones de fusta s'apilen unes sobre les altres fins a formar muntanyes d'uns 100 metres de llargada i cinc d'alçada. Les fustes més famoses també són les que més sobresurten a causa del contrast cromàtic. És gràcies al seu color fosc, gairebé negre. Fan un metre i mig d'alçada per un metre d'ample. Estan esperant començar una segona vida després que se'ls hagi acabat la primera: fer d'encofrats durant la remodelació del Camp Nou.

"Aquestes fustes són de molta qualitat. Sap greu haver-les de triturar. Quan veus que s'utilitza material de tanta qualitat comprens que obres de la magnitud de la del Camp Nou tinguin un cost tan elevat", explica a l'ARA Sergi Montané, responsable de Mongira, una empresa dedicada al reciclatge de runes i fusta. Els encofrats del Camp Nou van començar a arribar-li el mes de març d'aquest any i va haver de rebutjar-ne la meitat perquè la quantitat que li oferien era tan descomunal que si els hagués acceptat tots hauria hagut de deixar de donar servei als seus clients habituals.

Cues de camions

"Que t'arribi un material del volum de l'obra del Camp Nou potser et passa un cop a la vida i nosaltres no podem oblidar la nostra clientela de sempre. Durant la primavera hi havia dies que allà –diu assenyalant el camí rural que porta cap a l'empresa– es feien cues de camions". L'acumulació va ser deguda al fet que, en un primer moment, els camions no arribaven directament del Camp Nou, sinó d'un altre descampat dels afores de Barcelona on s'havia amuntegat durant mesos la fusta extreta de l'estadi. Ara encara hi arriba algun camió procedent directament del Camp Nou, però amb molta menys freqüència que durant els mesos anteriors.

L'activitat principal de Mongira neix de la crisi de la construcció. Els orígens d'aquesta empresa familiar eren l'especialització en les excavacions d'obres, però quan va petar la bombolla de la construcció el 2007 es va haver de reinventar per sobreviure. Van començar amb el reciclatge de runes i van anar ampliant el seu catàleg al palet i les podes. Fins a arribar al Camp Nou.

Dues empreses es divideixen la feina

Així com la runa del Camp Nou s'està reciclant a escassos metres de l'estadi, al solar que va deixar la demolició del Miniestadi, i s'utilitza per generar material que es fa servir en la remodelació del mateix feu blaugrana, la fusta que s'ha extret es reciclarà per a altres usos i s'ha repartit entre aquesta empresa de Santa Fe del Penedès i una altra pròxima al Port de Barcelona. A Mongira s'encarrega de triturar-la per convertir-la en serradures –com les que es posen al pessebre, però a gran escala– una gegantina màquina de color blau amb un motor de 515 cavalls comprada a Alemanya que espanta i que treballa amb la mateixa disciplina que Hansi Flick.

Trossos de fusta grandiloqüents, com els dels encofrats del Camp Nou, queden esmicolats en qüestió de segons gràcies a un rotor amb martells embogits. Malgrat el soroll estrident, observar el procés té un punt relaxant, digne de convertir-se en un vídeo de YouTube de la categoria ASMR. Però el responsable de Mongira ens treu de l'abstracció per demanar-nos que ens apartem per evitar que ens impacti algun dels fragments de fusta que escup la màquina cap enfora a una velocitat vertiginosa. Acabat aquest procés, el resultat final es trasllada a altres empreses que s'encarreguen de refinar encara més la fusta i de convertir-la en taulers que se subministraran, per exemple, a Ikea.