Del futur a l'emergència

BarcelonaAl futbolista que de la presa de decisions sobre el terreny de joc en va fer un art ara li toca fer-ho des de la banqueta. Fins ara Xavi ha hagut de gestionar la misèria, però, un cop tancat un mercat d’hivern profitós com a mínim en quantitat de reforços, ha de decidir amb quines peces salva aquesta temporada i opera el salt de qualitat que ha de revifar el Barça del futur.

Pel que fa als fitxatges, no hi ha misteri. Tal com va fer amb Ferran Torres i Dani Alves, se suposa que Adama i Aubameyang no trigaran a agafar el protagonisme per al qual els han portat. Curiosament, el risc més gran que afronta l’entrenador és la reinserció de Dembélé, després de l’opereta dels últims quinze dies de mercat.

S’entén que Xavi el consideri el millor davanter que té, però encara s’entén més que Jordi Cruyff argumenti que ara l’entrenador pot triar entre un ventall més gran de davanters i que Laporta vulgui mantenir la posició de força del club. Malament rai, quan les decisions del club queden en mans de l’entrenador, i pitjor quan l’emergència fa que un jugador passi al davant de l’autoritat de l’entitat. 

Com diu Dani Alves, s’ha optat per empassar-se l’orgull a canvi d’obtenir el màxim rendiment de la nòmina actual de jugadors, que, recordem-ho, només inclou Dembélé perquè el jugador, amb tot el dret del món, va torejar l’entitat negant-se a acceptar alguna de les sortides d’emergència que li va obrir el club, cosa que hauria permès reforçar altres posicions. Caldrà veure com reacciona la massa social blaugrana que s’aplegui diumenge al Camp Nou. I caldrà que el futbolista s’apliqui a demostrar amb fets que el seu entrenador no s’ha tornat a equivocar fent-li confiança.

Fer jugar Dembélé és fiar-ho tot al present i ignorar els plans de futur. Una mica en la línia que ha seguit l’entitat a l’hora de reforçar-se, certament condicionats pels límits econòmics però encadenant-se a un contracte de llarga durada tot i la incògnita que és el present d’Aubameyang, i a una compra no obligatòria que ho acabarà sent amb Adama. La por de quedar fora de la pròxima Champions és transversal: de la banqueta a la llotja.

Aquesta setmana, amb la presentació de les conclusions de l’informe forensic, hem reviscut una manera de gestionar el Barça –al marge de presumptament fraudulenta– basada en la màxima del "qui dia passa any empeny" i en el "ja s’ho trobaran els que vinguin". Fora bo que l’actual junta, i el seu entrenador, trobi la manera de sobreviure al present sense atrapar-se en l’emergència.