Quan mantenir la porteria a zero és una odissea
El Barça només ha acabat imbatut en 5 dels 20 partits oficials, tres dels quals al Camp Nou i un de Copa
Barcelona"Sabem que tenim un problema, que encaixem moltíssims gols. Feia molts anys que no en rebíem tants. No serem mai, o gairebé mai, l'equip que menys encaixa, a causa del nostre plantejament. No crec que sigui un tema individual, sinó de línies. Ens hem de mentalitzar i fer-ho tots junts". Així analitzava fa uns dies Gerard Piqué, després del partit del Betis, l'hemorràgia defensiva que pateix el Barça. Dos partits després, al Wanda Metropolitano i al Philips Stadion, l'equip segueix sense aconseguir deixar la porteria a zero. Només ho ha fet en cinc dels 20 partits oficials: les dues primeres jornades, contra Alabès i Valladolid, la visita a la Cultural Lleonesa i els partits de Champions al Camp Nou contra PSV i Inter. En els 15 partits restants ha rebut 24 dianes. Una sagnia que cal corregir.
A la Champions el Barça ha encaixat gols els tres últims partits. Tot i que la dada més preocupant és la de la Lliga, amb onze jornades consecutives rebent, com a mínim, algun gol. Això no passava des de la temporada 1998-99, ara fa vint anys, amb Louis van Gaal a la banqueta. De fet, aquell curs el conjunt blaugrana va encadenar fins a 12 partits de Lliga encaixant. Diumenge, contra el Vila-real, es podria igualar aquella (mala) ratxa si els groguets perforen la porteria de Ter Stegen. Amb Valverde, la pitjor cadena de partits rebent gols el curs passat era de vuit jornades seguides (entre la 30 i la 37).
Les xifres evidencien uns problemes als quals ara Ernesto Valverde haurà de buscar alguna solució. No ha canviat res després de l'aturada de seleccions, que semblava un moment propici per analitzar amb prou calma i reflexió un problema que fa setmanes que s'arrossega. L'estat físic dels seus defenses no hi ajuda: Piqué és l'únic que aguanta amb garanties, ajudat per la renúncia a seguir jugant amb Espanya, i de moment només Lenglet, que segueix el seu procés d'adaptació, sembla que aguanta físicament. Umtiti, tot i tornar fugaçment al Wanda, ha recaigut de les molèsties al genoll. Tampoc acompanya Vermaelen, que encara es recupera d'un trencament al bíceps femoral dret. A aquests s'hi ha afegit la baixa de Sergi Roberto, que enguany ja ha patit dues lesions.
"No és un problema només de la defensa, que molt sovint es troba en inferioritat. Hi ha pressions a les quals no hi va tot l'equip", lamentava Piqué. Certament, les carències no recauen exclusivament en la línia defensiva ni en la porteria, on Ter Stegen, tot i ser dels millors, registra un pobre 64,8% d'aturades per xut rebut en Lliga. L'alemany ha encaixat 19 gols en 13 jornades, 14 més que el curs passat a aquestes altures. Malgrat tot, està sent dels més destacats del seu equip. A final de la temporada passada el Barça en va acabar rebent 29. En aquesta és el sisè conjunt de la Lliga espanyola amb més gols encaixats. "Hi ha partits en què has de saber patir per tirar-los endavant. M'agraden els partits en què generem molt i concedim poc", va comentar el tècnic després de la victòria a Eindhoven, d'on el Barça va marxar amb un resultat enganyós, perquè el PSV va rematar un total de 21 vegades, 9 de les quals a porteria i tres més al pal, per només 16 xuts del Barça. Ter Stegen (8 intervencions) va tenir el doble de feina que Zoet. "Al principi hem perdut moltes pilotes i ells han generat perill", va reconèixer. Una frase centrada en el partit de dimecres però que es podria exportar a molts duels del Barça aquest curs.
Dels 24 gols en total d'aquesta temporada, 19 han estat per rematades des de dins de l'àrea. Deu han arribat després de centrades; 7 per deixar rematar sense gaire oposició; tres en refusos en què el rival s'anticipa; dos en contraatacs i dos més en jugades a pilota aturada. Les transicions en què s'ha guanyat l'esquena de la defensa, una altra constant. "Quan un equip intenta jugar a l'atac, hem de controlar les pèrdues. Si fan un contraatac, hem de poder aturar-lo. Ens han agafat desprevinguts", lamenta Valverde, assenyalant un problema evident, la falta d'interrupcions al joc rival.
Més cansament, menys faltes
El Barça acostuma a ser dels equips de la Lliga que menys faltes comet. El curs passat va ser el més net (383 faltes, 10 per partit), i aquest any segueix la mateixa tònica (129, 9,9 per duel). De grogues també és l'equip que en registra menys: 22, una mitjana d'1,69 per partit. "Hem d'estar tots alerta i pressionar junts", insistia Piqué, un dels jugadors que més està notant el desgast físic. El Mundial –en què el Barça va ser, després el City i el Madrid, el que va aportar més jugadors– les lesions en defensa i la falta de recanvis de garanties –o d'atreviment a apostar per jugadors del filial– està obligant una bona colla de peces a assumir pràcticament tots els minuts en joc. Al Barça, mantenir la porteria a zero sembla tota una odissea.
