La Verge se li apareix al Barça en els darrers minuts a Vigo

BarcelonaEl Barça és com una pel·lícula de suspens. Alterna moments d'aparent tranquil·litat amb d'altres de tensió, patiment i descontrol. Enguany sovint està sortint creu. Però a Balaídos ha sortit cara. Després d'avançar-se a la primera meitat i veure com els empataven tot just iniciar-se la represa, els blaugranes no han tirat la tovallola i s'han acabat imposant en el temps afegit (1-2). Lamine Yamal ha provocat un penal. Lewandowski, autor del primer gol del partit, ha fallat. Però Guaita no tenia cap peu damunt la línia. El llançament s'ha hagut de repetir. Mateix rictus del polonès a l'hora de xutar, amb una paradinha que fa aflorar renecs, però aquest cop amb final feliç. Triomf sofert però, malgrat tot, triomf abans de visitar el Nàpols dimecres. El Barça suma tres punts, però les sensacions segueixen sense millorar.

No serà un partit per recordar, el de Balaídos. A la primera part, el Barça buscava l'escletxa i el Celta esperava, com un animal afamat però pacient, l'oportunitat per pispar la pilota i mossegar al contraatac. El conjunt català tocava i tocava davant la ferma i solidària estructura defensiva dels locals. Rafa Benítez, un tècnic amb més devoció per resguardar-se que no pas per plantejar propostes ofensives, havia dibuixat a la pissarra un 4-4-2 que els seus futbolistes han interpretat amb fidelitat. Per intentar trobar fissures en la teranyina gallega, Xavi demanava desplaçaments en llarg, canviar el joc de banda, buscar les cames de Lamine Yamal. Seva seria la primera oportunitat, després de connectar amb Vitor Roque, que s'estrenava com a titular. La rematada de l'extrem anava endimoniada, però no prou per superar un porter experimentat com Guaita.

Els encarregats de treure la pilota des del darrere eren De Jong, sovint incrustat entre els centrals, i Pau Cubarsí, titularíssim als seus 17 anys celebrats fa només un grapat de setmanes. Sense Gündogan, qui feia d'àncora entre els migcampistes i la davantera era un Pedri més voluntariós que encertat. Christensen repetia com a pivot per tercera jornada consecutiva, recuperant força pilotes en un Barça dominador però amb poc punch. Els blaugranes no aconseguien ser profunds i les ocasions no arribaven. Els de Xavi tampoc patien gaire en defensa, més enllà d'una rematada des de la frontal de Strand Larsen que va blocar un segur Ter Stegen.

Golàs de Robert Lewandowski

El partit estava en terra de ningú, fins que ha aparegut Lewandowski a les portes del descans. Lamine Yamal ha fintat el seu defensor, Pedri ha fet una bona desmarcada a l'espai per arrossegar defensors i la pilota ha anat a parar als peus del polonès. Control exquisit, posicionament excel·lent del cos i fuetada deliciosa des de la frontal. La seva rematada ha sigut tan seca, tan ajustada, tan precisa que Guaita només se l'ha pogut mirar. Un golàs. Quina llàstima que aquest Lewandowski no aparegui més sovint. Va ser per gols com aquest que l'ex del Bayern es va forjar la seva carrera com un dels millors golejadors europeus la darrera dècada.

A la represa tornarien els fantasmes i els pecats de sempre. No havien passat ni tan sols dos miserables minuts quan una jugada comandada per Iago Aspas acabaria amb l'empat. El Celta, un equip que batalla per fugir de l'infern de la zona baixa, ha arribat a connectar fins a dues passades d'esperó a la frontal, primer de Strand Larsen i després de l'exblaugrana Mingueza, per cedir la pilota a Aspas. La rematada de l'etern capità no ha sortit potent, però l'infortuni habitual del Barça ha acabat amb Kounde desviant-la a gol. Ni un partit tranquil, ni un dia de pau. Tocava tornar a buscar una remuntada, un cop més.

La reacció de Xavi ha sigut sacsejar la banqueta i donar entrada d'una tacada a Gündogan per Christensen i Raphinha per un desaparegut i poc productiu Vitor Roque. Abans, Iñigo Martínez ja havia rellevat Araujo per precaució. S'haurà d'estar pendent de l'estat físic de l'uruguaià abans de la visita al Nàpols, l'anada d'una eliminatòria amb aires de plebiscit sobre la continuïtat de Xavi. Amb l’empat, el partit va transitar per moments de desordre a banda i banda, però sense gaires oportunitats clares més enllà d’una centrada enverinada d’Aspas rebutjada per Cancelo i un llançament de falta de Raphinha refusat per Guaita. 

La darrera bala de Xavi ha fer sortir a jugar a Fermín i buscar que trepitgés àrea. Però ha sigut Lamine Yamal, que amb 16 anys és la gran esperança d'aquest equip, qui ha aparegut per forçar un penal en el temps afegit i donar una mica d'aire a l'equip després que Lewandowski transformés, a la segona, la pena màxima.