Barça

La pissarra del Barça-Athletic

Sense brillantor, els blaugranes se sobreposen a un inici amb moltes pèrdues de pilota al darrere i imposen la seva eficàcia en atac

En el fons, la victòria blaugrana ha sigut còmoda (3-0), encara que hagi vingut per canals no del tot convincents, encara que el Barça no s'hagi pogut estalviar alguna estona de ser dominat per un Athletic poc efectiu i massa vulnerable als brots de talent de Neymar i Messi (més Paco Alcácer, la tercera pota d'un trident en què no hi ha hagut Luis Suárez, avui). Al final, l'equip fins i tot s'ha permès el luxe de prescindir de Messi durant mitja hora.

Luis Enrique no va dir per dir que el duel entre el Barça i l'Athletic tindria poques sorpreses. Pel que fa als plantejaments, no n'ha tingudes, si més no en intencions de joc. El conjunt basc ha mirat de condicionar el ritme de joc a partir d'una pressió alta que deixava poc més remei als blaugranes que la sacada en llarg o un inici en curt que implicava assumir riscos.

Molts riscos, que el Barça ha volgut assumir però que, en algunes fases, han estat a punt de condemnar-lo. Les pèrdues de pilota del primer temps, per males seleccions en la sortida, han donat a l'Athletic un parell d'opcions per posar-se per davant que no ha aprofitat gràcies a les intervencions de Ter Stegen i a la poca punteria visitant.

El Barça pretenia ocupar el terreny de joc prou bé per empènyer enrere l'Athletic, a partir d'un posicionament molt profund dels laterals i de la capacitat atraient del trio d'atacants. Però l'equip no sempre s'ha pogut desplegar amb tant d'atreviment, per culpa dels problemes de conservar la possessió sense errors. A André, Rafinha i Arda els ha faltat presència per imposar-se en molts trams.

La dinàmica ha anat convidant el Barça a minimitzar riscos i jugar en llarg, però tampoc des d'allà s'ha sentit poderós per dominar la segona jugada, malgrat que s'havien treballat aproximacions per endur-se les disputes.

El duel s'ha igualat i l'Athletic, perillós amb dues puntes buscant les pessigolles a Umtiti i Piqué (especialment dèbil en el duel, probablement per unes molèsties que l'han enviat al vestidor després del descans), ha guanyat presència a camp rival i ha obligat Ter Stegen a intervenir sovint.

El pas pel descans ha donat més ordre al Barça en la sortida i, per tant, menys pèrdues de pilota. Luis Enrique ha buscat que la posició del central dret (Mascherano) fos més oberta i que, a més d'André Gomes, s'oferís l'interior dret (Rakitic després del tall a la cella de Rafinha) a la base. De fet, a partir de la passada sobre el croat, s'ha pogut activar la recepció del lateral dret. L'equip ja no havia de rifar la pilota a dalt ni concedia ocasions.

Sense les recuperacions amb transició, l'Athletic s'ha vist menys capaç d'aixecar el marcador desfavorable (que ja era de 2-0) i el partit s'ha calmat.

Tant, que Luis Enrique ha regalat 30 minuts de descans a Messi per acabar jugant amb Sergi Roberto de lateral i Aleix Vidal d'extrem. I el de Valls ha donat continuïtat a aquest moment dolç que viu des que ha començat a tenir minuts: ha fet el 3-0 i ha sentenciat el matx.

Més continguts de