Barça

I amb el 2, el pegat que es volia per al lateral dret

Juanfran, un fix tant amb Garitano com ara amb Mel, era un dels candidats per suplir Aleix Vidal

Robert Fernández el va anar a veure en directe a Riazor. Eren dies d’urgències a Can Barça, després que es confirmessin els pitjors pronòstics amb la lesió d’Aleix Vidal a Vitòria: l’equip s’estaria cinc mesos amb un únic lateral dret, un lateral (Sergi Roberto) que, a més, ni tan sols era defensa de banda específic. Fer una ullada a la classificació feia la situació encara més dramàtica, a remolc d’un Reial Madrid que pràcticament no fallava (tenia marge de punts i dos partits pendents), i haver de tornar a la Champions va ser una bofetada duríssima de pair al vestidor. El vertigen de veure’s al precipici i amb la dificultat d’haver de reciclar algun altre futbolista per suplir una eventual baixa de Sergi Roberto -per sanció o molèsties- va accelerar la necessitat de reforçar-se.

En aquest context, el Barça va parar atenció a tots els laterals drets de la Lliga -eren els únics a qui podria fitxar fora de termini al mercat d’hivern- i es va fixar, en concret, en tres noms: Ander Capa, de l’Eibar, Roberto Rosales, del Màlaga, i Juanfran Moreno, del Deportivo de la Corunya.

La premsa gallega va resoldre l’escrutini en favor del seu futbolista, que va reunir-se en diverses ocasions amb els seus representants per valorar “l’interès” blaugrana i estudiar la situació. No va arribar a haver-hi mai una oferta formal del club català, però l’acostament va ser real. Si més no, es van revisar les dreceres contractuals que haurien permès al futbolista, cedit pel Watford, acabar al Camp Nou els últims quatre mesos de competició. “Que s’interessi per tu un equip com el Barça afalaga molt, és una passada”, admetia fa pocs dies un Juanfran que va preferir callar i centrar-se en el dia a dia al Dépor en els dies de més soroll mediàtic.

“Està molt central, s’entrena bé, no el veig canviat”, admetia Garitano quan s’especulava amb el seu traspàs. Deportivo i Barça no ho van arribar a negociar en cap moment perquè el futbolista no volia marxar. “La meva intenció no era sortir, i menys a finals de febrer. Hauria sigut molt injust per al Deportivo. A l’estiu, el vaixell arribarà a port i el més normal és que renovi més anys i segueixi aquí [a la Corunya]. És un orgull que es parli de mi i que se’n parli bé, m’ajuda a seguir treballant perquè quan passi aquest rum-rum, se segueixin dient coses bones”.

Inevitablement, avui se l’examinarà i, en funció del seu rendiment, es reobrirà la carpeta Juanfran-Barça. Per als aficionats culers, serà un estímul extra fixar-se en el que faci el 2 blanc-i-blau, un dels jugadors més utilitzats del conjunt gallec i un dels que, probablement, més ha celebrat que Neymar no viatgi a terres gallegues. S’estalviarà el duel més complicat.