Què hi ha de cert en el que explica Xavi Hernández

BarcelonaDos anys, dos mesos i 12 dies separen la primera roda de premsa de Xavi Hernández des que va aterrar al Barça desencadenant una pluja d'emocions fins a la seva darrera compareixença, en la prèvia de la visita al Betis d'aquest diumenge. 803 dies han passat des que Xavi, que va ser rebut per l'afició com l'última esperança per recuperar un equip que llavors transitava en la novena posició de la Lliga, va agafar el micròfon per primera vegada com a entrenador blaugrana. Complia el seu gran somni des que va decidir que s'asseuria a les banquetes i Joan Laporta, que havia sigut reticent amb el seu fitxatge, exhibia sintonia al seu costat. "És un dia que marcarà la història d'aquest club", va dir el president, alhora que Xavi estava visiblement emocionat davant les gairebé 10.000 persones que es van aplegar al Camp Nou per a la seva presentació.

"Al Barça no es pot empatar ni perdre. Hem de guanyar tots els partits", va dir el tècnic aquell 8 de novembre del 2021. "És un projecte a mitjà i llarg termini, amb temps per treballar", va afegir. Conscient de les dificultats del moment en què aterrava, ja va voler subratllar llavors que venia a liderar un projecte (va signar fins al 2024). Dos anys i mig després, abans del partit de Copa a Salamanca, va supeditar la seva continuïtat a guanyar títols a final de curs. Són les paraules d'un entrenador que busca guanyar temps.

Amb citar Johan Cruyff abans dels partits no n'hi ha prou

Si Xavi, que ha servit de paraigua del president Laporta, es troba exposat en aquest gir en el seu discurs és perquè és esclau de la seva figura com a jugador i d'un discurs il·lusionant que no casa amb el que es veu damunt la gespa. "Collarem amunt, tindrem la pilota, dominarem el joc, farem més ocasions que el rival. Tornarem a l'exigència per recuperar l'excel·lència. Com deia Johan Cruyff, el porter és el primer atacant. Tots han de saber què fer en atac i en defensa", va ser la seva primera proposta. Xavi no perd l'optimisme, però en comptades ocasions l'equip ha plasmat amb continuïtat el que el tècnic ha pregonat una vegada i una altra davant la premsa.

Si bé en el seu primer mig curs a la banqueta va admetre, sorprès, que molts dels jugadors anaven faltats de "fonaments bàsics per al joc del Barça", en la seva segona temporada va edificar un equip campió a partir de la fortalesa defensiva. Dos títols la temporada passada, Lliga i Supercopa, que van disparar les expectatives, tot i que de portes endins, tant el tècnic com el seu staff admetien després d'aixecar el títol que guanyar la Lliga va ser "gairebé un miracle".

Ser el vigent campió va tenyir d'irrealitat el nivell d'aquest Barça i Xavi ha passat en pocs dies d'interpel·lar de nou Cruyff –abans de la final contra el Reial Madrid– a reclamar tornar a la solidesa defensiva –després de ser escombrat pels blancs–. Des que el seu equip va tocar el seu sostre futbolístic, precisament contra l'etern rival a la final de la Supercopa del 2023, que no s'ha tornat a veure una actuació tan convincent com aquella (1-3).

L'entrenador, però, es nega a parlar d'involució. "Hem evolucionat molt des del novembre del 2021", considera Xavi, i cita com a exemples de bon futbol d'aquest curs "la primera part contra el Madrid [a Montjuïc], els triomfs contra el Porto, l'Atlètic de Madrid, l'Athletic Club i el Sevilla". El tècnic considera fonamental tornar a recuperar la "solidesa defensiva" que va permetre a l'equip guanyar la Lliga i, a partir d'aquí, evolucionar en el joc. I, malgrat que no en parla obertament perquè sap que part de la premsa suca pa amb algunes de les seves excuses, segueix preocupat per no haver trobat la clau de volta per substituir ni Busquets ni Dembélé. El pivot i l'extrem francès són dos futbolistes que el tècnic considera capitals en els èxits de la temporada passada. També Ter Stegen, actualment lesionat.

La manca de lideratges del Barça a la gespa

Amb relació al porter alemany, és significatiu el discurs del tècnic quan va ser qüestionat aquesta setmana per si el seu equip troba a faltar un líder damunt la gespa. El primer nom que va citar l'egarenc va ser el de Gavi, lesionat de llarga durada, i el segon, el de Ter Stegen. En canvi, no va citar Lewandowski, un futbolista que cuida molt la imatge que projecta públicament, però amb actituds internes que desgasten. El polonès ja va començar el curs girat perquè no li agrada que l'equip no jugui amb dos extrems –com al Bayern– que l'abasteixin d'assistències. El cop que va parlar més clar el tècnic sobre el vestidor va ser després del Barça-Almeria, quan va haver d'aixecar el to al descans contra el cuer. Lewandowski va ser un dels interpel·lats.

La temporada passada, amb diverses cares noves al vestidor, tot estava menys viciat i Lewandowski va exercir un lideratge menys marcat per les queixes. Sergi Roberto tampoc té l'impacte de capità que tenia Sergio Busquets. Pel que fa a la continuïtat en el joc, Xavi lamenta no haver tingut disponibles gairebé mai junts Gavi, Pedri, Gündogan i Frenkie de Jong, que els considera fonamentals per fer un Barça protagonista des del mig del camp. Respecte al fitxatge de Roque, l'egarenc el defensa en públic, però si ha jugat tan poc fins ara és perquè no està prou en forma.

L'entrenador no perd l'optimisme i confia a recuperar la seguretat en el joc, malgrat que els seus diagnòstics previs als partits sovint contrasten amb la interpretació que acaben plasmant els jugadors damunt la gespa. "Ja em coneixeu, sempre penso en positiu. Noto que falta optimisme en l'entorn, però ja ho contraresto jo", va dir, entre somriures, abans de jugar contra el Betis, en la seva roda de premsa més recent. "Lluitarem per guanyar coses aquesta temporada. El fracàs seria no intentar-ho".