Hansi Flick mira a casa per resoldre un dels principals maldecaps del curs

BarcelonaEl Barça va marxar a l'aturada de seleccions deixant diversos dubtes, tant en la parcel·la ofensiva –un únic gol, de penal, en l'empat al camp del Rayo– com en la defensiva: només s'havia aconseguit deixar la porteria a zero davant un Mallorca debilitat per les expulsions. Malgrat que damunt la taula només s'havia cedit un empat i s'havien guanyat els altres dos partits, Hansi Flick estava molt molest. Especialment per les sensacions que estava deixant l'equip després de les tres primeres jornades de la Lliga. Si bé en la seva primera temporada com a blaugrana no es va mostrar gaire avesat a aixecar la veu en la sala de premsa, va fer referència als "egos" visiblement enfadat després de l'empat a Vallecas, i en va tornar a parlar, sense pèls a la llengua, abans de rebre el València al Johan.

En un escenari inèdit en competició oficial per als blaugranes i amb diverses baixes de pes –Lamine Yamal, Gavi, De Jong i Balde–, sumant-hi el càstig a Raphinha per haver fet tard a la secció matinal d'activació de diumenge, l'equip es va posar la granota de treball i va tornar als dogmes innegociables del tècnic alemany. La fiabilitat ofensiva va estar especialment liderada per la hiperactivitat d'un Fermín que ha guanyat la partida a Olmo a la mitjapunta, la mobilitat de Ferran i l'efectivitat golejadora tant de Raphinha com de Lewandowski. Tal com recollia el periodista de RAC1 Oriol Jové, és el primer cop en tota la història del Barça (i de la Lliga) que dos jugadors que han entrat des de la banqueta marquen un doblet.

El Barça va esvair els dubtes ofensius mostrats a Vallecas a còpia de gols, però Flick també va trobar quina tecla tocar en una parcel·la que li preocupava especialment: quina ha de ser la parella de centrals per tornar a edificar un ecosistema que l'any passat va ser reeixit amb la dupla entre Cubarsí i Iñigo. En el seu millor curs com a blaugrana, el defensor basc va ser una garantia tant en la sortida de pilota com en la contundència defensiva. Així com en la lectura de la línia avançada per fer caure els rivals en la trampa del fora de joc de la qual tant profit va treure l'equip. Iñigo també era un mestre per a Cubarsí, gràcies a la seva veterania i els seus més de 350 partits jugats a Primera.

Sense el central basc, que des de l'estiu milita a les files de l'Al-Nassr de l'Aràbia Saudita a canvi d'una jubilació d'or, Flick ha provat fins a tres parelles diferents de centrals titulars des de l'inici del campionat. A Mallorca, Araujo i Cubarsí; fet que implica desplaçar el central d'Estanyol al perfil esquerre, on està menys còmode, i assumir més protagonisme en la sortida de pilota, virtut de la qual l'uruguaià és el defensor més limitat de la plantilla en aquest sentit. Flick va repetir la fórmula contra el Llevant, que es va avançar 2-0 al Ciutat de València. Al minut 76 va canviar Araujo per donar entrada a Christensen. El danès seria titular en el següent partit, juntament amb Eric, en l'empat a casa del Rayo. Finalment, contra el València, també condicionat pels viatges dels internacionals, l'alemany va entregar les claus de l'eix defensiu a dos jugadors amb ADN Barça: Cubarsí i Eric.

El rendiment engrescador de la parella Eric-Cubarsí

I, per fi, sembla que Flick ha trobat la tecla. El calendari exigent i els condicionants del rival impactaran en els centrals, però contra el València el Barça va brillar defensivament. Els valencians no van arribar ni a la vintena de transicions ofensives a tres quarts de camp, una xifra baixíssima, i que també s'explica des de l'esforç defensiu coral en la pressió. La defensa també va deixar en quatre ocasions en fora de joc el conjunt xe. En la sortida de pilota, a més a més, van estar impecables. Tot i que, amb Eric, Cubarsí també va jugar al perfil esquerre, va tornar a excel·lir en la passada perquè el de Martorell també és un aliat en aquest aspecte. De fet, una passada filtrada seva va precedir l'assistència de Ferran a Fermín en el primer gol. Cubarsí va servir 82 passades exitoses de 92 intents i Eric, 78 de 82. Amb Pedri apropant-se sovint a la base, tots tres van construir un triangle que oxigenava la sortida de pilota.

Pel que fa a la parcel·la més defensiva, entre tots dos van guanyar 13 duels de 20. Cubarsí es va imposar en totes les disputes terrestres contra jugadors rivals (4 de 4) i sis (de 8) d'aèries. Per la seva banda, Eric va sortir vencedor de dos duels (de 5) per terra i d'un (de 3) en el joc aeri. Només van fer dues faltes de les nou en total que va cometre tot l'equip. Sembla que Hansi Flick ha trobat la tecla amb què construir la nova parella de centrals del Barça. La resposta passava per mirar a casa.