Barça

La pissarra de la Reial Societat-Barça

Les fortes pressions i els blocs avançats dels dos equips porten el partit a una lluita de passades llargues que el Barça transforma millor

Quan dos equips tenen intencions similars, com ha passat aquest vespre entre la Reial Societat i el Barça (0-1), si un dels dos no s'imposa clarament, pot passar com aquesta nit a Anoeta: que es 'contrajugui' més del que es juga. 

Sobre el paper no era ben bé la intenció, però sobre la gespa ha acabat sent una solució de supervivència. Perquè la Reial Societat i el Barça han acabat destinant més esforços en evitar que el rival s'apoderés de la pilota i del domini, que en consolidar la seva iniciativa.

No era fàcil frenar l'adversari perquè la batalla de pressions altes i defenses avançades ha acabat deixant un partit jugat en molts pocs metres.

No hi havia espai interior per combinar i tot era una invitació al rival a jugar en llarg, a l'espai.

A partir d'aquí, era el control de les segones jugades el que donava el comandament a algun dels dos conjunts. A la primera meitat, el Barça s'ha fet fort a partir de la capacitat d'Umtiti, Piqué i Busquets de guanyar els desplaçaments precipitats de Rulli i companyia, i de Messi i Iniesta de consolidar, amb passades curtes al mig, el que generaven els salts de Neymar i Digne a l'esquerra, o Rakitic i Sergi Roberto a la dreta.

L'altra sortida repetida era carregar sobre l' inici curt d'Umtiti, que en més d'una ocasió ha quedat ofegat quan no ha trobat una primera passada neta per dins.

La Reial Societat ho ha passat malament, ha hagut de recular més del que volia i s'ha sentit vulnerable, tant en les accions que el Barça podia elaborar amb més calma, com en les transicions ràpides que implicaven el trident.

Però l'absència d'Iniesta a la segona meitat ha canviat el panorama. La Reial ha donat més pes a Illarramendi a la base i, a partir d'aquí, ha corregit alguns dels problemes que l'estaven ofegant a la primera part.

La millora local ha fet perdre metres al Barça, que ha prioritzat protegir-se, conscient que el 0-1 era una renda immillorable. Sense renunciar a la pressió, que ha seguit sent alta, l'equip ha mirat d' estructurar bé el seu 4-4-2 per forçar l'errada donostiarra i saltar al contraatac. La presència d'André Gomes també ho alimentava.

El partit seguia sense tenir prou pausa com perquè la Reial s'ordenés i trobés la manera d'acostar-se a Cillessen. Totes les batalles morien a la zona central i, quan extraordinàriament rondaven l'àrea, el Barça hi ha respost amb contundència. Piqué i Umtiti han seguit dominant les disputes aèries i l'equip, a partir d'aquesta solvència defensiva, s'ha sentit prou fort com per adormir el xoc i domar el seu adversari. I, de passada, trencar el malefici a Anoeta, nou partits després.

Més continguts de