03/12/2021

L'herència dels trons

2 min
Maria Teixidor, Alexia Putellas i Josep Maria Bartomeu, en una imatge d'arxiu del 2019

El futbol no en sap de matisos. I el Barça sempre funciona a extrems. Amb la natura de guanyar o perdre deu ser consubstancial el tot o res, el blanc o negre, sense gamma de grisos. Com que es tracta d'escombrar cap als seus interessos, han trigat hores a sortir els portaveus del neonuñisme a dir que Alexia Putellas és herència de Bartomeu, que l'anterior directiva va fer una gran tasca amb el femení i que, parafrasejant Laporta, coi, no estàvem tan malament. O l'altre, que justifica la setena Pilota d'Or de Messi gràcies a Barto i el burofax desatès, que també són ganes. En la mateixa línia, Gaspart encara recorda que va signar el primer contracte del Leo, un detall que, segons ell, l'hauria d'eximir in aeternum de la nefasta consideració com a expresident que arrossega amb resignació cristiana.

Així no costa gaire reconèixer que, de fa anys i panys, el pitjor enemic del Barça habita entre els seus seguidors. Tal com acostumen a fer quan no ostenten el poder, els neonuñistes intenten com sigui convèncer-nos que el club no està ensorrat, que Laporta exagera. Han deixat un solar, amb un forat econòmic de vertigen, però en lloc de callar i amagar-se, surten a la plaça pública traient pit. A sobre. Com que els coneixem de fa dècades, sabem del seu peculiar tarannà. Membres de l'establishment, tenen un profund sentiment de propietat sobre el Barça. En conseqüència, abominen d'aquells que no ballen al so de la seva música, sense importar-los que siguin patums d'enorme pes històric com Cruyff o Guardiola. Amb ells o contra ells, sense cap mania.

Ara mateix deploren la sort de Xavi i la comparen amb la del seu Koeman, com si tot es reduís a simple fortuna. Són una pedra a la sabata que no para de rondinar, quan tocaria reconstruir l'entitat que els seus han destrossat. Acumulen opinions malèvoles i desqualificacions esbiaixades. Si no el controlen , poc els interessa el benestar del Barça. Sembla que aquella frase lapidària de Cruyff els defineix a la perfecció: "Ni sabien per què guanyaven, ni saben tampoc per què perden". Doncs bé, malgrat Putellas i el femení, la pitjor crisi de la història del Barça és exclusivament imputable a la seva excelsa mediocritat i nefasta gestió. L'herència dels trons és una calamitat, però poden continuar amb la queixa sistemàtica. Prou penitència arrosseguen els culers, i molts sense saber-ho, amb aquesta gent tan tòxica, de soterrada maldat. Han perdut la joguina i no mostren altra opció que la rebequeria sistemàtica. Són un mal endèmic, impossible d'erradicar. Amb matisos o sense.