BARÇA

La soledat de Leo Messi

El Barça de Setién ho fia tot a l'efectivitat de l'argentí: és incapaç de guanyar si ell no marca o assisteix

El Barça de Quique Setién s’ha reduït al Barça de Leo Messi. Si Messi no apareix, l’equip no guanya. Un excés de responsabilitat per a un futbolista que, tot i ser el jugador franquícia del club, no sempre pot ser decisiu. Al Bernabéu l’argentí va tenir dues bones ocasions, però li va faltar una punta de velocitat i de precisió per superar Courtois. I els seus companys tampoc van aparèixer al rescat. Les opcions del Barça a la Lliga i a Europa depenen de l’encert de Messi, que ha participat de manera directa o indirecta en el 67% dels gols des que Quique Setién és a la banqueta. Però el més preocupant és el que ha passat quan no ha anotat o no ha assistit: l’equip ha sigut incapaç de guanyar. Va passar contra el Reial Madrid (2-0), però també a València (2-0), a Bilbao (1-0) i a Nàpols (1-1). L’únic triomf sense Messi va ser als setzens de Copa, a Eivissa (1-2). Aquell dia Messi no va ser convocat i els blaugranes van aconseguir la victòria al temps de descompte.

No són dies fàcils al Camp Nou, que encara viu la sotragada de la derrota al clàssic. Un partit en què va tenir el Madrid sota control a la primera meitat però en què no va saber transformar aquella superioritat en gols. A la represa, quan els blancs van fer un pas endavant, el Barça va quedar desorientat. Però més enllà de guanyar o perdre, el que més preocupa al Barça és la falta de gol. Si Messi no marca, sembla que no ho pugui fer ningú. "Estem passant per un procés de canvi i no és fàcil, perquè veníem d'una època, amb Ernesto Valverde, en què jugàvem d'una manera, i ara l'entrenador ens demana que ho fem d'una altra", apuntava l'argentí en una entrevista a Mundo Deportivo.

Més protagonisme

El 10 blaugrana sempre ha sigut decisiu, però amb Setién s'ha accentuat el seu grau de responsabilitat en el bon funcionament col·lectiu. Són dos processos en paral·lel. Un és el canvi que Messi explica: agafar els mecanismes que proposa el nou tècnic. I l'altre és que la competició no s'atura i el Barça està obligat a guanyar els partits per mantenir vius els objectius. Aquí és on Messi pren més protagonisme. En un Barça sense els lesionats Luis Suárez i Ousmane Dembélé, només queden quatre efectius en atac. Tres del primer equip, el mateix Messi, Antoine Griezmann i el recentment fitxat Martin Braithwaite, i Ansu Fati, del B –tot i que en dinàmica del primer equip des del principi del curs.

Amb Setién, Messi ha participat en el 67% dels gols del Barça

Fins al canvi d'entrenador, Messi havia participat en 26 dels 60 gols que havia marcat l'equip. O sigui, el 43%, l'equivalent a 17 dianes i 9 assistències. El percentatge s'ha disparat fins al 67% en els onze partits posteriors. Ha participat en 14 dels 21 gols totals (7 gols i 7 assistències). I això que amb Setién Messi juga més endarrerit que no pas abans, ajudant en la zona de construcció. "Ara fem coses diferents. La més destacada és la sortida de la pilota, un canvi gran, que porta més riscos però que serveix per iniciar bé", comentava Messi en l'entrevista, en què també parlava d'altres aspectes com la pressió al rival després de perdre una pilota. Processos que, com reconeix, cal anar "assimilant" però que han tingut un efecte immediat: ara ha de recórrer més metres per acostar-se a la porteria. Diumenge, al clàssic, se'n van veure alguns exemples.

Un Barça amb menys gol

L'equip enyora especialment Luis Suárez, que en els 23 partits que va jugar abans de la lesió –1.756 minuts– va participar en 25 gols, amb 14 dianes i 11 assistències. O sigui, més d'una per partit, segons les dades de Transfermarkt. Griezmann, fitxat a l'estiu per 120 milions, segueix en un procés d'adaptació i per ara no ha donat el rendiment que s'esperava d'ell. Encara que no sigui un davanter centre golejador, sinó més aviat un futbolista de banda, l'equip troba a faltar més implicació en la finalització de les jugades. Griezmann ha jugat 36 partits, 2.866 minuts i ha participat en 18 gols (14 marcats i 4 assistències). D'altra banda, Ansu Fati, que a l'octubre feia 17 anys, està en procés de formació i per ara no és un fix en l'equip titular. Tot i això, ha jugat 23 partits, acumula 1.007 minuts i ha contribuït a marcar sis gols (cinc transformats per ell i una assistència). Finalment, Braithwaite, tot i que només ha jugat un parell de partits sortint de la banqueta, ha pogut participar en dues assistències.

Qualsevol comparació amb Messi resulta demolidora, perquè l'argentí ha jugat 30 dels 37 partits possibles d'aquesta temporada (2.550 minuts) i ha participat en més gols que ningú: 39 (23 anotats i 16 assistències). Però Messi és humà, per més que els últims anys hagi semblat el contrari. L'argentí no sempre pot estar encertat de cara a porteria. Encara que no sempre participi en la pressió, el seu joc es basa en esforços curts i intensos. Ell assegura que està bé malgrat que el club parla de molèsties, no greus però que limiten la seva capacitat de ser decisiu. Sobretot en un context en què el calendari no dona treva i ha de jugar quasi tots els minuts possibles. Estigui millor o pitjor, aquest Barça és Messi i deu més.