Laporta es posa a la defensiva

BarcelonaJoan Laporta feia oficial la seva renúncia a la presidència del Barça el mateix dia que començava la cursa electoral. Per complir amb el que marquen els estatuts, Laporta dimitia amb l'objectiu de tornar-se a presentar i deixava el seu lloc a Rafael Yuste, que encapçalarà la junta provisional fins a final de temporada. Al club també es queden Josep Cubells, Alfons Castro, Josep Ignasi Macià, Àngel Riudalbas, Joan Solé i Sisco Pujol. En canvi, Laporta, amb Elena Fort, Antonio Escudero, Ferran Olivé, Josep Maria Albert, Xavier Barbany, Miquel Camps, Xavier Puig i Joan Soler, deixava la llotja de manera temporal per començar una campanya que el laportisme fa mesos que dissenya i que ha plantejat com un esprint.

Les últimes hores de Laporta a la presidència es van calcular minuciosament. La setmana abans de la dimissió es van accelerar reunions i renovacions. A dreta llei, Yuste podria haver executat tots aquests processos que estaven en marxa, però la intenció era que Laporta i els seus apareguessin a la foto de torn. La traca final va ser una entrevista a Laporta, emesa diumenge pels canals oficials del club, que es va vendre de manera oficial com un "balanç abans de dimitir". Fins i tot s'havia calculat com procedir amb la renúncia: Laporta atenia els mitjans de comunicació a la sortida. Però del president interí, cap declaració. I així seguirà sent en aquesta campanya, en la qual la intenció és que Yuste tingui un perfil baix i tot el protagonisme se l'endugui el seu amic i (de moment) precandidat.

Ja fa mesos que el nucli de confiança de Laporta ha estat treballant en aquestes eleccions. El president sabia que podia utilitzar tot l'aparell propagandístic del Barça a favor seu sense cometre cap il·legalitat. A l'estiu canviava el director de comunicació i es modificaven les rutines d'un Laporta que es deixava veure més i també passava a ser més actiu en declaracions públiques.

Tothom sabia que eren moviments electorals, però als despatxos nobles hi havia l'ordre de parlar de tot menys d'eleccions. "Fins que no es convoquin, res de res", deien els assessors de confiança. L'objectiu era molt clar: minimitzar el debat. L'oposició de Laporta va aprofitar algunes finestres sense partits del primer equip masculí –les aturades de seleccions, per exemple– per intentar sacsejar l'ambient i fer que el president entrés al joc. Però Laporta no va picar a l'esquer i va seguir amb el seu full de ruta. Una proposta similar a la dels comicis del 2021, en què tothom sabia que es presentaria, però va esperar fins a l'últim moment per anunciar-ho. "Com menys clima electoral hi hagi, millor", admetia el seu entorn més proper.

Laporta renuncia a la figura del cap de campanya per dirigir ell la candidatura

Però hi haurà nombroses diferències respecte a les eleccions del 2021. La més visible, que Laporta no tindrà un cap de campanya. Als últims comicis, Laporta es va aliar amb el publicista Lluís Carrasco, que va dissenyar una estratègia que tenia en compte tots els detalls, des de l'aspecte físic del presidenciable fins als actes publicitaris. D'ell, per exemple, va ser la idea d'instal·lar la mítica lona al costat del Bernabéu –"Ganas de volver a veros"– o de fer que s'aprimés uns quants quilos per tenir una imatge pública que no li restés punts al costat de Víctor Font, l'altre gran aspirant, deu més jove que ell.

En el seu lloc, Laporta ha constituït un comitè de campanya en què ell mateix serà el màxim responsable i l'home que tingui l'última paraula. L'acompanyaran persones de la seva confiança, com Jordi Finestres, escuder fidel del president des del seu primer mandat al Barça, que es desvincularà del club la setmana vinent per centrar-se al 100% en les eleccions. En aquest equip també s'hi espera la presència de noms com Jordi Cuminal o Maite Laporta, que també van ajudar-lo en els anteriors comicis.

Ni signatures telemàtiques ni vot per correu

Abans de plegar, la junta en bloc s'encarregava de fixar les bases de la campanya electoral. A banda d'escollir la data, el 15 de març, en què no està garantit que hi hagi partit al Camp Nou i que caurà entremig dels vuitens de final de la Champions, la directiva havia de decidir dos punts clau: sobre la recollida de signatures per passar de precandidat a candidat i definir la jornada electoral.

Pel que fa als avals, els estatuts obrien la possibilitat que els precandidats utilitzessin mitjans telemàtics per aconseguir les 2.337 signatures necessàries. Però finalment s'haurà de recórrer al format tradicional de la butlleta, la signatura amb bolígraf i el DNI fotocopiat per les dues cares. Tampoc hi haurà vot per correu el dia 15 de març, ja que al·leguen els problemes amb Correus que hi va haver el 2021. A més, el club justifica que aquella mesura tenia sentit durant la pandèmia. L'única concessió és que hi haurà cinc punts de votació pel territori (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Andorra) i que el cens serà universal. O sigui, que qualsevol podrà votar on vulgui.