Barça
Esports 26/09/2021

En mans dels joves, el Barça retroba l'esperança (3-0)

Ansu torna amb gol a un Barça liderat per joves de La Masia que permeten a Koeman guanyar temps amb el triomf contra el Llevant

5 min
Gavi i Nico, celebrant el primer gol del Barça, obra de Depay

BarcelonaNo desconfieu dels joves, que tots ho hem estat. No desconfieu de qui té ganes de cruspir-se el món. A un Barça amb les butxaques buides, amb un tècnic que fa dies que espera el comiat i jugadors experimentats amagant-se, són els joves els qui marquen el camí. Els qui han salvat el coll a Koeman, de moment, convertint un partit que havia de ser un judici en una alenada d’aire fresc en què Ansu Fati, deu mesos després d'haver-se trencat, ha tornat a la gespa demostrant que portar el 10 de Messi, en comptes de fer-li por, l'empodera. Tan sols cinc minuts ha necessitat per canviar l'estat d'ànim d'un Barça que retroba l'esperança gràcies als joves. Bé, als joves i als neerlandesos, perquè Koeman té uns bons aliats en Memphis i Luuk de Jong, els dos davanters que tant va demanar a l'estiu. Els dos primers gols contra el Llevant han sigut seus, però el joc l’han posat Gavi i Nico. I quan el mig del camp el formen tres futbolistes formats a La Masia, com aquests dos marrecs i Busquets, el Barça escriu el futur sense oblidar la seva identitat. Com li calia, al Barça, un dia com aquest, en què tot sembla possible. En què tot està per fer. I en què hi ha un pla. El de sempre, el que passa per cuidar les arrels.

Ser jove no és fàcil. Normalment et trobes portes tancades i quan finalment s'obren, no et perdonen ni una errada. Així és la vida. Et toca guanyar-te el respecte dels més grans aguantant tota la pressió del món. Desenes de joves ho han viscut al Barça, en el procés de fer aquest camí que semblava tan curt quan el feies a peu entre el Miniestadi i el Camp Nou, però que costava tant d'arribar-hi. Ara que el filial juga al Johan Cruyff, el camí sembla encara més complicat. I, de fet, l’únic jove de La Masia que realment ha aconseguit obrir-se pas al primer equip últimament és Ansu Fati. Precisament un Ansu que ha tingut els seus quinze minuts de glòria, després de deu mesos de frustració, de ràbia i plors per haver passat quatre cops pel quiròfan. El seu retorn als terrenys de joc ha tancat un diumenge festiu. Per un dia, els ganivets s'han desat al calaix. I 35.000 persones podran dir que van ser al Camp Nou el dia que l'Ansu es va estrenar amb el 10 a l'esquena amb un gol marca de la casa, des de fora de l'àrea, on ha cridat amb ràbia la frustració acumulada després de tant de temps tancat al gimnàs.

Quan l'Ansu es va trencar ara fa deu mesos jugava al costat de Messi i Griezmann. Ara torna a un Barça on una nova generació vol ser escoltada. La de Nico i Gavi, titulars per primer cop plegats contra un Llevant que hauria de reaccionar de pressa si no es vol passar la temporada a la part baixa de la classificació. Sí, Gavi i Nico han sigut titulars per les baixes de Pedri, Sergi Roberto –amb gastroenteritis– i Frenkie de Jong –sancionat–. Però quan la vida et dona una oportunitat, l’has de rebre amb els braços oberts. Ànimes assedegades de glòria, de viure experiències, de pensar que el futur no serà sempre una porta tancada. Instal·lats ben junts l'un de l’altre, sota la mirada gairebé paternal de Sergio Busquets protegint-los l'esquena, tots dos han fet funcionar el motor d’un Barça alegre que per fi ho ha trobat tot de cara. Un oasi enmig de tanta tempesta, un partit estrany, com l’horari. Com si el sol, el bon joc i les cares picades per l’acne sobre la gespa vinguin a anunciar un demà que no acaba d’arribar.

Els gols arriben dels Països Baixos

Koeman, amagat en una llotja després de la vermella que va veure l’altre dia, ha vist com els seus compatriotes li treien les castanyes del foc. Malgrat que el seu relleu encara no està decidit, una ensopegada hauria sigut el clau per tancar el taüt del seu projecte. Però Koeman sembla tenir mil vides i podrà seure dimecres a la banqueta del camp del Benfica gràcies al caràcter despreocupat de Memphis, que ha revolucionat el partit ja d'entrada amb un ball de malucs i una cursa entremaliada per forçar un penal que ell mateix ha transformat. Poc després era Luuk de Jong qui s’estrenava com a golejador gràcies a una acció en què la defensa del Llevant ha semblat posar-li l’estora vermella, deixant-lo tot sol per rebre l’assistència d’un Dest que, a diferència de Cadis, ha ofert la seva cara més encertada. No sempre passa. 

Nico, en acció contra el Llevant al Camp Nou

Koeman guanya temps, però també perdrà hores de son a l’hora de decidir quins són els homes que han de defensar la seva gestió les pròximes setmanes, un cop tornin futbolistes més consagrats. Gavi, com sempre un xic revolucionat, alterna les accions defensives brillants amb assistències mirant cap endavant marca de la casa. I Nico hi posa la pausa, amaga la pilota, evita que el ritme baixi. Acompanyats per un Eric Garcia ferm en defensa i les internades per l’esquerra de Mingueza, el triomf contra el Llevant ha servit per recordar a Koeman, no sigui cas que ho oblidi més endavant, que La Masia sempre ofereix solucions. En canvi, Coutinho continua presoner de les seves pors, sense recuperar un nivell de joc òptim. 

El partit, sense gaire història a la segona part, ha servit per veure més de trenta minuts un Riqui Puig que ha intentat aprofitar una de les poques ocasions de què disposa quan Koeman el perdona per fer xalar els aficionats, tot i abusar una mica massa d'individualista. Pecats de joventut, és clar. De fet, la segona part servia només per esperar el retorn d’Ansu Fati. El Llevant, obedient, ni es revoltava, mentre el Baby Barça de Nico, Gavi i Riqui aconseguia no tendir tant a les centrades laterals, per controlar el partit amb la pilota als peus. Com si la volguessin guardar esperant l'Ansu. Un retorn simbòlic. Per primer cop en quinze anys el dorsal 10 jugava al Camp Nou amb un nom diferent de Messi. Com si fos un avís per a navegants, el 10 el torna a portar un noi que ha crescut a La Masia. I en lloc de pesar, el 10 dona ales a un Ansu que ha tingut prou temps per fer de les seves marcant un gol on ha acabat aixecat cap al cel pel seus companys, com si ell fos el pilar on han escrit un jurament solemne, aquell de no deixar enfonsar-se el Barça. Una imatge icònica, d'un Ansu triomfant en el seu retorn. Un Ansu que abans jugava envoltat de gegants i ara ho fa envoltat d'aquesta nova generació que vol ser molt més que un recanvi. Volen ser una solució. Volen ser el futur. Volen ser el Barça.

stats